BARCELONAEn la campanya de les eleccions espanyoles del 2008, Twitter encara no havia fet dos anys, només estava disponible en anglès i tenia una penetració del tot testimonial a l'Estat. Els aspirants a la Moncloa no hi tenien presència oficial i la campanya electoral es va expressar a la xarxa a través dels llavors innovadors blogs, dels vídeos de YouTube i d'alguns experiments aïllats a Facebook que no van tenir gaire repercussió. En l'última campanya, en canvi, les xarxes socials han tingut un paper central. Tots els candidats han estat presents de manera activa a Twitter i Facebook i qüestions nascudes a la xarxa han tingut repercussió més enllà de les pantalles.
Tot i aquesta evolució, internet i les xarxes socials encara no han estat factors decisius en els resultats electorals. "Tenen una importància creixent, però no són decisives per guanyar", diu l'expert en comunicació política Antoni Gutiérrez-Rubí. I afegeix: "Sí que pot ser decisiu per perdre, està més penalitzat que premiat". El consultor especialitzat en xarxes socials Genís Roca hi està d'acord: "L'opinió pública encara es construeix als mass media i no a internet, el fet digital canviarà les regles del joc però encara forma part del futur". Roca pensa, com Gutiérrez-Rubí, que "fer servir les xarxes socials no et fa guanyar, però no fer-les servir sí que et podria fer perdre".
Molt preocupats per la mida
Roca critica que els partits s'han concentrat a "aixecar grans audiències i demostrar que són més grans que els seus competidors, és allò de veure qui la té més grossa". A més d'aquest vessant exhibicionista, creu que han utilitzat les xarxes "per fer circular la informació que els interessa esperant que un periodista l'agafés" i no tant per apropar-se als ciutadans. Gutiérrez-Rubí no és tan contundent, però sí que pensa que les xarxes s'han utilitzat només "com a espai de ressonància" i afegeix que "això és quedar-se amb una part superficial del potencial que té, es reconeix que és important però sense adaptar-s'hi".
Analitzant casos concrets, tots dos experts consideren que els noms d'usuari de Twitter de Duran i Chacón amb el 2011 incorporat van ser una tria equivocada que els va treure credibilitat a la xarxa. "El tenen només en campanya, com un cartell electoral", diu Gutiérrez-Rubí, que considera que és símptoma d'una mentalitat analògica aplicada en un suport digital. Roca creu que fer-ho així "només serveix per quedar malament", ja que "són gestos cap a una audiència digital que no vol que facis les coses d'aquesta manera".
Gutiérrez-Rubí elogia, en canvi, els postweets de Duran: "El 2.0 no és tant la tecnologia sinó la cultura, i Duran no té competències digitals però així, en canvi, demostra que entén la cultura". Admet, això sí, que és molt probable que fos una comprensió a mitges. A través de les notes Duran s'ha expressat a les xarxes, però no ha rebut respostes dels usuaris. Genís Roca recomana als partits polítics que intervinguin en la conversa, i fer-ho anant-la a buscar en els seus espais naturals en lloc de crear-ne de nous: "Localitzar grups dedicats al medi ambient i anar-hi a explicar les propostes en polítiques mediambientals".
La competició dels seguidors de què parla Roca l'han guanyat Rajoy en l'àmbit estatal i Bosch a Catalunya. El cap de llista d'Esquerra va començar i va acabar amb més seguidors de Twitter que Chacón, Duran, Coscubiela i Fernández, en aquest ordre. Qui va aprofitar més bé la campanya per sumar seguidors va ser Chacón, amb pràcticament 3.000 de nous. Per darrere d'ella i de Bosch, Coscubiela també en va treure rendiment, sumant-ne més que Duran. Un estudi de Barcelona Media detalla que la campanya va generar a tot l'Estat 2,7 milions de tuits, cosa que representa un ritme de 110 piulades per minut. Les puntes van coincidir amb els debats televisats. Com bé diuen els experts, encara manen els mass media.