Botswana dóna oxigen al debat sobre l'abdicació

MADRIDEl misteriós viatge del rei a Botswana per caçar elefants, l'existència del qual va transcendir només per l'accident de què el seu protagonista ja es recupera a Madrid, ha fet aflorar un debat fins ara soterrat i sord: el propiciat pels que, afins a la monarquia o temorosos d'un canvi brusc, creuen que el rei ha de renunciar al tron en favor del seu fill, Felip, precisament per salvar la dinastia borbònica. Les direccions del PP i el PSOE, que s'han negat a estendre al rei l'àmbit d'aplicació de la futura llei de transparència, es van refugiar ahir en el silenci. Però l'assumpte va saltar al pla polític amb l'entrada en escena del líder dels socialistes madrilenys, Tomás Gómez, i del portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida. El primer va encoratjar la hipòtesi de l'abdicació. El segon no, però en mostrar-se comprensiu amb les crítiques va demostrar que el tabú s'ha esquerdat.

La bretxa està oberta encara que el rei no hagi fet, fins avui, cap gest que permeti deduir que vol retirar-se. I la batalla, que difícilment deixarà de ser sorda pel que fa al nucli dur de cada facció, sembla que està servida: a un costat, els defensors a ultrança de Joan Carles I, convençuts que la població no oblida el relat del que va passar amb el cop del 23-F i temorosos en part que, arribat el cas, la població demostri ser joancarlista però no borbonista; a l'altre bàndol hi militen els que observen Felip de Borbó i Letizia Ortiz i la seva etiqueta de parella normal aliena a fastos excèntrics com l'única opció per recuperar una connexió amb la ciutadania cada vegada més feble.

En cercles empresarials i periodístics madrilenys ja va córrer com la pólvora al desembre que va ser el príncep qui va empènyer perquè Iñaki Urdangarin fos apartat de l'agenda de la casa reial. Que l'hereu destaqués en aquelles dates que la seva fundació, la Príncep de Girona, té voluntat "d'honestedat i transparència" amb prou feines va necessitar traducció. I no és cap secret que la seva relació amb l'imputat, marit de la seva germana Cristina, és lluny de ser afectuosa.

Cal una llei orgànica

Sigui com sigui, el cert és que per primera vegada des de la coronació de Joan Carles I, el 1975, sobre l'agenda política hi plana l'ombra d'una hipotètica i futura llei orgànica que, prèvia ratificació de les Corts per majoria absoluta, consagri l'ascens al tron del fill, prèvia abdicació del pare. L'eventual substitució en vida de Joan Carles I, hipòtesi remota quan la Constitució va ser sancionada el 1978, està regulada en l'apartat 5 de l'article 57 de la carta magna: "Les abdicacions i renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que s'esdevingui en l'ordre de successió a la Corona es resoldran mitjançant llei orgànica".

Va ser precisament l'avui columnista i exdirector de l' Abc , diari monàrquic per antonomàsia, José Antonio Zarzalejos el que ahir va obrir foc amb un demolidor article publicat a Elconfidencial.com introduint l'alternativa de l'abdicació. "Ha de triar -escrivia en al·lusió directa al monarca- entre les obligacions i servitud del cap de l'Estat i una abdicació que li permeti gaudir d'una vida diferent". Zarzalejos també donava a entendre que té una amant alemanya, afirmava que viu separat de la reina i descrivia un clima familiar irrespirable a la Zarzuela.

Unes hores més tard el debat pujava un graó: Tomás Gómez, líder del PSOE madrileny, instava el rei a triar "entre les seves responsabilitats públiques o una abdicació". A Gómez s'hi va sumar l'exalcalde de Sant Sebastià i diputat socialista Odon Elorza, sense embuts: "És hora d'abdicació i relleu", va escriure a Twitter. Mentre Rubalcaba guardava silenci, la seva segona, Elena Valenciano, posava el fre: no hi haurà valoració oficial del PSOE sobre l'afer Botswana. "Mai comentem l'agenda privada del cap de l'Estat, ni quan ens agrada ni quan no. I per responsabilitat institucional tampoc ho farem ara", va deixar anar.

Al PP, i mentre Mariano Rajoy feia una visita institucional al rei, va parlar la secretària general, María Dolores de Cospedal. I ho va fer per remetre als comunicats de la casa reial, que ahir seguia fins i tot sense confirmar que l'objecte del viatge a Botswana fos caçar elefants, una activitat lligada a les elits més poderoses en l'imaginari popular d'un país, Espanya, que avui trontolla a la vora del precipici econòmic.

Però que entressin en l'assumpte dos pesos pesants de CiU com el monàrquic Duran i el secretari d'organització de CDC, Josep Rull, indica que l'episodi no és flor d'un dia. Duran va llançar un dard en considerar "inevitables" les crítiques al viatge. I va afegir una altra cosa: "No seré jo, amb el que està passant i enfront de la necessitat de presentar una fortalesa conjunta de les institucions i l'economia davant l'exterior, qui desestabilitzi una institució hi estigui o no d'acord". La menció a una possible desestabilització explicita que el risc hi és.

Per Rull, l'actuació del rei és "poc afortunada", i fets com aquest, va emfatitzar, "són l'antítesi d'una activitat exemplar dels poders públics ara que tants ciutadans ho passen malament". Més previsibles van ser ERC i ICV. Joan Puigcercós va parlar de la "sordidesa" de la monarquia i Laia Ortiz va garantir que Iniciativa intentarà, com Esquerra, que el tema arribi al Congrés.

Amb els dos grans partits aliens oficialment a la polèmica, amb fissures al PSOE i amb el panzer catalanista lamentant la conducta de Joan Carles I, el debat de l'abdicació podria trastocar l'agenda d'un any en què el CIS encara no ha difós cap enquesta que permeti saber si el suspens a la monarquia de l'octubre passat s'estabilitza o va a més.

La idea de l'abdicació es veu encoratjada pels que consideren ja amortitzada la figura de Joan Carles I i temen que el seu fill en pagui el desgast si no hi ha un relleu ràpid. El debat, larvat, va anar a més a partir de la segona setmana de novembre, amb els registres ordenats pel jutge que investiga Iñaki Urdangarin en el cas Nóos. La Zarzuela va estar lenta i va trigar un mes a apartar el duc de Palma malgrat que cinc anys abans ja l'havia advertit de les seves activitats "poc exemplars". Caldrà veure si aquest cop hi ha reaccions més ràpides.