Bones notícies... Ja era hora!
Davant dels esdeveniments politicosocials que estem vivint en cascada aquests últims dies, la Conferència Internacional per Promoure la Resolució del Conflicte a Euskal Herria probablement ha tingut el començament més curt i el resultat més eficaç de totes les conferències d'aquest tipus que s'han organitzat en l'àmbit internacional.
És sabut per tothom que aquest tipus de conferències porten prèviament una tasca laboriosa i callada per part de moltes persones implicades en la superació del problema que es vol abordar. Tot ha respost al guió prèviament establert i aquest fet és una bona notícia. Avui, la pau, això és evident, està una mica més a prop que ahir. Avui, la pau, això també és evident, és més irreversible que ahir; està més consolidada que ahir. Per tant, la primera conclusió és que el mètode que ofereix més avantatges que inconvenients per a tots és un bon mètode per resoldre conflictes.
A més, hi ha hagut més presències que absències, inclosa la del lehendakari López, al qual des del seu mateix partit han enlletgit la seva conducta. La nodrida representació exterior, encapçalada per Kofi Annan i per l'ex-primer ministre d'Irlanda Bertie Ahern, que va llegir les conclusions finals, expliquen que s'està treballant fermament en el compromís que ETA acabi sent història i la pau un fet, per fi a l'abast de la mà, després de dècades d'assassinats, horror, xantatges, extorsions i amenaces que han deixat profundes ferides que seran difícils de superar. I és, així mateix, inversemblant pensar que, com pregonen certs mitjans de comunicació amb actitud desesperada, totes aquestes persones hagin vingut únicament i exclusivament protegides per l'esquerra abertzale. Aquest fet també és una bona notícia. Com també desitjable és que la tasca d'aquest grup continuï, perquè és un fet constatable que la seva feina és una eina eficaç per a la consolidació de la pau i el diàleg polític i per a la definitiva desaparició d'ETA.
Quan, l'endemà que Bertie Ahern fes públics els famosos punts de la declaració, van preguntar a Rufi Etxeberria per aquest assumpte -aquesta vegada sense corbata- va dir que els periodistes no s'equivocaven si interpretaven les seves paraules com una sol·licitud expressa a ETA perquè anunciés en els propers dies el seu final. Aquest fet és rellevant, encara que no completament nou. Arnaldo Otegi -cada dia que passa es fa més incomprensible el seu empresonament per ser col·laborador i fins i tot integrant d'ETA-, entre d'altres, havia començat a treballar aquest camí ja fa algun temps. En definitiva, la segona conclusió és que tot el que durant molts anys hem demanat als dirigents de l'esquerra abertzale que fessin o diguessin -encara que amb retard, això sí! - han començat a fer-ho i a dir-ho.
La pau i el mètode
Encara queda molta feina per fer, però el més important és que les llavors sembrades han començat a florir. Perquè, en realitat, el mètode d'aquest procés de pau no és singular o nou i més aviat la notícia és que la conjuntura ha fet possible ara el que no havia estat possible abans. Desaparició d'ETA, pau i completa absència de violència, conferències com la que hem vist, possibilitat de defensar tots els projectes polítics, taula de partits, acord entre aquests sobre l'autogovern d'aquest país i consulta als ciutadans perquè decideixin com volen viure i organitzar-se com a societat no són eines noves, com no ho és que tots els partits -especialment el PP i el PSOE- es comprometin a respectar la decisió lliure i democràtica que adopti la societat basca. De fet, totes aquestes qüestions estan recollides en iniciatives i acords formals debatuts i aprovats per majoria absoluta en les institucions democràtiques basques en els últims temps.
I és que tots feia temps que ens preparàvem per a aquesta pau i han estat únicament i exclusivament ETA i una part de l'esquerra abertzale les que mai no ho han estat. Ara ho està. I veurem com ETA diu adéu. Adéu d'una vegada i per sempre. Aquesta és la tercera conclusió, i és una bona notícia. Una magnífica notícia que també comporta el reconeixement que si ha trigat tant temps ha estat responsabilitat d'ells i no dels altres.
Dissolució final d'ETA, desarmament, presos... reconeixement del dany causat per totes les parts que han vulnerat els drets fonamentals de les persones i atenció a totes les víctimes de l'ús inhumà de la violència i el terrorisme seran passos imprescindibles que, sense presses però sense pauses, caldrà anar fent. També en aquest punt ETA està davant d'una bona oportunitat per fer el que d'altres de manera incomprensible encara no han fet. El franquisme no es va penedir ni va atendre les seves víctimes, el terrorisme d'estat tampoc i encara desconeixem, encara que tots intuïm, qui va organitzar el GAL. Hi ha una oportunitat de fer les coses de manera diferent. Cal fer el camí de la reconciliació. Reconciliació, aquesta és la quarta conclusió, que no és amnèsia sobre el passat sinó lectura crítica sobre ell. Reconciliació perquè sense ella la pau serà només una treva.
El debat polític constructiu i serè i la voluntat de la ciutadania basca lliurement expressada faran tota la resta. Es tracta de la cinquena conclusió: la societat basca no pot ni ha de mantenir-se al marge del camí que ens queda per transitar, que no té per què ser excessivament "llarg i difícil" -com s'afirma retòricament- si es dóna oportunitat als ciutadans i ciutadanes basques d'expressar-se democràticament i si es respecta la seva decisió. I això, tot i haver estat negat en el passat recent amb gran supèrbia política per part de l'Estat, no ha de ser de cap manera una cosa complicada de dur a terme (perdonin aquestes dosis d'innocència política sense les quals un no podria viure), perquè són qüestions que es fonamenten en l'essència de la democràcia: el principi democràtic. Hi ha exemples al món en els quals cal mirar si sorgeixen dubtes: Escòcia, Irlanda, el Quebec, Groenlàndia, Flandes... són deus on beure.
D'altra banda, el PP sembla que està predestinat a governar Espanya i no sóc dels que pensen que serà un factor de permanent distorsió que acabi per desmuntar tot el que s'ha aconseguit. Es tracta de la sisena conclusió: o m'equivoco molt o veurem en mesos no gaire llunyans canvis de discursos i postures inconcebibles fins fa només poques setmanes. Aznar -aquell president espanyol que es va referir a ETA com "el moviment d'alliberament nacional basc" entre les lloances d'una premsa espanyola que no va dubtar a parlar de "gran estrateg"-, em va dir en una ocasió que si mai havia de solucionar els problemes polítics d'Euskadi la solució vindria de la mà del PP, perquè ningú dubtaria que tot, també parlar del dret a decidir delpoble basc, es faria per Espanya.
És pertinent així mateix recordar que el president Zapatero va estar sempre disposat a negociar amb ETA qüestions polítiques que es va negar a negociar amb les institucions democràtiques basques i amb mi. El cop de porta, sense ni tan sols negociar, al Nou Estatut Polític per Euskadi i la prohibició de la celebració d'una consulta en són dos exemples de mostra. Al final Zapatero va admetre que seria amb ETA i amb l'esquerra abertzale amb qui caldria parlar perquè "al PNB aquests últims no li donaran ni aigua". "Com us odien!", va resumir de manera breu però explicativa.
Per tant, la meva setena i última conclusió és que els que fa molt temps que treballem per eradicar la violència i arribar a acords polítics per resoldre el conflicte basc no hem de confondre generositat amb ingenuïtat. Seria desitjable que ningú pretengués obtenir un rèdit polític de la pau. Però aquest fet és tan bondadós com ingenu.
El paper del PSE i el PNB
Referent a això, resulta evident i és legítim que l'esquerra abertzale, cada cop amb menys dissimulació, aspira a ser el referent del nacionalisme basc. I no és d'ara que Arnaldo Otegi sosté que es troba més a prop del Partit Socialista que del PNB. Les crítiques al lehendakari López provinents del seu mateix partit deixen en evidència igualment l'opinió dels que estimen que el lehendakari està regalant els rèdits d'aquest procés. Per tant, els altres -ningú no pot posar en dubte el treball desinteressat i callat que el PNB ha fet tots aquests anys- haurem de comportar-nos amb generositat amb les dosis (la sobredosi produeix ingenuïtat) necessàries i la societat basca ha d'estar molt atenta, superant la nostra tendència natural a pensar que tothom és bo, per saber distingir el treball i les intencions d'uns i d'altres.
Amb tot, el meu missatge és de serè optimisme. Es podrà dir que aquestes coses ja estaven plantejades des de fa temps, que es podia haver evitat part de l'enorme patiment suportat, que hem perdut oportunitats de manera irresponsable, que "ja era hora!"... I tot això és cert. Però els esdeveniments actuals no deixen de ser bones notícies. Em queda només dir a Batasuna: benvinguts al club, i a tots, benvinguts siguin aquests problemes i tots aquests interrogants perquè es produiran en una societat basca en pau, que busca trobar, per decisió pròpia, el seu lloc en aquest món globalitzat ple de problemes, però en el qual hi ha cua per entrar i del qual ningú no vol sortir.
