Tres tasses d'èxit: la d'empènyer el debat sobre la independència a un prestigiós racó de la palestra, la de teixir un moviment de milers de voluntaris treballant a l'uníson per un objectiu comú i, per últim, la d'aconseguir que 885.000 catalans hagin opinat sobre la independència a partir d'una iniciativa nascuda al bressol del poble. Més d'un 90% ho han fet a favor del sí. Barcelona, que ha aportat 257.645 votants, ha estat el cop de timó perquè les onades electorals que van néixer a Arenys de Munt el 13 de desembre del 2009 hagin desbordat els dics institucionals que han intentat reprimir la voluntat d'expressar-se a les urnes. Qui davant aquesta sacsejada popular, que durant un any i mig ha anat clavant les seves arrels a més de 550 municipis de tot el territori, segueixi tancant amb clau el debat sobre la independència, té una bena als ulls.
Ni més ni menys que el 21,37% dels barcelonins majors de 18 anys van participar ahir al 10-A. Tota una odissea en una ciutat amb un cens d'1,14 milions de persones que ha requerit una estructura humana titànica: 7.000 voluntaris. Pel retrovisor havia de mirar l'organització de la consulta de Barcelona el fracassat 12,17% de votants que va tenir la consulta de la Diagonal. Lluny queda també la barrera del 10% al qual s'havien aferrat els organitzadors amb les radiografies a la mà del que havia estat la consulta a les ciutats de l'àrea metropolitana. I tot, en un ambient festiu que s'ha mantingut des del començament. "Hem fet història, es tracta d'un percentatge insòlit i sorprenent", va exclamar amb una barreja d'emotivitat i neguit el portaveu de la plataforma, Alfred Bosch, a la seu de la UGT, que es va convertir en una festa sobiranista.
La consulta va voler, des dels inicis, anar més enllà del cens oficial per reivindicar que els immigrants i els joves d'entre 16 i 18 anys puguin votar. Amb aquesta oportunitat a la mà, 13.394 persones no censades van votar a la capital catalana. Per tant, incloent-los en els resultats, un 18,14% dels empadronats de més de 16 anys a Barcelona van dipositar paperetes a les urnes. Especialment entranyables eren els comentaris com els de l'Ayada Lahmin: "Sóc del Marroc i tinc 43 anys. Fa 13 anys que visc a Catalunya. Per primera vegada a la meva vida puc votar".
La victòria aclaparadora del sí
Com era d'esperar, el sí va guanyar àmpliament, tant a la capital (amb un 91,46% amb el 44,65% escrutat) com en el còmput general de tot Catalunya, que oscil·la sobre el mateix percentatge. El no, que des del principi ha estat difícil de mobilitzar, també s'enfilava ahir a l'entorn del 7% a la capital. Malgrat tot, els resultats finals no se sabran fins avui al matí. Un equip de voluntaris han estat ecrutant els vots fins ben entrada la nit.
La considerable mobilització a Barcelona va invisibilitzar el fracàs de municipis com Blanes o Gavà, que ni tan sols van arribar al 10% de participació. En tot cas, la vintena de municipis que ahir van celebrar la consulta van acompanyar Barcelona en aquest èxit final del moviment. Durant més de 18 mesos el debat ha estat a flor de pell i ha travessat fronteres. Ahir a Barcelona sorprenia la quantitat de turistes que s'interessaven per la qüestió. Molts voluntaris van haver de desenterinyar l'anglès i, després de conèixer la iniciativa, alguns dels visitants en qüestió acabaven oferint un donatiu per emportar-se una xapa del 10-A com a souvenir.
I després de quinze hores sense pràcticament ni seure, lluint armilles grogues per emblemàtics indrets de la ciutat com el Fossar de les Moreres o la plaça de Sant Jaume, els organitzadors van ocupar la part baixa de la Rambla per celebrar la victòria. La de la feina ben feta, que s'ha traduït en una mobilització insòlita per la naturalesa del moviment.
Més de 800.000 vots. Tot un clam. Molts han estat custodiats en tàpers tunejats, reconvertits en les urnes de la ciutadania. Un recipient modest, sí, però amb un gran tresor a l'interior: la veu d'una bona part del poble que, de ben segur, tindrà molt a dir en els passos de futur d'aquest país. I els polítics, s'hauran d'adaptar al ritme.