Les balances amenacen de girar-se contra el pacte fiscal

Barcelona.Catalunya havia reivindicat històricament la publicació de les balances fiscals per evidenciar un espoli que clama al cel. Però tot i que això va ser un referent útil per negociar l'anterior finançament, aquesta vegada la cosa pot girar-se en contra de la proposta estrella de CiU per al 2012: el pacte fiscal. Segons els càlculs que es van fer en pactar el sistema de finançament actual, el dèficit fiscal (la diferència entre el que paga una comunitat a l'Estat i el que rep després de l'administració central) s'hauria d'haver reduït un terç els últim anys. Això implicaria passar d'un dèficit de 15.000 milions a un de 10.000. La rebaixa podria ser més gran si es té en compte la repercussió de la crisi en el PIB i les finances catalanes i si l'Estat obvia els mecanismes correctors de la balança fiscal.

Es fa fàcil pensar que el govern de l'Estat que hagi d'entomar la negociació del concert esgrimirà l'eventual reducció del dèficit per negar-se a un canvi de model de finançament, per no parlar de la sortida de Catalunya del règim comú. Aquesta és l'alerta que posen sobre la taula experts consultats per l'ARA. És el cas de la degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzié, que avisa que l'Estat pot aferrar-se als efectes de la crisi i el nou model de finançament per fer "trampa" a l'hora de calcular el dèficit i encarar la negociació. El PP ja ha reconegut al Parlament que vol les balances per demostrar que qui més dèficit fiscal arrossega és Madrid, les Illes i el País Valencià, i no Catalunya, malgrat que ignora elements que ho discuteixen.

El govern espanyol s'ha compromès a publicar de nou les balances a la tardor. I ha pres aquest compromís a pesar (o precisament per això) que la Generalitat es prepara per lliurar, l'any que ve, la batalla política pel pacte fiscal de resultats equiparables als del concert econòmic. Tant Paluzié com el catedràtic d'Economia aplicada de la UAB Germà Bel, entre altres experts, posen l'accent en la necessitat que en el càlcul de la balança s'apliquin fórmules de neutralització del dèficit públic estatal, cosa que l'Estat no va fer el 2008 i que distorsiona (especialment en l'actual context econòmic) el balanç. Sense aquests correctius es donaria la paradoxa que l'elevat dèficit públic estatal milloraria artificialment el saldo fiscal de Catalunya.

El model, al marge de balances

El Parlament va aprovar al març la creació d'una comissió per preparar l'ofensiva política pel concert. El text aprovat deixa clar que Catalunya no negociarà xifres ni vol revisar models, sinó que vol un canvi estructural que permeti "recaptar, gestionar, inspeccionar i liquidar" impostos i "equiparar els ingressos als del concert econòmic", sense defugir una quota de solidaritat pactada. És el primer cop que el Parlament manifesta la voluntat de fer-se responsable de la clau de la caixa, d'agafar la paella pel mànec. Pot passar, doncs, que qui esgrimeixi en aquesta negociació la balança fiscal sigui Espanya i no pas Catalunya.

El govern espanyol no va accedir a fer públiques les balances fins que el 2004 va necessitar el suport d'un partit independentista català (ERC). És l'única vegada que les ha publicat. Va ser el 2008 i es va fer sobre les dades de l'exercici liquidat del 2005. Abans s'havia resolt parcialment el primer dels problemes: la metodologia de càlcul, que en feia variar el resultat. Per primer cop, Espanya reconeixia que la diferència entre el que Catalunya aportava i el que després rebia se situava en el 7,8% del PIB català en el pitjor dels casos (en el 6,5%, en el millor, amb un mètode que els experts consultats coincideixen a considerar esbiaixat). Ni més ni menys que 15.000 milions d'euros catalans que el 2005 l'Estat va recaptar i no va tornar. Són diners destinats a la solidaritat interterritorial, malgrat que això deixés Catalunya per sota de la mitjana estatal en recursos per càpita, en una situació més dolenta, fins i tot, que territoris beneficiaris de la mal anomenada solidaritat catalana. Durant molt de temps aquest argument s'ha contrarestat amb la balança comercial favorable a Catalunya (ho va fer per exemple Ernest Lluch), però la tesi va perdent força a mesura que s'internacionalitza l'economia catalana. La situació és més greu segons el Grup de Treball per a l'Actualització de la Balança Fiscal designat per la Generalitat, que va situar el dèficit fiscal català del 2005 en el 9,8% del PIB, uns 17.000 milions (19.000 segons la Fundació Josep Irla, vinculada a ERC), xifra monumental tenint en compte les penúries de la Generalitat per reduir una part dels aproximadament 7.500 milions de dèficit públic acumulats fins a l'any passat.

Mètodes de càlcul

Les diferents valoracions de l'espoli són conseqüència dels diferents mètodes de càlcul. L'Estat, després de resistir-se a publicar les xifres amb el pretext de la disparitat de criteris metodològics, va optar per publicar-les amb dos mètodes: el de flux monetari i el de càrrega del benefici. El de flux monetari atribueix la despesa estatal a la comunitat autònoma on es materialitza. En canvi, la de flux o càrrega del benefici, també imputa a aquest territori la part proporcional de la despesa pels serveis estatals que es desenvolupen en altres territoris. Per fer-ho més entenedor, amb aquest criteri, l'Estat considera que la despesa que fa amb els funcionaris que treballen en els ministeris de Madrid també beneficien proporcionalment Catalunya, encara que visquin i desenvolupin l'activitat econòmica a Madrid. Igualment, amb els treballadors de Madrid de TVE o amb el Museo del Prado, entre d'altres. D'aquí que la balança sigui menys negativa amb aquest mètode. Menys real, a criteri dels experts catalans consultats.