La crisi ha fet augmentar l'ingrés de menors en centres tutelats

BARCELONA.Els nens són els que més pateixen qualsevol tipus de crisi, i l'econòmica no és una excepció. L'augment de la pobresa en els últims anys ha elevat el risc de molts menors d'acabar sent tutelats per l'administració, un gir determinant per al seu futur. Així ho constata la Fiscalia de Menors de Barcelona, que veu com la precarietat econòmica està agreujant situacions familiars ja conflictives i està augmentant els factors de risc per als nens, de manera que obliga en alguns casos a treure'ls de casa. Pares que deixen el nen sol moltes hores per treballar o buscar feina o nens que arriben a l'escola bruts i desnodrits són casos que cada cop més acaben fent que l'administració assumeixi la tutela de la criatura.

Toni Morales, secretari de la Fundació Juvanteny, que gestiona tres centres de menors tutelats de la Generalitat, assegura que la crisi ha comportat un rebrot dels ingressos de menors en aquests centres per causes que havien estat habituals abans dels 90 però que entre 1994 i 2005 havien desaparegut gairebé del tot: "famílies pobres". "L'augment de la immigració i la crisi han fet que, des del 2008, molts nens arribin per raons econòmiques que han degenerat en situacions d'alcoholisme o depressió dels progenitors", explica.

Atendre primer dins la família

Tal com recorda el fiscal delegat de Menors a Barcelona, Juan José Márquez Bonvehí, la situació econòmica per si sola no és determinant per decidir separar un nen de la seva família, sinó que s'han de donar altres factors que demostrin una desatenció greu de l'infant i, tot i així, "la solució ha d'intentar sempre ajudar primer la família".

Però algunes organitzacions denuncien que no sempre se segueix aquest principi. El portaveu del Col·lectiu DRARI pels drets dels infants, Vicenç Galea, diu que els "errors i la descoordinació" administrativa comporten de manera "molt freqüent" una retirada injusta de la tutela als pares. "El patró que es repeteix els últims anys és el de la mare soltera immigrant que no té família ni amics aquí que l'ajudin a qui s'acaba retirant el nen perquè és la sortida més fàcil", diu Galea, i explica diversos casos com "el d'una mare que va estar quatre mesos demanant ajudes públiques per poder atendre el seu fill malalt i a qui al final van prendre el nen". Des de la Fiscalia de Menors, on s'investiguen actualment 600 casos de nens en situació d'alt risc per decidir si han de ser tutelats, responen que els recursos socials són limitats i que cal prioritzar l'atenció als menors. "De vegades pot resultar injust però no ens podem permetre que el nen continuï en segons quines situacions", diu una de les fiscals encarregades d'aquests casos. De fet, Márquez nega taxativament que la Generalitat vagi massa de pressa a l'hora de retirar un nen: "Al contrari, la nostra queixa és que normalment va massa lenta".

Un 6% més de nens tutelats

La directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat, Anna Solés, nega que s'estigui actuant de manera precipitada i destaca que "la llei és molt clara" en fixar els motius per separar un nen dels pares, "que mai són un de sol sinó una suma de factors". Solés admet que des del 2008 el nombre de menors tutelats ha augmentat un 6% cada any, però diu que no tot es pot atribuir a la crisi, sinó que també "a una millora de la detecció" dels casos derivada de les noves eines de coordinació entre administracions, que es van posar en marxa arran de polèmiques com la del cas de l'Alba, el 2006. Llavors, errors evidents de coordinació entre administracions no van evitar la pallissa del company sentimental de la mare que va deixar aquesta nena de 4 anys incapacitada per sempre. Després d'allò, les administracions van obrir els ulls, es van modificar els protocols d'actuació i es va reforçar el sistema de protecció.

Tanmateix, el magistrat i professor de dret civil de la Universitat de Barcelona, Carlos Villagrasa, creu que els canvis legislatius originats pel cas Alba han comportat "un excés de protecció que no atén com cal la família biològica". "Hem fet un pas endavant en la protecció dels infants però això pot generar injustícies amb les famílies, sobretot amb les que no tenen prou recursos per enfrontar-se jurídicament a l'administració", opina.

Segons la Memòria de la Fiscalia, el 2008 hi va haver 173 processos judicials oberts contra decisions de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), i el 2009 la xifra va pujar a 233. El 2010 va néixer l'Associació Pro Defensa dels Menors (Aprodeme) que agrupa unes 90 famílies catalanes que s'oposen a decisions de la DGAIA, no només famílies biològiques, sinó també d'acollida i adopció. El portaveu d'Aprodeme, Francisco Cárdenas, denuncia que la "presumpció de veracitat que té l'administració" en aquests processos judicials els deixa en ocasions indefensos.

La xacra dels maltractaments

"Jugar a ser Déu és molt difícil i tots ens podem equivocar", reconeix Toni Morales, però considera que "en general s'actua bé" quan es decideix separar un nen dels seus pares. La Fundació Juvanteny gestiona tres centres de menors tutelats i 108 famílies d'acollida des de fa més de 20 anys. Basant-se en aquesta experiència, Morales afirma que "quan es retira un nen del nucli familiar, la situació és tan greu que molt poques vegades torna amb els pares biològics". Segons Morales, només del 5 al 10% dels nens tutelats són casos de maltractaments greus i "un altre 5 o 10% poden ser errors de l'administració", però el 80% són casos d'abandonament, negligència, desatenció greu o maltractaments psicològics o físics, no greus però sí habituals i crònics.

Un informe del Síndic de Greuges detectava el 2009 una "sobreocupació" dels centres de menors i denunciava que moltes vegades la solució idònia per a cada nen no es podia aplicar per falta de recursos i s'optava per una "solució viable". L'adjunta del Síndic per a la infància, Maria Jesús Larios, remarca que "la clau de tot és l'estudi de cada cas i la proposta d'acció que fan els equips de treballadors socials i psicòlegs de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, però sovint tenen massa casos oberts alhora i massa pocs recursos per escollir, i això pot portar a prendre una decisió que no sigui la més adequada per al nen".