MADRIDQuan l'exprimera dama dels EUA i avui secretària d'Estat, Hillary Clinton, va començar a tenir una projecció internacional important, José María Aznar solia anomenar "Hilaria" a la seva esposa, Ana Botella Serrano (Madrid, 1954). Al principi, a ella la broma no li feia cap gràcia "però després va pensar que no li anava malament: si això significava que els tenia ben posats, doncs escolta, que tot el món en prengués nota". L'anècdota l'explica l'exsecretari d'estat de Comunicació amb el PP Miguel Ángel Rodríguez al llibre Y Aznar llegó a presidente .
Aquesta dona de fortes conviccions i caràcter de ferro, el contrapunt sempre somrient a un president amb posat seriós, la regidora de l'ala més dretana del PP que ha fet carrera al costat de l'alcalde amb la imatge més moderada, es va convertir ahir en la primera alcaldessa de Madrid. Com Hillary Clinton, la seva màxima responsabilitat política li arriba ara, un cop el marit s'ha apartat del centre dels focus. És la victòria final de l'aznarisme.
Aznar, la referència política
Com va recordar al ple d'investidura el fins ara home fort de l'Ajuntament, Manuel Cobo, amic inseparable de l'exalcalde Alberto Ruiz-Gallardón, Ana Botella té una carrera política pròpia, independent de la d'Aznar: es va afiliar al PP fins i tot abans que ell, a qui va conèixer al viatge final de la llicenciatura de dret. Amb el temps, però, l'excap del govern espanyol s'ha convertit en la "referència personal i política" de la nova alcaldessa. D'ell n'ha après "la dedicació i l'entrega sense reserves al servei d'Espanya", va afirmar. És a dir, més enllà d'estar casada amb el president d'honor del PP i de ser la mare dels seus tres fills, la comunió ideològica entre tots dos és total. Botella és un exponent clar de l'aznarisme, que es basa en l'ultraliberalisme econòmic i l'espanyolisme més desacomplexat. "Espanya i llibertat", acostuma a resumir la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, la cara més visible d'aquest corrent intern a les files conservadores.
Les dues dones controlen ara tot el poder madrileny i poden convertir-se en un pol d'oposició interna al govern de Mariano Rajoy, un altre aznarista que va acabar per emancipar-se del seu tutor el 2008. De fet, en aquell polèmic congrés de València, en què l'avui president va revalidar el lideratge, Botella va alinear-se amb el sector que desconfiava d'ell. Un exemple: quan la presidenta del PP basc, María San Gil, va clavar un cop de porta enfadada pel gir moderat que proposava la nova direcció, l'ara alcaldessa va fer-li costat i va sumar-se a les veus que demanaven a Rajoy que "reflexionés".
De moment, però, les espases estan ben guardades i ahir cinc ministres van assistir al nomenament.
Ana Botella agafa les regnes de la gestió en un moment difícil, amb un Ajuntament molt endeutat i després de vuit anys com a regidora, la majoria com a responsable de medi ambient en una ciutat, Madrid, amb alts índex de contaminació. L'alcaldessa haurà d'anar conformant ara el seu equip, buscant l'equlibri amb el grup dirigent que feia més pinya amb Gallardón. No serà fàcil. Ahir, José María Aznar s'ho mirava cofoi des de la tribuna de convidats.
Investida per majoria
Ana Botella promet una gestió liberal
La nova alcaldessa de Madrid va ser investida ahir només amb els vots del PP. La resta de formacions (PSOE, IU, UPyD) van votar cadascun el seu cap de files. El suport dels populars, amb majoria absoluta, va permetre fer el relleu al capdavant del consistori madrileny sense sorpreses. Ana Botella va prometre continuisme respecte a la gestió del seu antecessor, Alberto Ruiz-Gallardón, però va anunciar una intensificació de les mesures de caire més liberal. Madrid permetrà que els petits negocis que no necessiten declaració d'impacte ambiental es puguin obrir només comunicant-ho prèviament a l'Ajuntament. També va comprometre's a treballar perquè Madrid sigui ciutat olímpica i per buscar l'equilibri pressupostari que exigeix Mariano Rajoy des de la Moncloa. Va assegurar que reduirà en 3.112 milions el deute municipal del 2012 al 2016.