Els alts i baixos d'una relació inestable

1980: Jordi Pujol a la Generalitat, Heribert Barrera al Parlament

L'ERC d'Heribert Barrera va apostar en la primera legislatura de la Generalitat restaurada per pactar amb CiU i investir Jordi Pujol a canvi de la presidència del Parlament. Allò va diluir-los i va fer que fossin percebuts com la crossa dels nacionalistes. El pacte el va saber capitalitzar CiU, que les eleccions següents va aconseguir la majoria absoluta en detriment d'ERC, que va caure espectacularment de 14 a 5 diputats. Va ser el moment més àlgid de les relacions entre CiU i ERC dels últims 30 anys.

1992: El gir independentista de l’ERC d’Àngel Colom

Amb majoria absoluta de Pujol i després del pas de l'exlíder republicà Joan Hortalà a CDC, Àngel Colom consolida el gir a l'independentisme i un cert allunyament de CiU. Les batalles acaben amb l'escissió de Colom, que acaba a CDC.

1999: Primera ferida:CiU tria el PP en lloc de l’ERC de Carod

Pujol pren la primera decisió que fixa un clar refredament amb ERC. Podent triar, Pujol ho fa pel PP i dóna continuïtat al Parlament al pacte del Majestic del 1996.

2003: ERC tria l’alternança al Govern i deixa CiU a l’oposició

Artur Mas guanya les eleccions, però les esquerres sumen. ERC, que el 2000 va coalitzar-se amb la resta d'esquerres al Senat, tria PSC i ICV, cosa que CiU no li perdonarà.

2011: Retrobament a la comissió parlamentària pel concert

CiU fa un salt i situa el concert econòmic com la fita de la legislatura. Amb ERC, acorden crear una comissió que definirà el pacte fiscal.