MOSCOUVuit del matí. Sona el despertador, obro els ulls i observo les formacions de gel a la finestra. "Un dia més, toca posar-se els calçotets llargs i el barret peludet", penso. Però avui toca de debò. Diuen que ha arribat el fred de Sibèria i que els termòmetres a Moscou marcaran els trenta graus negatius.
Embotit en tres capes de roba i una bufanda que m'arriba als ulls m'omplo de valor i surto de casa. Al cap de cinc minuts em costa parpellejar. Se m'ha congelat el llagrimall. Això no és bon senyal. Em criden l'atenció una filera de cotxes sepultats per la neu. Trec el mòbil per fer-los una foto i m'adono que fins i tot ell es queixa del fred: "No s'ha pogut utilitzar el flaix a causa de clima extrem", em confessa. I, de sobte, m'entra una trucada. És ma mare. M'explica que a Barcelona potser baixaran dels 0 graus. "És el fred siberià", em diu. I jo penso: siberià?
Fred siberià són els 40 graus sota zero que fa a la ciutat de Tomsk, on els trucs de bellesa no passen pels productes hidratants, sinó per les cremes anticongelants per evitar cremades a la cara -sí, el fred crema!- Allà quan es fan plans més val sortir d'hora de casa perquè per agafar el cotxe cal esperar que el motor entri en calor i trobar un caixer automàtic que no presenti els mateixos símptomes que la càmera del meu mòbil pot convertir-se en una veritable odissea.
I el veritable fred siberià és el que pateixen els habitants del nord-est rus. A Oimiakon els 50 graus negatius de mitjana que fa durant els nou mesos d'hivern no els permeten rebre aigua corrent a les cases de manera convencional. La reparteixen en blocs de gel perquè les canonades simplement rebentarien. I, per aquest mateix motiu, tampoc tenen lavabos a l'interior. Fan servir latrines. En aquesta localitat l'alè es congela i es cristal·litza a l'instant, cosa que produeix un so molt particular. En diuen "murmuri dels estels". I a Sibèria les escoles només tanquen si el mercuri baixa dels 52 graus sota zero. Això és quan els peixos només triguen trenta segons a congelar-se després d'haver estat pescats i quan en tirar enlaire un gerro d'aigua bullent es fa glaçons fins i tot abans d'arribar a terra. Això és el fred siberià.
Però com que m'estimo ma mare i sé que, encara que sigui mentalment, passarà fred, li responc: "Abriga't bé i no pateixis, que igual que ha arribat, el fred siberià marxarà". Jo no puc dir el mateix.