Ahmadinejad busca aliats per mantenir el pols nuclear
El setge econòmic d'Occident ofega l'Iran i debilita el president Ahmadinejad. El líder iranià vol tancar la setmana del desafiament nuclear amb una gira per reforçar aliances a l'Amèrica Llatina.
BARCELONA.L'Iran està decidit a continuar fent ostentació de la seva capacitat militar o, si més no, de la seva voluntat de respondre a qualsevol ingerència d'Occident.
Ahir va iniciar maniobres militars a prop de la seva frontera amb l'Afganistan per "garantir la seguretat de tot el seu territori", segons va dir el comandant de les forces terrestres de la Guàrdia Revolucionària, Mohammad Pakpour, a l'agència semioficial Fars.
El que ahir va demostrar per terra, ja ho havia manifestat la setmana passada per aigua. Durant deu dies, la marina iraniana va fer maniobres navals a l'estret d'Ormuz per enviar un missatge clar: el règim dels aiatol·làs està disposat a tancar l'accés a aquest punt estratègic per a l'abastiment internacional de petroli -un 20% del total d'exportacions- si Occident continua endurint les seves sancions contra el programa nuclear iranià.
La tensió latent entre Washington i Teheran va augmentar quan l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica va publicar al novembre un informe en què alertava sobre "indicis d'un possible desenvolupament d'una arma atòmica" per part de l'Iran. Els Estats Units van respondre amb contundència el 31 de desembre quan el Congrés va aprovar noves mesures que inclouen tallar els vincles econòmics amb totes les empreses estrangeres que mantinguin tractes amb el Banc Central de l'Iran, l'entitat que controla la meitat de les transaccions de petroli del règim del president Mahmud Ahmadinejad. A la pràctica, Washington va forçar els països a escollir entre poder continuar comprant petroli iranià o optar, en canvi, per mantenir la possibilitat d'exportar al mercat nord-americà.
El cop de puny a la taula dels Estats Units escanya el règim iranià, que veu també com la Unió Europea abraça progressivament la possibilitat d'embargar les seves importacions de petroli. Els 27 van arribar aquest dimecres a un principi d'acord que hauran de ratificar en el pròxim consell de ministres d'Exteriors, que se celebrarà el 30 de gener.
La necessitat de fer amics
Un Ahmadinejad cada vegada més isolat comença avui una gira per l'Amèrica Llatina per enfortir vincles amb Veneçuela, Nicaragua, Cuba i Equador, i la Casa Blanca s'ha afanyat a recordar a la regió que la nova llei li permet sancionar qualsevol país que comerciï amb el banc central iranià.
La flamant legislació nord-americana també obre les portes a Washington per pressionar grans potències econòmiques com el Japó i la Xina, que ja va reduir la compra de cru iranià el mes passat, després d'una disputa sobre el preu del petroli amb Teheran.
El 80% dels ingressos de l'Iran provenen de l'exportació de petroli i el setge econòmic que Occident li imposa ofega encara més un país desbordat per l'atur i la inflació.
Ahmadinejad no deixa enrere les amenaces de tancar l'estret d'Ormuz i aquesta setmana ha anunciat que planeja fer-hi noves maniobres militars el mes vinent. Si compleix l'amenaça, la marina iraniana estarà acompanyada del destructor que el Regne Unit va enviar ahir a l'estret d'Ormuz. Va ser precisament molt a prop de l'estret on divendres la marina dels EUA va rescatar un pesquer iranià dels pirates. El ministeri d'Exteriors iranià va dir ahir que l'acció era "humanitària" però els elogis van acabar aquí. "Tots els estats han de prendre mesures contra els pirates d'acord amb la seva capacitat", va concloure el ministeri en un comunicat.
