Aena és el gestor d'aeroports del món que perd més diners
El gestor aeroportuari espanyol és un dels grups del sector que més ingressen però també és el que registra unes pèrdues més elevades, fruit de la ineficiència del seu model en xarxa.
Barcelona.Aena és el segon gestor d'aeroports mundial per volum d'ingressos, després de la també espanyola Ferrovial. En canvi, és l'operador que perd més diners -i amb molta diferència- amb la seva activitat. Així es desprèn del rànquing de gestors aeroportuaris elaborat per la revista Airline business .
El 2009 (l'últim any amb dades disponibles de tots els aeroports de la llista) Aena va registrar unes pèrdues operatives de 478,6 milions de dòlars (332,34 milions d'euros). L'any passat els números vermells van ser de 376,77 milions d'euros. El deute d'Aena era de 12.415 milions d'euros a finals del 2010.
Aquesta sagnia de pèrdues s'explica per l'anòmala estructura d'Aena, en què conviuen fins a 47 aeroports, alguns de tan diferents com els de Barcelona i Badajoz. No obstant això, la privatització de la gestió dels aeroports del Prat i Barajas és més fruit de la conjuntura econòmica que del convenciment de tenir un model erroni. De fet, tot i reconèixer que del nou model s'espera una gestió més eficient, els diferents responsables de Foment (des dels ministres Magdalena Álvarez i José Blanco fins a l'actual secretari d'estat d'Infraestructures, Isaías Táboas) han defensat el suposat model d'èxit d'Aena.
El procés de privatització de Barcelona i Barajas és el més important del sector en els últims anys. I s'espera que Aena tingui com a aspirants a adjudicataris molts dels grups que figuren en el rànquing (vegeu el quadre adjunt). Però de moment l'únic operador que ha mogut fitxa ha estat Abertis, el grup d'infraestructures amb seu a Barcelona, participat per CVC, CaixaBank i ACS.
Suma d'esforços
La companyia presidida per Salvador Alemany anirà de bracet d'aquests accionistes: la firma britànica de capital risc CVC i l'asseguradora francesa AXA, companya de viatge en la concessionària d'autopistes francesa Sanef. A més, Abertis disposa del suport financer del banc presidit per Isidre Fainé, expresident d'Abertis.
Conscient que competirà amb operadors aeroportuaris molt més grans (tal com es veu en el quadre, Abertis ocupa la 50a posició del rànquing), la companyia ha embastat un consorci -encara podria incorporar nous noms- amb socis forts. A més, sap que té un avantatge que no poden lluir els altres candidats i per això el conseller delegat, Francisco Reynés, va dir en l'anterior junta d'accionistes que el grup acabaria triant entre una llista de possibles socis.
Foment ha manifestat que seria recomanable que la gestió dels dos aeroports no recaigués en el mateix concessionari i Abertis no amaga la seva preferència per l'aeroport de casa, el del Prat. De la mateixa manera, es considera que Ferrovial és el favorit per gestionar Madrid.
Però el grup de la família Del Pino encara no ha ensenyat les seves cartes més enllà de manifestar l'interès pel procés. Aquests dies els grups mantenen converses per configurar els consorcis licitants, ja que les exigències financeres de l'operació fan imprescindible la suma d'esforços.
El nou gestor del Prat haurà de satisfer un pagament inicial de 1.600 milions d'euros a part d'un cànon corresponent al 20% de la facturació anual de l'aeroport, una quantitat que per al primer any d'explotació serà de 80 milions. En el cas de Madrid, el concessionari pagarà 3.700 milions a l'inici del contracte (en els dos casos la duració és de 25 anys) més 150 milions el primer any. Els concessionaris, que assumirien el 90,05% del capital de la societat de cada aeroport, han de demostrar que tenen actius o que en gestionen per valor de 3.000 milions d'euros, a més de tenir una participació de més del 25% en algun operador aeroportuari amb un trànsit superior als 25 milions de viatgers.
A aquestes condicions s'hi afegeix la dificultat de trobar finançament a causa de les turbulències que s'han viscut aquests dies a les borses europees i al càstig sobre el deute dels països perifèrics de l'eurozona.
Altres grups espanyols, com ara Globalvía (FCC i Bankia), Acciona i OHL podrien tenir difícil complir tots els requisits. Un dels operadors internacionals que ha assegurat que busca socis locals per optar al concurs és el grup indi GMR, que ges tiona els aeroports de Delhi i Hyderabad. Aéroports de Paris, Fraport, Changi i Schiphol són alguns dels operadors del sector que es podrien interessar pel procés, a més de fons d'inversió com l'australià Macquarie, Carlyle, Goldman Sachs, Morgan Stanley i UBS.
En qualsevol cas, els interessats podran presentar ofertes fins a finals del mes d'octubre i el ministeri de Foment espera adjudicar els dos contractes el novembre. Així com la venda del 49% d'Aena podria demorar-se, José Blanco vol enllestir el concurs del Prat i Barajas abans del 20-N.