Sònia Fernández-Vidal: "La ciència-ficció ha fet molt per l'evolució de la ciència"

El seu currículum fa vertigen. Doctora en Física Quàntica, ha treballat al Centre Europeu d'Investigació Nuclear (CERN), al Laboratori Nacional de Los Alamos, als Estats Units, a l'Institut de Ciències Fotòniques i en el projecte espanyol d'Òptica i Informació Quàntica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Avui Sònia Fernández-Vidal viu centrada en la divulgació científica per mirar d'acostar la ciència a tothom.

Un llibre per a joves amb contingut universitari!

Pensava escriure un llibre per a adults, però la física quàntica espanta, i vaig veure que l'única manera de trencar amb aquesta barrera era fer un llibre per a joves.

Per què fa tanta por aquesta assignatura?

Jo des de petita la vaig estimar. És una pena, però reconec aquesta por en la cara dels meus alumnes. Potser és perquè no l'ensenyem amb passió? Quan expliques una equació diferencial a un nen també li pots dir que això pot explicar per què pot veure les estrelles al vespre i donar un sentit a allò que està fent. Fer-li veure que és meravellós entendre com funciona l'univers que ens envolta.

Al maig del 2012 faran una lectura en veu alta del teu llibre al Teatre Romea!

Carles Canut, director de la Fundació Romea, em va proposar fer la lectura amb actors i una xerrada posterior amb els espectadors. Em va emocionar que a la roda de premsa de presentació parlés de la ciència com a art. Em va semblar extraordinari! Perquè la física quàntica és bella, és un art!

És compatible ser científic i creient?

Sí. Einstein creia en Déu, Schrödinger, un dels pares de la física quàntica, feia conferències sobre els vedes i la filosofia hindú, Newton escrivia sobre càbala i alquímia. Quan busques respostes a preguntes com què som o què fem aquí, i trobes que la ciència no et pot contestar, és quan fas un salt cap a l'ànima i et tornes més metafísic.

Els escriptors i guionistes de ciència-ficció eren uns visionaris?

Totalment! Potser primer les coses se somien i després s'aconsegueixen. Martin Cooper, per exemple, era un fan de Star Trek . En un episodi, el Capità Kirk es comunicava amb la seva nau interestel·lar a través d'un aparell sense fil. Cooper es va aixecar del sofà i va dir: això és el que vull construir! I l'any 1973 Martin Cooper, des del departament de comunicacions de Motorola, feia la primera trucada amb el dispositiu que havia creat: el primer telèfon mòbil! Ara tothom en té un. La ciència-ficció ha fet molt per l'evolució de la ciència.

I la teleportació humana serà possible?

Molaria, eh? Des del 97 als laboratoris han fet experiments amb partícules fonamentals. Fan desaparèixer una partícula d'un laboratori de Ginebra i la fan aparèixer en un de Lausana. En certa manera té truc perquè el que teleporten és l'estructura d'aquests electrons o fotons. La transmeten a la que està més enllà i la inicial desapareix. Ara s'està intentant amb sistemes més grans d'àtoms. No podem dir que res sigui impossible. Tot el que l'ésser humà ha somiat la humanitat és capaç de fer-ho.

Veurem una màquina del temps?

M'encantaria! La imagino com el DeLorean, el cotxe de Back to the future (riu). Se'n parla moltíssim després dels resultats del CERN sobre aquests neutrins que viatgen més de pressa que la velocitat de la llum. D'aquí a poder dir, si això es demostrés que fos cert, que es poden fer viatges en el temps ho trobo molt arriscat. Anem cap a uns terrenys completament desconeguts i és apassionant perquè hi ha un munt de territori per seguir investigant i descobrint.

El problema dels no científics és donar per suposades les coses?

És un problema general. Vaig llegir que a Monza, Itàlia, havien prohibit les peixeres rodones perquè al·legaven que els peixos veien la realitat deformada. Nosaltres també estem dins d'una peixera! Vivim la realitat que percebem però no som conscients de la peixera on estem ficats i assumim com a real massa coses. Hauríem de treure sovint el cap de la peixera i no donar res per suposat. És la manera de despertar el pensament creatiu, de començar a fer les coses diferents. I estem en un moment que fa molta falta.

Creus que els que governen haurien de tenir un comportament més científic?

La comunitat científica quan detecta una anomalia, encara que pugui tirar per terra l' status quo de molts dels científics més ben posicionats i de la manera que entenem nosaltres l'univers, no l'amaga. Mesuren els resultats i demanen col·laboració per estudiar-ho. Si els polítics, els economistes, la banca, la borsa haguessin explicat i compartit amb la comunitat totes les anomalies econòmiques que s'han produït durant tots aquests anys en lloc d'amagar-les, no haguéssim arribat a la crisi d'ara. Si s'hagués tingut la valentia de dir les coses tal com són, tot i fer perillar el nostre sistema econòmic i polític actual, s'hagués reaccionat abans i no estaríem com estem.