LAURA SETTECASE: "Qualsevol De nosaltres pot viure en una situació extrema"

Aquesta dona menuda i de mirada intensa pot semblar fràgil però té una força interior que no se l'acaba. No espera lloances, només col·laboració i suport per tirar endavant. El proper muntatge del projecte Mucha Mujer, que portarà el mateix nom, serà al novembre si aconsegueix trobar un espai. Si voleu veure la preestrena haureu d'anar a l'ajuntament de Pallejà que, un any més, li ha fet costat.

Com neix Mucha Mujer?

Estava impartint tallers de teatre per a voluntaris i treballadors socials de l'ONG ABD i per al Comitè Primer de Desembre, per donar-los eines que els servissin per acostar-se als usuaris. Aquest professionals m'explicaven les dificultats per arribar a les dones en risc d'exclusió social. I vaig pensar: per què no hi contactem directament? Així va començar.

L'objectiu?

Volia que aquestes dones se sentissin capaces de crear, de tornar-se a il·lusionar, de somiar que podien ser una altra cosa i fugir de la seva realitat tan dura. Tornar a sentir la innocència de quan eren petites.

Quina és la seva realitat?

N'hi ha que han sortit de la presó, d'altres són extoxicòmanes o han tingut problemes d'alcoholisme, n'hi ha que han patit violència domèstica i moltes són treballadores sexuals.

Cap por al fracàs, al rebuig?

Estic acostumada a tractar casos de persones amb risc d'exclusió social. A l'Argentina havia treballat molt amb nens del carrer que es drogaven, que anaven amb armes. Sempre he tingut aquesta inquietud, aquestes ganes d'ajudar la gent que viu al marge.

Com engegues l'experiència?

Vaig escriure el projecte i el vaig proposar al Comitè, a ABD, a la Fundació ARED i a Àmbit Dona i els va agradar. Àmbit Dona em cedeix l'espai al Raval per fer els tallers teatrals. Però era un lloc precari.

Per què?

Àmbit Dona fa una tasca essencial perquè funciona com una seu de suport: van a fer-s'hi revisions mèdiques, consulten al psicòleg, tenen assistents socials. Però no són aules, sinó un espai dividit amb parets primes com el paper. Sovint hi havia batusses i crits entre grups de dones que interrompien el taller de teatre.

O sigui que no va ser fàcil?

No, perquè, a més, el grup canviava constantment. Al principi volia fer un joc dramàtic o un tipus de teatre més sensorial. Però fins que no hi hagués un grup estable res funcionaria. Uns dies érem quinze, altres cinc, altres trenta. Va ser duríssim aconseguir un grup que acabés el taller. Pensa que sempre comencen unes seixanta dones i al final en queden sis o set.

No et desanimaves? D'on treies la força i la paciència?

M'he frustrat moltíssim. Sovint arribava a casa destruïda. A més, sóc obsessiva amb els projectes, perfeccionista, i em demanava què havia de canviar perquè funcionés, per motivar-les, per ajudar-les.

I?

Finalment, el text va sortir de les seves pròpies històries, de la seva pròpia vida. Vam anar escrivint, fent exercicis de dramatúrgia. Els preguntava d'on podia sortir la força que faria canviar el rumb de les seves vides o quin era el seu lloc a la vida. I així va sortir el text. I, amb molt d'esforç, van aconseguir memoritzar-lo. Aquest any preparem el setè muntatge.

De què els serveix Mucha Mujer?

Les ajuda a valorar-se i a saber que val la pena continuar: avui ets aquí però demà pots ser a l'altre costat. Qualsevol pot viure una situació difícil, extrema.

Ara, a més, treballaràs amb nens autistes?

La meva germana és psicòloga infantil i treballa amb aquests nanos. Em va convidar a observar les classes de teràpia i vaig fer uns petits jocs de rol amb ells.

I funciona?

Sí, perquè algunes criatures necessiten expressar-se posant paraules allà on hi ha un buit. I el joc dramàtic és perfecte perquè els acosta, els connecta: des d'un animal o el personatge que els interessa fins a un canvi de veu, un so o un element extern. I un parell de jocs van funcionar! Ara una associació de pares i mares de nens autistes ens demanen col·laboració, però necessitem un espai per poder fer les classes. Se'ns obre una porta immensa i un gran repte.

Qui us ajuda econòmicament?

Les ajudes econòmiques són poquíssimes i de subvencions cap ni una. Sempre diem que ho fem "a compte de" [riu]. Anem apuntant en una llibreta les hores que anem invertint a compte de tal projecte. Fins ara, ha estat un treball de voluntariat.

I de què vius?

Dono classes de teatre a escoles, treballo de mestra auxiliar, faig bolos, publicitat. I acabo de fer un càsting per a una minisèrie de TV3 que es diu Carta a Eva .

Eva Perón?

Sí, però per fer el paper de la seva assistent personal, eh? La minisèrie la dirigeix Agustí Villaronga. De cop, vaig connectar molt amb els meus avis perquè al menjador de casa seva hi havia sempre la foto d'Eva Perón. Per al meu avi, que era un obrer, Evita va ser molt important. Tant de bo surti!