Yousef Saloum: “El judo m’ha donat control, disciplina i amics al club, que són com germans”

Va néixer a Olot fa 15 anys i des que en tenia 8 està tutelat per la Generalitat. Resideix al CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa) Les Àligues, que està gestionat per la Fundació Resilis a Girona, i dimarts va rebre el Premi de Jove Promesa de l’Esport Gironí que concedeix la secretaria general de l’Esport. Competint amb el Girona Judo ha guanyat campionats de Catalunya en la categoria de menys de 90 quilos. Saloum parla amb agraïment dels educadors i companys de la casa d’acollida i de l’oportunitat que li ha donat l’esport.

Què valoren en aquest premi de Jove Promesa?

L’esforç, l’entrenament, la disciplina, els campionats que guanyes...

Com és que et vas iniciar en el judo?

Quan vaig entrar al centre de menors era una persona molt nerviosa i no em sabia controlar. De vegades reaccionava amb violència. Un dia em van proposar practicar judo. Ho vaig provar i em va anar molt bé.

¿Podríem dir que eres una persona conflictiva?

No pas, en general. Amb les meves reaccions, algun cop. De vegades actuava amb violència sense pensar i després me’n penedia molt. Em sabia molt de greu el que havia fet i demanava perdó als meus companys i als educadors.

D’ençà que fas judo això ha canviat?

Sí, totalment. M’ha donat control de les meves reaccions, disciplina i bons amics al club, que són com germans per a mi. Passem moltes hores junts. Al Girona Judo som un gran equip, el tercer millor club d’Espanya. Estic molt agraït al club i al meu entrenador. Ara em sé controlar. Si no fos pel judo m’hauria costat molt i potser no hauria pogut superar els problemes que tenia. Hi ha una feina mental en el judo i has d’estudiar el teu rival, perquè utilitzem la força del contrari. Un atac del contrari pot ser una arma per acabar-lo de rematar.

També hi deu haver competitivitat entre vosaltres.

Sí, però per jugar.

Els estudis com van?

No em va tan bé com l’esport, però miro d’esforçar-me. Estic a tercer d’ESO a l’Institut Ermessenda.

T’entrenes molt?

Una hora i mitja cada dia i els dissabtes faig físic dues hores. A part d’això hi ha les competicions que se celebren alguns caps de setmana.

¿La gent del club et diu que tens futur com a judoca?

Els entrenadors em diuen que puc tenir un gran futur en el judo si m’entreno fort, m’esforço i guanyo campionats. El cap de setmana passat vaig guanyar la Copa d’Espanya a Osca. També he quedat primer a la Copa de Catalunya i al Campionat de Catalunya. I si aquest dissabte torno a guanyar la Supercopa de Catalunya a Tarragona em classificaré de manera directa per al Campionat d’Espanya.

A quina edat vas entrar al centre?

Ara hi porto 8 anys. Ja puc dir que és casa meva. És la meva família. Amb la Marisa [la directora, que hi és durant l’entrevista] porto pràcticament tota la vida. Quan vaig arribar, amb 8 anys, va ser un impacte. Separar-me de la meva mare i entrar en un centre on no coneixia ningú és complicat. Però m’hi vaig adaptar molt bé, potser en dues setmanes. Ara m’agrada. És un lloc on ens fem moltes bromes. Segurament em vindran a veure a la competició que tinc a Tarragona aquest cap de setmana.

Esteu en un pis en un edifici amb molts veïns. ¿Hi ha bona relació amb la resta de gent que viu a l’edifici?

Estem en dos pisos ajuntats i tenim 6 habitacions per als deu nois i noies que hi vivim, juntament amb els educadors. Abans teníem un veí de baix que es queixava una mica del soroll i ho vam corregir. Fa poc vam fer un dia de portes obertes perquè els veïns poguessin veure com vivíem i alguns van visitar-nos i altres ens van enviar cartes de felicitació. En general, no hi ha cap problema.

Parles molt bé del centre, però segur que hi ha alguna cosa no et deu agradar gaire, no?

Potser el que m’agrada menys és que hem de seguir un horari estricte. Sovint em queixo d’això als educadors. Podem sortir només el dissabte de 5 a 9 del vespre. I si volem tornar molt tard a la nit o quedar-nos a dormir a casa d’algun amic hem d’avisar amb uns dies de temps per tenir el permís.

¿Heu vist les manifestacions que s’han produït a Catalunya davant d’alguns centres on hi ha menors no acompanyats?

Sí. N’hem parlat. Al nostre centre fa un any va venir un mena [menor estranger no acompanyat] del Marroc. El vam ajudar força i ens va agafar confiança. Ha anat progressant. Ara se sent cada cop més de casa i s’ha integrat perfectament a nosaltres.

¿Creus que darrere d’aquestes manifestacions hi ha racisme?

En part sí. Els menes només volen buscar feina, venen a buscar-se la vida i a treballar. Pel fet de ser immigrants molts pensen que venen a liar-la o fins i tot que poden ser terroristes.

¿Et consideres català o marroquí?

El que és segur, segur, és que jo soc català i la meva família és del Marroc. Podem dir que soc mig català o mig musulmà, depèn del moment. Com que la meva mare és molt creient, tinc un respecte a la religió. Però jo no soc practicant. Vaig fer el Ramadà i no vaig completar-lo tot perquè no hi estic acostumat. També era un mes que teníem campionats i m’anava malament per combinar amb l’entrenament.

Hi ha alguna cosa que vulguis afegir?

Sí, tornar a agrair a la gent del centre i als entrenadors l’oportunitat que em donen. Segur que no la desaprofitaré.