Veïns que fan ciutat

En els últims anys han sorgit a Girona diverses accions ciutadanes i col·laboratives que pretenen contribuir a fer els carrers més bonics, més vius, més sostenibles i més amables. "Partint del fet que l'administració no arriba a tot arreu, són iniciatives encaminades a tenir cura de l'entorn, de la ciutat, que reverteixen positivament tant en el ciutadà com a individu com en el col·lectiu, i que no neixen ni de l'afany de lucre ni del sector públic o privat, sinó que se situen en el terreny de la gestió comunitària, de l'acció col·lectiva", destaca l'urbanista gironí Narcís Sastre.

"Són iniciatives sorgides des de la individualitat, no des de l'individualisme, que no només serveixen per l'acció en si mateixa: també per crear relacions de confiança mútua i per reforçar el sentiment de comunitat. Som una ciutadania activa que no espera que ens ho facin tot les administracions, que s'arremanga per intentar recuperar i mantenir els carrers i que s'involucra en la gestió de l'espai públic", diu Sastre. Al seu llibre Girona XX-XXI. Geografia urbana d'una ciutat en moviment, l'urbanista assenyala que "l'espai públic és el bé comú per excel·lència a les ciutats" i advoca per deixar enrere el concepte de ciutadania passiva i abraçar el de responsabilitat individual promovent "iniciatives de cogestió i autogestió".

Sastre explica que als països del nord d'Europa, on hi ha una idea de comunitat més forta que aquí, es poden trobar molts casos molt interessants. Aquí, el problema que tenim és que molts cops s'imposa la idea que "jo ja pago els meus impostos" i "jo faig la meva, no tinc ni vull res amb els que estan al meu costat". Tot i això, Sastre destaca que no hem de caure sempre en el tòpic de dir que aquí som el pitjor del món. "Aquí també hi ha iniciatives molt interessants", remarca.

Cura de les zones enjardinades

Un exemple d'aquestes iniciatives que estan funcionant amb èxit és el projecte Menja't Sant Narcís, que al seu web es defineix com un projecte "comunitari" i "transformador". Es va engegar a principis del 2020, està basat en l'horticultura i la jardineria i té per objectiu aconseguir "un barri més amable, més cuidat, més cuidador". És un projecte "totalment horitzontal, pensat, creat i gestionat des de la base social del barri", amb el suport de l'Ajuntament de Girona i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, i que va néixer al constatar-se que "les zones enjardinades del barri estaven molt deixades", explica Montse Jiménez, una de les impulsores de la iniciativa. Els veïns van decidir fer-se càrrec de la gestió d'aquestes zones creant-hi horts urbans amb diferents llavors: "No tot són tomàquets i enciams, també hi posem plantes aromàtiques i de tot tipus". Es va començar amb una prova pilot al petit carrer Roma el març de l'any passat, un cop superat el parèntesi imposat pel covid, i "el projecte ha anat a més. "Va creixent i s'està expandint a altres carrers", indica Jiménez.

"La base del projecte està en la sostenibilitat, en conscienciar i en fer que els carrers siguin més macos", afegeix Jiménez. El projecte funciona amb un grup motor, centrat en la part "més conceptual, en com fer créixer el projecte, en la reflexió sobre què i com volem ser demà", i un grup d'acció, "el que toca la terra". Dins d'aquest grup hi ha la comissió de regants: "Hi ha un calendari i cada dia li toca a una persona". Jiménez destaca que, tot i que l'Ajuntament també forma part del projecte i facilita eines i aigua, "és un projecte molt autogestionat".

A parer de Narcís Sastre, "en aquestes realitats d'acció col·lectiva l'Ajuntament ha de ser bàsicament el facilitador". "No ha de ser un actor actiu. Són projectes espontanis que no venen de dalt a baix, que no estan liderats o gestionats des de l'administració, sinó que parteixen de la mateixa ciutadania, que els dissenya i els executa", afegeix Sastre. L'urbanista afirma que l'administració "ha de donar criteris, perquè no es tracta que tothom vagi a la seva" i perquè, si no es marquen unes directrius, es pot obrir la porta, per exemple, a "horts que directament són il·legals: una persona agafa un terreny i fa el seu hort sense demanar res a ningú, i això, que d'entrada fins i tot podria semblar bé, perquè eren terrenys sense rendiment, pot acabar generant problemes paisatgístics o ecològics. Així ha passat a la riba de l'Onyar a la Creueta, on han proliferat tot d'horts que creixen sense ordre ni concert, ocupen el bosc de ribera del riu i extreuen aigua del mateix Onyar, i fins i tot poden degenerar en barraquisme". Cal trobar un punt d'equilibri, segons Sastre, per tal que iniciatives interessants "no s'acabin encallant sine die a l'administració, perquè la normativa és massa rígida".

Un hort comunitari a Montilivi

És el cas, per exemple, de l'hort comunitari que vol desenvolupar un grup de veïns del barri de Montilivi, sobre sòl municipal. "En aquest cas, però, no estem parlant de jardineres, sinó d'un hort urbà a terra amb un espai de conreu", detalla Aitor Goñi, un dels impulsors de la proposta. Els objectius, però, són els mateixos que en el cas de Menja't Sant Narcís i de la iniciativa similar que funciona al Barri Vell: "Fer pinya amb els veïns, treballar la sostenibilitat en l'espai urbà, crear consciència i caminar cap a la naturalització de la ciutat, que és una cosa que serà inevitable". El grup va demanar l'autorització per al juliol del 2020, ja fa un any i mig, però encara espera resposta: "El tema està encallat. La iniciativa ha topat amb els ritmes i la maquinària de l'administració, i és una mica desesperant", reconeix Goñi.

El col·lectiu ha projectat l'hort, de 1.125 metres quadrats, en un terreny municipal que està previst com a equipament, just al costat de l'Escola Bressol L'Olivera, i no entén que sigui tan difícil concretar-ne la cessió. "Aquestes traves administratives no haurien de ser-hi, perquè frenen iniciatives. Haurien de ser-hi per una altra banda, si es vol: podríem discutir si hauria de ser més o menys públic o per què a nosaltres i no a un altre grup. Ens trobem en una fase d'impàs. I només queda seguir reivindicant, com vam fer fa un temps amb l'ocupació parcial del terreny, per posar en evidència aquestes incongruències i, alhora, les possibilitats de l'espai", conclou Goñi.

Precisament, quant als espais, Narcís Sastre argumenta al seu llibre que cal "rebatre la idea que els ajuntaments tenen el monopoli del carrer i donar més pes a les persones a l'hora d'imaginar i fins i tot gestionar l'espai públic, per transitar així cap a una participació avançada en què l'acció col·lectiva per part de ciutadans i institucions no governamentals tingui un paper determinant". "No vol dir que s'hagi d'apostar per un model de ciutat i societat de tall col·lectivista, ans al contrari: des de la individualitat, cultivar el compromís cívic, el capital social i la participació ciutadana", afegeix.

La cura dels escocells

Sastre avança que, tot i que s'està encara en una fase incipient i preliminar, hi ha previst engegar una iniciativa d'envergadura per fer gestió i manteniment ciutadà i comunitari dels escocells urbans, el test de l'arbre, és a dir, l'espai de terra que l'envolta. És una part bàsica per al creixement de l'arbre que, segons Sastre, moltes vegades, per una gestió insuficient o inexistent, "s'acaba convertint en un contenidor de caques de gos, de burilles i d'escombraries en general". En aquest sentit, a la ciutat hi ha hagut i hi ha casos de veïns i comerciants que cuiden i planten plantes als escocells per embellir-los.

Embellir l'entorn és, també, un dels objectius de Monar'T, un festival anual de murals i art urbà. Es fa l'última setmana de setembre des del 2019, però és un "projecte comunitari" que es treballa durant tot l'any i que, a més dels vessants artístic i comunitari, pretén fer més bonic el barri, destaca Mariona Terrats, de l'associació d'art Blaublau. Les dinàmiques i l'èxit del festival han fet que l'Ajuntament contactés amb Blaublau i Fent i Desfent, responsables de la part artística, per materialitzar el projecte Reactivem-nos: dissenyat i finançat des de l'àrea de Promoció Econòmica i desenvolupat per associacions i persones del barri amb l'ambició de "dinamitzar el sector comercial, tocat arran de la pandèmia, i crear un barri més amable i, a més, dignificar i promoure la feina de l'artista", diu Terrats. Del 4 de novembre al 18 de desembre es van pintar vidres i persianes de 56 espais: 36 d'actius i 20 de no actius, de manera que es va aportar color a finestres abaixades, persianes tancades i portes plenes de guixots i una nova imatge a una zona degradada.

"L'origen dels dos projectes és diferent. El projecte horitzontal i veïnal és el Monar'T", matisa Terrats, que destaca que "les iniciatives comunitàries són superboniques, perquè fan que un sigui partícip del lloc on viu. I perquè et dius: «La meva opinió es té en compte». I no només això, sinó que es crea una opinió i, encara més, una cosa entre tots. I és bonic, perquè té una conseqüència directa, tangible: el que fas pel barri ho veus quan surts al carrer, quan vas a comprar el pa".