El tresor poc conegut de Darnius

Si bé el pantà de Darnius-Boadella el coneix molta gent, no és tanta la que coneix la zona de platja i bany. És als terrenys del Mas Corbet, que tothom coneix com el Club Nàutic Darnius des que el 1983 es va fundar aquesta societat esportiva sense ànim de lucre. Allà hi ha una zona d’aparcament i la gent s’hi pot esbargir, ja sigui banyant-se, prenent el sol, fent un pícnic o anant-hi a passejar el gos. També hi ha dues empreses que ofereixen serveis d’activitats aquàtiques com l’esquí nàutic, el surf d’aigua, itineraris en caiac, piraguïsme i catamarans a vela. “Aquí hi ha molts estrangers que en són habituals, sobretot suïssos, alemanys i belgues, i en canvi hi ha gent de Figueres que no hi ha estat mai”, explica Pere Perxés, soci número 1 del club nàutic i president en dues ocasions de l’entitat; ara ho és el seu fill Josep Maria.

Que l’espai té més acceptació entre els estrangers que no pas entre els autòctons ho corrobora Juan Antonio Pérez, que des de fa nou anys regenta el bar restaurant del club nàutic. “Un 90% de la clientela és estrangera i molts del país que vénen són de Barcelona. Conec gent de Figueres que no sap que existeix”, diu Pérez. “Sempre ha sigut un pantà molt amagat”, afegeix Joaquín González, de Màgic Empordà, una de les empreses d’activitats aquàtiques. “La nostra clientela ve sobretot dels càmpings dels pobles dels voltants com Albanyà i Maçanet de Cabrenys”, apunta Josep Cufí, d’Excèntrik, l’altra empresa. Totes dues estan obligades a operar amb embarcacions propulsades per gas propà.

Reivindicació del nom

L’embassament es va acabar de construir el 1969, deu anys després de l’inici de les obres. Inicialment el projecte preveia que la presa es construís un quilòmetre i mig més avall, al terme municipal de Boadella d’Empordà, però a l’hora de la veritat es va veure que les muntanyes no resistirien els 160.000 metres cúbics de formigó que formen la presa. D’aquí que quedés durant molts anys com el pantà de Boadella. “Va ser una errada que l’Ajuntament d’aleshores no pressionés més, perquè tenia molt bona relació amb la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental. Però en aquell temps no era tan fàcil negociar amb l’administració central, i els crèdits amb els bancs, els documents d’expropiació, etc., tot anava a nom de pantà de Boadella. Per això el nom s’ha quedat tants anys”, afegeix Perxés. La legislatura passada l’Ajuntament de Darnius va proposar al de Boadella compartir la denominació, però Boadella s’hi va negar, per la qual cosa Darnius va apel·lar a fets objectius, com que l’embassament no té ni un metre quadrat al terme de Boadella, sinó que gairebé el 70% és al de Darnius i la resta es reparteix entre Sant Llorenç de la Muga, Terrades i Maçanet de Cabrenys.

El gener de l’any passat la Comissió de Toponímia de la Generalitat va donar la raó a l’Ajuntament de Darnius i va acceptar que s’anomenés únicament pantà de Darnius, però les queixes del consistori de Boadella van fer que el govern de la Generalitat optés per una fórmula de denominació compartida, contra la qual Darnius va presentar recurs. En aquests moments l’assumpte està pendent de resolució del Tribunal Superior de Justícia.

Perjudicis i avantages

“De la presa cap avall tot han sigut avantatges; de la presa cap amunt, només perjudicis, i no en tenim ni tan sols el nom”, lamenta Perxés, autor de l’exposició reivindicativa Un pantà, un nom, que s’exhibeix fins a finals d’agost a Darnius. Els avantatges a què es refereix Perxés són l’abastament d’aigua a Figueres i al Consorci de la Costa Brava, les més de 4.000 hectàrees de regadiu que subministra, la producció d’energia elèctrica i el final de les mugades -les crescudes sobtades de la Muga, el riu que nodreix l’embassament-. Entre els perjudicis, l’enfosament sota les aigües de la vall d’Arnera. “Era una vall idíl·lica, amb moltes cases de pagès. Hi ha moltes poesies que hi estan dedicades i la tendència dels darniuencs era anar cap allà. Van haver-ne de marxar 45 persones”, assenyala Perxés.

L’embassament va afectar l’economia local però en el seu moment també va obrir expectatives econòmiques que no s’han complert. “Hi va haver coses que es van fer malament, com una urbanització que va arribar a vendre parcel·les que quan el pantà és ple queden sota l’aigua”. Amb tot, Perxés opina que el pantà hauria de ser un motor econòmic per a Darnius, que 60 anys enrere tenia indústria tapera, mines de talc i una quarantena de cases de pagès.

ALTERNATIVA A CRESPIÀ

El pantà de Darnius-Boadella es va fer després que es veiés que el que s’havia projectat a Crespià no es podia fer per les característiques del terreny.

PRIMER ALT FORN CATALÀ

Navegant encara es poden veure restes de la Reial Foneria de Sant Sebastià, la més important de Catalunya, que va funcionar tres dècades del segle XVIII.

COM S’HI ARRIBA

Des del sud, seguint la N-II en direcció nord, després del km 766 s’ha de trencar a l’esquerra cap a Darnius. Després s’ha de seguir cap a Maçanet de Cabrenys i poc abans de sortir del poble cal desviar-se a l’esquerra i seguir els rètols que indiquen Bar Restaurant Club Nàutic Darnius. No ens hem de confondre amb els que porten a l’embassament.