Traços, píxels i 'kilobytes' al servei de l’activisme

"El meu art és activisme, hi és a cada línia que traço, a cada píxel, a cada kilobyte. L'activisme és la meva vida, i la llibertat d'expressió és la meva principal motivació quan dibuixo", diu en declaracions al diari ARA Kianoush Ramezani", caricaturista polític i artista iranià que serà aquest dijous a Girona per recollir el premi LiberPress. El guardó se li concedeix com a reconeixement "a la seva valentia i decisió a l'hora de denunciar els fonamentalismes religiosos i els totalitarismes, la seva defensa de les dones i de les seves llibertats i la seva lluita en favor dels drets humans arreu del món, però sobretot al seu país, l'Iran, d'on es va haver d'exiliar el 2009". Des de llavors viu a França, on el 2010 va rebre l'estatus de refugiat polític. Guanyar-se aquesta protecció no li va resultar fàcil. "Durant el meu primer any d'exili vaig haver de lluitar per la meva supervivència, com tants altres. He estat testimoni de la malmesa imatge que es dona dels refugiats als mitjans de comunicació i a la societat, com si fóssim persones sense vàlua", explica. Malgrat el patiment de veure's exiliat en un país estrany, va decidir "amagar la misèria en què vivia, fingir que no necessitava res i donar una imatge de fortalesa". Creu que això el va ajudar. Va trobar el seu camí gràcies a Periodistes Sense Fronteres.

Art i lluita, indestriables 

Art i lluita eren indestriables per a Ramezani quan vivia al seu país, on es jugava la vida amb cada crítica que feia al règim a través dels seus dibuixos. Des de l'exili, manté intacte o més acusat encara, el seu esperit lluitador i compromès: "A través de les meves caricatures intento provocar la societat perquè actuï i reaccioni davant les injustícies. Penso que la caricatura és un art contemporani immensament poderós i vull mostrar la seva capacitat d'interacció amb la música, l'actuació i el vídeo artístic".

Les seves caricatures, que crea a partir de l'observació de la societat "amb una mirada de filòsof", han aparegut en mitjans com Courrier International i The Guardian, i cada dilluns des del 2019 publica la seva columna setmanal al diari La Croix. Participa en el Moviment Verd i a la Cartoonists Rights Network, i el seu art i el seu compromís polític li han valgut ja nombrosos premis. Ara s'hi afegeix el LiberPress, que, segons assegura, és per a ell una nova injecció de "motivació i energia" per seguir fent sentir la seva veu contra les injustícies, i sobretot per parlar en nom de tantes veus silenciades pel règim iranià, que defineix com a "dictadura islàmica sense oposició, un règim brutal que vol mantenir-se en el poder a qualsevol preu" .

El somni d'un Iran lliure amb una premsa lliure

"Un dels meus objectius és denunciar els islamistes i els seus còmplices als països democràtics", afirma. I afegeix: "El meu somni és veure l'Iran lliure, sense mul·làs, sense islamistes, veure com tots els magnífics periodistes iranians que s'han hagut d'exiliar tornen al seu país per crear-hi la primera premsa lliure i amb poder. Sobre la valentia de dones iranianes que s'alcen contra el vel malgrat saber que els hi pot costar la vida, com l'escaladora Elnaz Rebaki, que va competir sense aquesta peça tapant-li el cap, Ramezani ho elogia però assegura que aquests gestos "no acabaran amb l'opressió de les dones al món mentre hi hagi gent que defensi l'ús d'aquest símbol de repressió com una forma de llibertat d'elecció".

Al país que li era refugi va veure com el 2015, en un atemptat islamista al setmanari satíric Charlie Hebdo morien "els seus dibuixants més llegendaris". Això va marcar un abans i un després en el caricaturisme polític. "Els de Charlie Hebdo no van renunciar mai, encara són els mateixos. Però els dibuixants polítics de França i d'altres països lliures no són els mateixos. La massacre va fer que molts caricaturistes fessin autocensura, alguns diaris van reduir o van deixar de publicar caricatures polítiques".

Premi compartit amb la comunitat iraniana bahá'í

Kianoush Ramezani comparteix el premi LiberPress amb el Bahá’í Institute for Higher Education. Els bahá'í són una comunitat religiosa minoritària a l’Iran que va patir, i està patint, genocidi pel fet de no ser musulmana. Una gran part dels seus líders, professors, professionals o artesans han estat executats i el govern de l’Iran tracta d’exterminar-los i predica la violència dels musulmans contra ells. L'organització dels premis LiberPress, encapçalada per l'advocat Carles McCragh, vol reconèixer la lluita tenaç i imaginativa del poble bahá'í en favor de la igualtat entre homes i dones i per defensar l’ensenyament universal i denunciar la violència.

Altres guardons que s'atorguen a la gala dels premis són el LiberPress Catalunya, que aquest any és per a Manuela Carmena, "per la seva trajectòria democràtica i en defensa de les llibertats i els drets humans", i el LiberPress Cinema, que rep la mítica revista Cahiers du Cinéma, "per la seva esplèndida trajectòria com a publicació crucial per a la història del cinema francès especialment, però també per a la cinematografia mundial.

Dins la categoria de les entitats, el premi LiberPress Associació s'atorga aquest any al Programa Ödos, format per una xarxa d’entitats d’intervenció i acompanyament, entitats de l’àmbit jurídic, entitats de l’àmbit universitari i institucions públiques que té per objectiu la prevenció secundària del tràfic de persones i l’atenció a situacions d’especial vulnerabilitat.

El cantautor Quico Pi de la Serra és el guanyador del premi LiberPress Cançó per "haver sabut dotar la cançó catalana d’un segell únic i original, ple de rebel·lia, senzillesa i emoció, i amb cançons de denúncia plenes d’ironia, de mordacitat i de picardia i carregades d’humanitat, de finesa i de ràbia". 

En la modalitat de literatura, la mereixedora del premi LiberPress d'enguany és la poeta i novel·lista nicaragüenca Gioconda Belli Pereira . Se li reconeix la "sensibilitat, la valentia i la tendresa de les seves obres i pel coratge i el compromís amb les dones del seu país, Nicaragua".

El premi LiberPress Camins és per a l’advocada, traductora, intèrpret i restauradora Kim Thúy, perquè ja de ben petita va haver de començar a fer camins, entre els quals el camí de l’exili des del seu Vietnam natal per fugir de la guerra i la por.

L'arqueòleg Eudald Carbonell és mereixedor del premi LiVerdPress "per la seva incomparable trajectòria científica, intel·ligent, lúcida, rebel, solidària i a la recerca "d’una consciència crítica de la nostra espècie".

El Memorial LiberPress és per al polític, escriptor, filòsof i religiós Lluís Maria Xirinacs, en reconeixement a la seva lluita en defensa de la llengua i les llibertats dels Països Catalans, per ser una persona reivindicativa des de la pau i la no-violència, i el Gest dels Premis LiberPress d’enguany és per a la pau, que és, segons l'organització, "l’estat d’una societat que gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, en oposició a la violència o a la guerra".