Toni Llobet: “Conèixer com a naturalista el que dibuixo és la clau de la meva feina”

Un curset de dibuix de natura als Aiguamolls de l’Empordà va marcar el futur de Toni Llobet (Barcelona, 1975), que fa més de 20 anys que és dibuixant naturalista professional. Ara està fent les il·lustracions del Handbook of the mammals of the world (Lynx Edicions) -una enciclopèdia de nou volums que aplegarà tots els mamífers coneguts- i il·lustra guies de natura de diversos formats, com la distribuïda el cap de setmana passat amb l’ARA sobre les papallones diürnes de Catalunya.

Deu estar content de poder viure d’una passió...

És una gran sort poder-ne viure. A Catalunya no devem ser més de set o vuit persones. La meva trajectòria no s’explica sense els Aiguamolls de l’Empordà, sense l’editorial Lynx, que és d’aquí però d’abast mundial, i que també està vinculada als Aiguamolls, a Jordi Sargatal i a Josep del Hoyo, que de seguida van apostar per mi. He tingut la sort de viure en un microsistema idoni per treballar d’això. Amb les mateixes qualitats, en un altre lloc no hauria tingut aquesta trajectòria.

Quants animals ha vist a la vida?

Uf, molts. D’ocells només potser un miler d’espècies. Però el gruix d’animals que dibuixo els he vist en fotografies. Per desgràcia, no viatjo per veure els tigres que hi ha, miro 25 fotos i ja sé com és un tigre. És una feina molt d’estudi, no és tan romàntica com pugui semblar, però el coneixement com a naturalista és la clau. Em defineixo com un traductor que de moltes imatges en fa una síntesi visualment agradable, científicament rigorosa i representativa del que expliques. Si fas una orquídia i la fulla és gruixuda, dibuixa-la plegada, que es vegi que té un cert gruix.

Per tant, visca sant Google?

I tant. Veiem Google com una cosa banal però si algun dia desaparegués ens adonaríem de la seva importància. Com l’Enciclopèdia quan va aparèixer, que era una cosa extraordinària. Hi ha una font gairebé infinita d’imatges, i si les busques amb el nom científic i saps que les tens ben identificades, és fantàstic. També has de treballar amb llibres acadèmics de referència que et garanteixin que aquella foto és d’allò que estàs buscant, però Google és una font d’informació enorme.

¿No és curiós que el dibuix estàtic sobre paper sigui tan vigent al segle XXI?

Generacionalment soc l’últim d’un estil, una mica com l’Indiana Jones que agafa el barret just abans de tancar la porta. Però el concepte llibre i paper el defenso aferrissadament. Dona’m un suport digital on puguis consultar imatges més fàcilment que aquí [mentre passa pàgines d’una guia]. Vam intentar fer aplis, però encara no superen el paper. Si visquéssim en un món de tauletes i mòbils, i un dia algú ens portés el paper, crec que coincidiríem que és el suport. Un mapa o un llibre de gran format continua sent una cosa molt encertada. Amb tot, si no soc el primer, sí que soc dels primers que dibuixen amb ordinador. El “Control + Z” [desfer l’acció executada] et dona la seguretat que una pinzellada de més no és una desgràcia, així que arrisques més i aprens més.