TONI AGUILERA / JONATAN ARAGÓN: “El futbol no està implantat a la societat xinesa, ara volen establir-ne els fonaments”

Els tècnics catalans Toni Aguilera (Girona, 1980; a l’esquerra de la foto) i Jonatan Aragón (Girona, 1982) han sigut contractats per la Federació Xinesa de Futbol, juntament amb dos entrenadors més de l’Estat, per iniciar una feina de captació de joves talents a tot el país asiàtic. Aguilera es va formar com a jugador al futbol base del Girona FC i ha entrenat el Quart i els juvenils del Figueres i del Banyoles. Per la seva part, Aragón va jugar al Girona, el Figueres i el Palafrugell i ha entrenat a Banyoles, Salt i Sant Gregori, entre d’altres.

En què consisteix el projecte?

Toni Aguilera: És una novetat pensada per la Federació Xinesa, que aspira a desenvolupar els seus equips sub-10 i sub-12. Aquesta franja d’edat serà la nostra feina principal, invertir en futur. Tindrem la base establerta a Pequín, però viatjarem constantment al llarg del país per les diferents federacions, fent la tecnificació i copsant l’agenda dels futbolistes més interessants. No tenim previst començar a competir fins al cap d’un any, com a mínim, quan els seleccionats es desplacin a la seu principal.

Jonatan Aragón: Tenim uns contactes que ja treballen al país, ens van demanar els currículums i vam tenir la sort de ser escollits. Tal com ens l’han explicat, el projecte ens sedueix, és molt llaminer. No podem dir no a un repte com aquest. El Ramon de Quintana, que treballa amb el Sergi Barjuan, ens ha posat al dia: ens ha explicat com es viu allà i ens ha descrit el tarannà de la gent.

T.A.: L’agència de representació Nama Sports és la que ho ha fet possible, porten totes les operacions que es fan a la Xina. A Catalunya controla l’Europa, el Cornellà i el Granollers. Si tenim una oportunitat d’aquesta magnitud és gràcies a ells, que han pensat que som les persones adequades.

És una aposta a llarg termini, oi?

J.A.: Abans el govern xinès manava sobre la Federació Xinesa de Futbol; ara això no passa. A causa dels èxits de la selecció espanyola, guanyant Eurocopes i Mundials, desitgen tenir la nostra metodologia. Ells destaquen molt en l’esport individual, però tenen mancances en el col·lectiu. Els hem d’ensenyar a competir en grup i ho farem a través de la pilota.

T.A.: Tenim temps, hem firmat dos anys de contracte, tot i que no podem saber amb certesa què ens trobarem. Tot és nou per a les dues parts. El que intentarem és estar-nos-hi el màxim temps possible i fer bé la feina.

Quin model aspiren a implantar?

J.A.: El més indicatiu per explicar tot el que es vol dur a terme és l’eslògan que utilitzen: “El gegant vol despertar”. Són molt treballadors i es passen el dia repetint les accions fins que els surten de la manera que volen. Però així no s’interioritzen les coses. S’ha d’entendre per què fas segons què; no per molt que et surti saps fer-ho. El que sol passar és que després passa una acció que no tens prevista i no tens una resposta per contrarestar-la. Un cop tinguem la base establerta, aplicar les idees serà molt més senzill. No oblidem que la Xina no només vol organitzar un Mundial en un futur pròxim, sinó que pretén competir per guanyar-lo i si algú pot aconseguir-ho són els xinesos. Són la segona potència mundial i no estalviaran recursos, van a totes.

T.A.: Des de ben petits s’han d’acostumar a ajudar-se al mateix temps que aprenen a créixer amb la pilota. Han de ser atrevits, alliberar-se i assumir riscos. La manera de competir és molt diferent i hem de centrar molt la nostra atenció en aquest aspecte. Nosaltres, de petits, juguem al carrer. A la Xina els nens no ho fan i aquí trobem el primer obstacle. La cultura del futbol no està implantada a la societat, tot just ara comencen a fer-ho obligatori a les escoles, on els nens i nenes poden practicar durant una hora diària. Ells ja fa temps que tenen un projecte al cap, però el van començar per la teulada i no ha tingut resultats; ara volen establir els fonaments.

El canvi que faran a les seves vides és majúscul.

J.A.: És el que sempre havíem somiat. A Girona és molt difícil tirar endavant com a entrenador, és un cercle molt tancat. Econòmicament és un gran salt, però és obvi que quan fas un pas tan gran apareix una lògica incertesa; sempre passa quan vas a un lloc desconegut. Afortunadament coneixem molta gent, com el Pere Garcia, el nostre director, que ens ajuda molt i ens farà costat. Ell ens ha tranquil·litzat, ens ha dit que viurem bé. Els dos tècnics que compartiran l’experiència amb nosaltres, l’Aitor i el Miguel, també ens han confirmat les comoditats del dia a dia.

T.A.: Aquest projecte, si el posem en una balança amb qualsevol dels que hi ha a Catalunya, no té cap punt de comparació. Ens aporta unes dosis d’estabilitat impensables aquí. Les condicions són excel·lents: ens posen un traductor, ens paguen el pis, les dietes, les despeses, s’encarreguen dels bitllets d’avió per moure’ns d’un lloc a l’altre, ens paguen les vacances i el sou queda net. Si hi afegeixes que treballarem del que ens agrada, és el còctel perfecte.

Com se li diu, una cosa així, a la família?

J.A.: El seu suport és clau; sense això no anem enlloc. El meu entorn sap que em vull dedicar a la meva passió de petit i m’ha dit que endavant. Serà dur, perquè deixo una nena de set anys i la meva dona. Si no fos per ella... Quan saps que estaràs a gairebé 10.000 quilòmetres necessites sentir que tot està en ordre, que ho paeixen, i que no hi haurà retrets quan arribin els mals moments.

T.A.: És molt complicat, s’ha d’entendre. Fa un any que vam iniciar les converses i ho hem hagut d’introduir de mica en mica. Si ho dius de cop, impacta. Així que comences dient primer que hi ha l’opció, que has rebut una trucada, que els interesses... Se’ls ha de convèncer amb molt de tacte. És obvi que hi ha un punt de tristesa emocional quan saps que marxes lluny de la família. També tinc una dona i un nen que no arriba a l’any, és molt complicat marxar, però ja havia rebutjat ofertes i ara és el moment de fer el pas, ja que no sé quan podré tornar a tenir la sort de poder decidir el meu futur laboral.