Tocats pels bolets En una temporada excepcional

GironaA la recent Cursa de Muntanya de Girona, amb un recorregut duríssim per les Gavarres que els corredors van fer sota una pluja quasi torrencial i amb alguns trams tan inundats que l’aigua els arribava fins als genolls, alguns dels participants es van presentar a la línia d’arribada amb rovellons i pinetells a les mans. És senyal d’una temporada excepcional, però també de l’atracció irrefrenable que senten alguns boletaires quan troben un bon exemplar davant seu.

Les abundants pluges de les últimes setmanes, amb temperatures suaus, han deixat els boscos plens de bolets, com no s’havia vist en molts anys. Els que gaudeixen anant a buscar bolets, molts dels quals confessen que hi tenen una afició gairebé malaltissa, agraeixen aquesta excepcional temporada després d’anys de collites escasses. Imatges de cistells plens de rovellons o altres espècies preuades, com els ceps, o de plats cuinats a base de bolets omplen aquests dies les xarxes socials.

Bolets fins a la sorra de la platja

“Sens dubte és un any excepcional de bolets. Tinc 65 anys i no havia vist mai una temporada com aquesta, en què és espectacular la quantitat de bolets i la diversitat d’espècies que han sortit”, afirma el micòleg Enric Gràcia, que apunta que aquest any n’han sortit fins a la mateixa sorra de la platja, tot i que no comestibles. “Hi ha hagut pluges, i han estat molt ben plogudes, ben repartides al llarg de l’any, cosa que ha permès que el miceli i la part subterrània del bolet hagin tingut temps d’emmagatzemar reserves i les fructificacions hagin estat abundants i continuades”, indica Gràcia, que apunta que la temporada es pot allargar ben bé fins a finals de desembre o principis de gener.

Gràcia adverteix que, de la mateixa manera que és una bona temporada de bolets bons, també ho és per als que no són comestibles, i demana prudència als boletaires. “Les condicions meteorològiques han permès que hagin sortit bolets d’espècies que normalment no apareixen als nostres boscos. Algunes poden assemblar-se a les comestibles i per això cal ser molt prudent”, indica el micòleg.

Jordi Puig, vicepresident de la Societat Catalana de Micologia, tot i que admet també que estem tenint una “temporada de bolets molt bona”, assegura que de comestibles “no n’han sortit tants com s’esperava tenint en compte les favorables condicions meteorològiques”. Els boletaires ho corroboren assegurant que aquest any troben grans extensions de cabres, el bolet dolent que s’assembla al pinetell.

Puig explica que si a principis d’octubre, tres setmanes després d’intenses pluges, van sortir principalment els siurenys i els ous de reig, ara és el moment bo del rovelló als boscos gironins i de les llenegues als boscos de la Catalunya Central.

Bolets en comptes de ioga

“La meva dona va a fer ioga, i jo vaig al bosc. Anar a buscar bolets és la meva teràpia contra la voràgine de la feina”, explica en Martí Rosàs, propietari del restaurant Ca la Maria de Llagostera. Al bosc desconnecta i fins i tot hi troba la inspiració per crear algun plat per incorporar-lo a la carta del seu establiment, admet. L’afició boletaire li ve de la seva àvia. “El caps de setmana ens quedàvem a dormir a casa dels avis, a Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor, al Montseny, i ella i jo érem els únics que matinàvem per anar a buscar bolets. Encara ara sabria trobar la rossinyolera, o la clapa de rovellons que ella coneixia i on em portava cada temporada”, assegura en Martí, que té 43 anys i es confessa “tocat del bolet” per la gran afició que té per anar a buscar-ne. Aquesta memòria geogràfica fa que no necessiti recórrer a marcar indrets al Google Maps, com fan alguns buscadors de bolets. Ell acostuma a anar-hi amb algun amic i en boscos dels voltants de Llagostera, que coneix perfectament, tot i que abans que se’n facin en aquesta zona fa alguna escapada al Ripollès, on la temporada comença abans.

També en Ricard Albertí es confessa “una mica malalt dels bolets”, però afegeix que és “una malaltia que cura”. “Al bosc m’oblido de tot, els problemes desapareixen”, diu en Ricard, també de Llagostera. Disfruta trobant bolets, però també descobrint nous paisatges i noves clapes per tornar-hi l’any següent.

Pendent del Meteocat

Per a ell la temporada de bolets és molt llarga. Sempre pendent del Meteocat per saber on ha plogut i on, al cap de 18 o 20 dies, hauran sortit bolets, en Ricard s’ha endinsat pels boscos de gairebé tot Catalunya. A les acaballes de l’estiu ja puja als boscos del Pirineu per trobar-hi els primers bolets. Després, va a altres boscos de cotes baixes. Aquest any confessa que n’ha collit molts. “Fa un dies vaig anar expressament a buscar trompeta de la mort, ara em queda el camagroc i més endavant, cap al febrer, faig una sortida a buscar els negrets més tardans perquè amb el fred són més bons”, explica en Ricard. Té, però, una espina clavada: fa unes quantes temporades que no troba moixernons. “He fet caminades llarguíssimes per boscos de cotes altes, d’uns 1.200 metres, per trobar-ne, però no n’he trobat, i això que sí que he trobat múrgoles sense que ningú me n’hagi ensenyat ni m’hagi indicat on trobar-les; per intuïció”, confessa en Ricard. Explica que l’experiència d’anys i panys anant al bosc li ha ensenyat a intuir on trobar cada tipus de bolet segons on ha plogut, segons les característiques del terreny, el tipus d’arbre o vegetació que es fa en cada lloc o segons la temperatura del terreny. Ell va al bosc sense GPS. “Mai m’hi he perdut, al bosc, però tinc un bon sentit de l’orientació, el GPS el tinc al cervell”, assegura.

Deixar-ne al bosc

Tot i que també es considera un gran boletaire, el micòleg Enric Gràcia no és partidari d’exhibir collites extraordinàries a les xarxes ni de deixar-se portar per l’afany d’omplir més i més cistells. “Quan ja tinc els bolets que puc consumir, o algun més per fer-ne conserva, ja marxo del bosc”, confessa. Tot i que entén que alguns boletaires trobin satisfacció en les recol·lectes excepcionals, ell considera més satisfactori deixar-ne al bosc i permetre que es regenerin més.

L’abundància de bolets d’aquesta temporada es constata a les parades de la plaça del Mercat del Lleó de Girona. La Isabel, una de les pageses que ven a la part exterior del mercat, exhibeix una parada on només hi ha bolets. Assegura que aquest és “un any maco” pel que fa als bolets. Part dels que ven els va a buscar ella mateixa o algun membre de la seva família als boscos de Sant Martí Vell i la Bisbal. Ven rovellons, pinetells i escarlets a 25 euros el quilo (dies enrere el preu era de fins a 40 euros). Els de mida més gran els ven a 14 euros, perquè ja no tenen tan bon aspecte a causa de l’excés d’humitat que han hagut de suportar. Segons la Isabel, “cada vegada es venen menys les espècies que solen utilitzar-se per guisar, ja que la gent cuina menys, i en canvi tenen més sortida els bolets que es fan fregits a la paella, com els rovellons”.