El Teatre Sindicat de Lladó, un model d'autogestió veïnal

LladóEn una població de prop de 900 habitants, el consistori no es podria permetre gestionar professionalment un teatre, però, en canvi, amb el model de voluntariat municipal s’aconsegueix garantir una oferta cultural atractiva i de qualitat i, a la vegada, s’implica i es deleguen responsabilitats a la ciutadania. El dissabte 5 de març, en una convocatòria oberta als mitjans de comunicació, els veïns i l’Ajuntament de Lladó (Alt Empordà) van presentar públicament el nou Teatre Sindicat, situat a la segona planta del bar de la plaça Major. La inauguració oficial del teatre és especialment rellevant per al municipi perquè no només suposa l’obertura d’un equipament cultural totalment renovat, sinó que posa en marxa un model de gestió col·lectiva completament única i particular. I és que el Teatre Sindicat, en efecte, és propietat de l’Ajuntament de Lladó, que s’ha encarregat de les obres de reforma i cobreix el pressupost dels espectacles, però la gestió diària i la programació artística recau en una associació de veïns voluntaris, sense ànim de lucre.

L’origen històric de l’edifici on hi ha el teatre es remunta al 1905, quan un grup d’hisendats relacionats amb l’olivera van construir a Lladó un sindicat per organitzar-se. A la primera planta de l’edifici, d’arquitectura noble i neoclàssica, s’hi va establir un bar social i a sobre un teatre on es feien representacions i trobades populars. Després de la dissolució del sindicat, el bar va passar a les mans privades de Can Kiku, un restaurant barcelonista conegut arreu, i el teatre es va abandonar. Fins que fa 20 anys el propietari es va jubilar, l’Ajuntament va comprar l’immoble i va iniciar les obres de restauració: primer les del bar i durant els últims tres anys les del teatre. El resultat de la reforma és una sala polivalent, de fusta i amb parquet, amb un escenari a la italiana i una capacitat aproximada per a 160 espectadors, que reuneix totes les condiciones tècniques per desenvolupar-hi qualsevol activitat escènica. Jordi Puig, regidor de Cultura de Lladó, diu que “era fonamental aconseguir una infraestructura de nivell per atraure espectadors i companyies, i per això es va demanar ajuda i assessorament als professionals i especialistes d’altres teatres de les comarques gironines”. I, vistes les enormes possibilitats que ofereix l’equipament, l’alcalde, Quim Tremoleda, aspira a consolidar Lladó com “un centre cultural de referència que involucri els veïns i veïnes del poble i, al mateix temps, desperti l’interès de les poblacions veïnes de la Garrotxa i l’Empordà”.

Voluntaris que programen

La restauració del teatre es va acabar el juny del 2021, i des d’aleshores fins al gener de 2022 l’administració municipal i els veïns han definit conjuntament l’estructura necessària per executar la cessió definitiva de la gestió del recinte a l’equip de voluntaris. Des del gener, doncs, l’agrupació veïnal, formada per 20 membres però oberta a noves incorporacions, ja dirigeix autònomament el teatre sota l’aval de l’Ajuntament, organitzant-se en diferents comissions per cobrir tots els àmbits de treball. En els últims mesos, el col·lectiu ha aconseguit programar propostes destacables, amb gran èxit entre el públic lladonenc, com l’espectacle de Martí Peraferrer sobre Tennessee Williams, i per al 9 d’abril té previst el concert de l’artista empordanesa Joina, amb la intenció de seduir també el públic més jove. Laia Rispau, portaveu de l’equip de voluntaris, explica que “la gestió participativa i comunitària del teatre és molt enriquidora i diversa perquè tothom, des de la seva experiència i trajectòria professional, aporta la seva manera de funcionar i comparteix els seus gustos, interessos i preferències culturals amb la resta”.

Veïnes també sobre l’escenari

Una altra proposta cultural de la direcció veïnal és Las Muchas, de la ballarina balear Mariantònia Oliver, que es va representar al Sindicat el diumenge 6 de març, l’endemà de la presentació. Aquest espectacle de dansa, concebut com un homenatge a les mares i àvies que van viure una joventut repressiva i reprimida, es troba en perfecta sintonia amb l’ideari comunitari del projecte teatral de Lladó. Perquè a Las Muchas, Oliver treballa amb dones grans de les poblacions on s’escenifica l’obra, per convertir-les en protagonistes i transmissores del discurs que expressa. A Lladó, la coreògrafa va assajar durant tres dies amb sis àvies del poble, teixint complicitats entre elles i tractant artísticament i amb respecte els moviments d’uns cossos que no venen del món de la dansa. Abans de la representació, les sis participants, preguntades pels membres de l’equip de voluntaris, explicaven emocionades les seves sensacions: “Mai ens hauríem imaginat que el teatre on havíem vingut tant de joves tornaria a funcionar, i encara menys que pujaríem a l'escenari”.