Teatre a l’adolescència, una opció de futur

GironaFer teatre és bo a qualsevol edat i per als adolescents encara més, ja que és una activitat que resulta útil en la seva formació. “Per a ells és una experiència genial. Els ajuda a perdre la vergonya i a expressar-se en públic i també a potenciar la memòria, entre altres coses”, explica Joan Puig, professor que presideix el seminari del professorat de teatre de les comarques gironines i que està implicat des del primer any en la Mostra de Teatre de l’Ensenyament Secundari de les Comarques de Girona, que avui es tanca a Blanes i que ja acumula vint-i-dues edicions.

“El primer any hi va haver 6 instituts i ara en tenim 18, i perquè no n’hi pot haver més, si no hauríem de canviar el format i que durés una setmana”, afegeix. Isidre Hernández, cap d’estudis d’El Galliner, l’única escola de teatre de les comarques de Girona, corrobora l’opinió de Puig: “Fer teatre els ajuda a fomentar la creativitat, aprenen a treballar en grup i a desenvolupar la disciplina, la constància i l’esforç, sempre des del joc, que és el que els hi fa atractiu a la seva edat”. “Alguns han fet els Pastorets o alguna coseta, però per a la majoria és la seva primera experiència en el món del teatre”, diu Puig, que afegeix que més enllà del teatre per als alumnes d’instituts que han de fer nit a Blanes -on s’han fet la majoria d’edicions d’aquesta mostra- encara els representa una experiència més gratificant: “Són sortides que agraeixen molt i més en l’adolescència ”.

Sentir-se alliberats actuant

Alex van Whije va començar a fer teatre als 6 anys. Als 11 ho va deixar perquè uns exercicis de respiració l’avorrien i als 15, després d’un intensiu d’estiu a El Galliner, hi va tornar. “Ho trobava a faltar. Quan faig teatre em sento alliberat, em puc deixar anar, sóc feliç. El teatre em permet tractar escenes de la vida quotidiana amb ironia per riure’ns de nosaltres mateixos, que és una cosa molt saludable”, explica el noi, que ara té 17 anys i fa, precisament, el batxillerat artístic.

Andrea Pajares també l’està cursant, té 19 anys i va començar en el món de la interpretació als 11, quan va fer un paper en una pel·lícula. Després va venir el teatre. “Em permet sentir les emocions a flor de pell i també controlar-les. En el meu cas jo ja era una persona extravertida, però he conegut gent que ho fa per deixar de ser tan tímida i també per aquest fet és recomanable fer teatre”, explica Pajares, que està estudiant amb l’objectiu de ser actriu.

Pagar per actuar per ‘hobby’

L’únic inconvenient de la mostra, fa un temps, va ser un representant de la SGAE que duia una factura d’uns 1.500 euros per les obres representades. “Per un Shakespeare uns cent euros, per exemple. Vam demanar als professors que representessin obres seves”, explica Puig. “No tenia cap sentit pagar per obres que es representen de franc. D’on havíem de treure els diners?”, es pregunta.