Susqueda, un paradís en la foscor

Girona"N'estem tips i diem prou. Deixeu-nos tranquils", pregava fa unes setmanes l'alcaldessa de Susqueda, Eva Viñolas, en una carta publicada als mitjans de comunicació, recollint i verbalitzant el malestar i el cansament del municipi pel tracte que els han donat els mitjans de comunicació des del crim del 2017, encara irresolt. "Ens queixem perquè han posat damunt del nom de Susqueda una llosa que ens costarà molt treure. No sé si tenen en compte que aquí hi viu gent, que això és un municipi, no només un embassament", assegura. I afegeix: "És una constant. És com si no poguessis desfer-te'n, d'això. Sortim cada setmana i sempre per això, per aquest fet dolent. N'estem molt tips de sortir als diaris, sempre condemnats".

Viñolas reconeix: "Som els primers que sentim molt que això hagi passat al nostre municipi, ens sap molt greu", però matisa: "Per desgràcia, passa en molts municipis de Catalunya. I aquí s'ha aprofitat per treure tot el morbo i tot el suc que no s'ha tret en altres casos. Ningú ha posat el dit a la nafra en el nom d'un municipi ni ha criminalitzat un municipi com s'ha fet amb nosaltres". L'alcaldessa de Susqueda afirma que els "han condemnat comunicativament" i posa com a exemple el llibre sobre el doble crim, El pantà maleït, de Tura Soler. "En castellà es diu A orillas del pantano. És molt diferent una cosa de l'altra", recalca.

I, "sense voler desautoritzar ningú", Viñolas lamenta que s'ha criminalitzat el nom de Susqueda pel morbo, per fer-ne negoci, per vendre llibres. Apunta que de crims en estranyes circumstàncies se'n produeixen arreu del país, "igual que les caceres de bruixes van passar en molts municipis i igual que el tema de les rodes punxades o de les plantacions de marihuana també passa en molts municipis, no només a Susqueda". Sobre les plantacions de marihuana al terme, afirma: “No només no les podem combatre, sinó que, a més, després, quan les desmantellen ens deixen les deixalles i les hem d'anar a recollir amb gent voluntària que surt de la colla de caçadors".

 Amb tot, emfasitza que la conseqüència del tracte informatiu rebut no són només el malestar i el cansament. També hi ha conseqüències tangibles, molt reals: "La gent sent el nom de Susqueda i diu: «Ah, no, no, jo allà no hi vaig, que Susqueda és allà on maten gent». I maten gent a llocs de tot Catalunya. Tant de bo no hagués passat, tant de bo!, però no és una cosa que nosaltres com a habitants de Susqueda puguem determinar ni decidir". En aquest sentit, Israel Pazos, veí del municipi i propietari d'una casa de turisme rural, explica que quan els seus clients visiten pobles veïns i diuen que són a Susqueda "sovint els hi diuen: «No teniu por?» Passa a pobles com la Cellera o Anglès". "L'únic sospitós que hi ha és d'Anglès. Haurien de tenir més por a Anglès que aquí, no?", ironitza, cansat i molest per la situació.

Eliminar el nom de Susqueda

Just després del crim, el seu telèfon "pràcticament va deixar de sonar”. Pazos reconeix: “Ho vam notar molt al principi. Molt, molt. Molt. I arran del llibre també ho hem tornat a notar". La solució ha estat treure Susqueda de la descripció de la casa rural, perquè tothom identifica Susqueda amb el crim. "Hem deixat de dir que som a Susqueda. Al web, per exemple, no en fem menció perquè ens repercuteix negativament i ens puteja. Dir que ets a Susqueda ha passat de ser un atractiu impressionant a ser una cosa que et fot. Hauria de ser a l'inrevés, però malauradament el que he hagut de fer és intentar evitar que es relacioni el meu negoci amb Susqueda", confessa. "Tot això ens està fent molt mal, molt", afegeix Pazos. Afirma que ho han fet més negocis del municipi i que la sensació d'enuig és compartida per gran part de la població, si no per tota.

A més, també assenyala que s'ha "condemnat" Susqueda "injustament" per "un cas aïllat". No és la realitat de Susqueda. "S'ha buscat el morbo, el benefici i la publicitat", subratlla. Perquè és "una zona tranquil·la de nassos, superxula": "Jo vaig trobar aquest lloc i me'n vaig enamorar. Soc aquí des del 94. I el que em va fer quedar és el lloc. És impressionant. És un lloc increïble, molt tranquil, enmig de la natura. Hi ha racons preciosos. Ja porto anys aquí, però als matins, quan m'aixeco, encara em quedo encantat mirant el paisatge. M'assec i em dic: «Hòstia, que bé que s'està aquí». I el que em captiva és justament tot el que diuen que no hi ha: la seguretat i la tranquil·litat, a més d'un paisatge preciós. És viure com vivíem abans, més tranquils". "Si fos tan perillós com diuen ja no hi viuria", argumenta.

 I en la mateixa línia, l'alcaldessa afegeix: "Tenim molts paratges i molts indrets de postal. És que és fantàstic ser a Susqueda. I els que hi som hi som perquè volem, eh?" Actualment, Susqueda, un dels municipis menys poblats de les comarques de Girona, té 94 habitants repartits per cases disseminades i disperses al llarg de 52 quilòmetres quadrats, agrupats en tres veïnats: el del Far, el veïnat del Coll i el veïnat de Sant Martí Sacalm. "Susqueda és un municipi. En diem municipi perquè no tenim poble. El poble és dins de l'embassament", assegura Viñolas. "Nosaltres, abans de tot això, ja teníem el hàndicap que no tenim poble perquè Barcelona i Girona tinguin aigua. Per culpa de l'embassament ens vam quedar sense poble. Van fer marxar la gent amb una mà al davant i una mà al darrere, sense temps i sense donar l'oportunitat de fer un poble nou, com a Vilanova de Sau, per exemple", afegeix. I reconeix que els efectes d'aquella ferida que es va obrir ara fa 53 anys encara es noten, que aquell greuge continua fent mal.

Per exemple, es queixen que no hi hagi una carretera que uneixi i comuniqui els tres veïnats i que els nens hagin d’anar a tres escoles de referència diferent. Els del Far van a escola i al metge a Sant Esteve d'en Bas; els de Sant Martí, a Amer; els del Coll, a Osor o a Anglès. Cap dels tres regidors del poble té dedicació exclusiva. "Tots tenim la nostra feina. I el que fem, en paral·lel als plens, és trobar-nos tots els veïns i propietaris que volen en el Dia del Susquedenc i la Susquedenca per parlar dels temes que per a ells són prioritaris i que volen que portem a terme com a equip de govern", explica.

El poble més transparent

A més, Viñolas reivindica el municipi i les coses que s'hi fan, com uns pressupostos participatius de 40.000 euros cada dos anys, amb una participació del 64%, o les millores en transparència: el mes passat, la mateixa alcaldessa va recollir un diploma que acredita Susqueda com un dels municipis de menys de cent habitants més transparents de tot Catalunya. "En cinc anys hem passat del 7% al 79% de transparència", celebra. Durant la pandèmia, l'Ajuntament va invertir 20.000 euros en instal·lar antenes noves perquè tothom pogués tenir "un bon accés a internet" i es van repartir mascaretes i tres tests d'antígens a cada persona empadronada. I des de l'any 2019, l'àrea de Serveis Socials retorna l'import total de l'IBI i els impostos de vehicles de tracció mecànica i de deixalles als habitants. L'Ajuntament també treballa per "regular i ordenar" l'accés al medi natural i, sobretot, per complir "la nostra gran prioritat: que tothom pugui arribar en condicions a casa", ja que és un municipi molt dispers: la densitat és de 2 habitants per quilòmetre quadrat.

Un tema d’interès inqüestionable

Des de l'altra banda, Tura Soler, periodista i autora d'El pantà maleït, argumenta: "Francament, em sembla claríssim que és un tema d'interès social. El doble crim de Susqueda ha sortit a mitjans de comunicació de tot Espanya". I afegeix: "Si jo fos l'Ajuntament de Susqueda potser em presentaria com a acció popular a la causa per intentar esclarir-ho i netejar-ho, i no pas disparar fletxes cap a la gent que treballa perquè això es pugui esclarir i clarificar". Soler assegura que els mitjans de comunicació no han donat cap mal nom al poble, sinó tot al contrari. “Jo cada vegada que vaig a algun lloc i em pregunten per Susqueda, els dic que és un lloc fantàstic, idíl·lic, un paradís natural, i precisament per això seria de justícia saber què va passar, perquè tothom pugui continuar anant-hi amb tota tranquil·litat”.