Els ‘sketchers’, una manera de mirar a través del dibuix

GironaMolts turistes apressats que recorren el Barri Vell de Girona s’aturen davant dels monuments i els indrets que els criden l’atenció el temps just perquè la foto no els surti moguda. Han convertit la càmera digital en un heterogeni dipòsit de la memòria que els fa renunciar a aturar la mirada, pair amb calma allò que veuen i guardar-ho en un racó privilegiat del cervell. Dissabte passat aquest formigueig de turistes armats amb càmeres digitals contrastaven amb el posat immòbil i serè d’una colla de dibuixants que, quadern en mà, s’havien trobat a la ciutat per practicar la seva afició al dibuix in situ.

Pintors i reporters

Els Urban Sketchers reivindiquen amb el dibuix i la pintura una contemplació lenta i reflexiva del paisatge d’una ciutat. Passegen la vista pels graons d’una escalinata barroca o un capitell a mesura que els plasmen amb carbonet o amb tinta al seu quadern. Es tracta de potenciar “una manera de mirar”, tot i que aquesta dedicació també té unes evidents connexions amb el reporterisme, com explica l’aparellador David Pradas, que dissabte passat es dedicava a reproduir els edificis de la plaça del Pou Rodó. Els dibuixos i apunts deixen constància d’una realitat, de vegades s’acompanyen amb petits textos amb vocació periodística i d’altres deriven cap al collage amb l’afegitó de tiquets d’una botiga, entrades de museus o posagots dels establiments que s’han visitat. Pradas explica que un terç dels membres del grup són il·lustradors; un altre terç, arquitectes o aparelladors, i la resta està constituïda per gent que té afició als viatges i al dibuix. Alguns grups de sketchers, com el de Girona, organitzen trobades amb grups d’altres ciutats i queden els caps de setmana per fer jornades de dibuix que acaben amb un dinar on es fa petar la xerrada i es comenten els dibuixos. Aquest dissabte els companys del grup de Vic els tornaven la visita.

Analògics i digitals

Però els dibuixants urbans no renuncien ni a la tecnologia ni als contactes virtuals, ja que usen les xarxes socials per compartir els seus dibuixos. Els sketchers gironins conviden tots els dibuixants forans a realitzar un dibuix de la ciutat des del Tamboret de la Reina, davant la façana fluvial de l’Onyar que es contempla des del passeig Canalejas.

Un altre dels sketchers gironins és Josep Simon, aparellador jubilat de Vilablareix que havia treballat a l’àrea de restauració de monuments de la Diputació de Girona. Simon acudeix a les cites en companyia de la seva filla i els néts. Li agrada dibuixar principalment l’arquitectura, per això s’ha embrancat en el projecte de dibuixar totes les masies fortificades que hi ha als voltants del seu poble. Com que li agrada treballar amb comoditat, s’emporta una cadira i un barret que el protegeix del sol.

Un moviment mundial

El moviment Urban Sketchers va néixer el 2007 a partir d’un grup de Flickr creat pel periodista i il·lustrador català resident a Seattle Gabriel Campanario. No es tracta d’una activitat que no s’hagi fet tota la vida, però les xarxes socials han creat comunitat. Els grups de sketchers s’han escampat arreu del món i comparteixen els seus treballs a internet a través dels blogs o les xarxes socials. El seu lema és “Veure el món, dibuix a dibuix”. Una de les condicions més importants per afegir-se al grup és que els dibuixos siguin realitzats in situ. Els Urban Sketchers gironins participen activament en la secció El racó dibuixat de l’ARA Comarques Gironines.