Sis municipis de la Costa Brava estudien portar als jutjats el pla director que limita el creixement urbanístic

El pla director urbanístic (PDU) de la Costa Brava, que limita el creixement urbanístic dels municipis costaners, continua aixecant polseguera. Sis municipis del Baix Empordà (Palafrugell, Castell-Platja d’Aro, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Pals i Calonge) estudien portar la normativa als jutjats perquè consideren que el text és “poc clar” i deixa en mans de la interpretació de cada consistori si es pot donar una llicència d'obres o no. 

“Nosaltres som els aplicadors de la llei, i necessitem que sigui clara per no incórrer en responsabilitats patrimonials que no ens corresponen”, ha denunciat el batlle de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, que ha expressat el principal temor dels sis alcaldes: si algú els denuncia –siguin els propietaris o les entitats ecologistes–, qui hauria d’assumir les responsabilitats i, per tant, compensar-ho econòmicament serien els ajuntaments. Per aquesta raó, segons argumenten, tenen moltes llicències aturades perquè els tècnics no tenen clar si el PDU les permet o no, i els fan por les possibles conseqüències.  

Més concreció

Un dels aspectes que més dubtes generen són les indicacions d’integració paisatgística: “No hi ha un criteri clar”, asseguren, fet que pot provocar que uns municipis donin llum verda a determinades construccions i d’altres les rebutgin. En aquest sentit, l’alcalde de Palamós, Lluís Puig, ha recordat que els informes que aporta el departament de Territori “no són vinculants” i, per tant, la responsabilitat futura es manté en els ajuntaments. 

Per això, els sis consistoris han enviat un requeriment a la Generalitat amb una proposta de modificació de la normativa “per obrir una via de diàleg” i donen trenta dies al Govern per pronunciar-se. Si no obtenen resposta, cada municipi decidirà en el transcurs de dos mesos si ho porta als tribunals.

La Generalitat va aprovar definitivament el PDU a finals del 2020 i, després de respondre a centenars d'al·legacions i informes, va decidir que es podrien aixecar 15.000 nous habitatges dels 31.000 potencials que preveien els diferents plans urbanístics. La redacció de la normativa va obrir diverses polèmiques: hi havia veus que defensaven que es permetia fer massa noves construccions, i d'altres que n'eren massa poques. Mesos després de la seva entrada en vigor, ara s'ha obert un nou front de polèmica amb els sis ajuntaments del Baix Empordà, que reclamen més concreció i "seguretat jurídica".