Els secrets de les Galeries Dalmau de Barcelona

Girona“Rebo la seva lletra i estic encantat de la oportunissima idea d’una exposicio completament de venguarda. Fa falta mes que mai per a renobar l’atmosfera artistica viciadissima que d’uns anys ensa es respira a Barcelona [sic]”, escrivia Salvador Dalí al galerista Josep Dalmau el 1926. Aquest és només un exemple dels 803 documents que ja es poden consultar des de la pàgina web de l’Ajuntament de Girona, gràcies a la publicació de l’arxiu de les Galeries Dalmau, que va funcionar a Barcelona entre el 1906 i el 1930.

Entre la documentació destaquen les cartes que s’intercanviava el galerista amb artistes de l’època com Joan Miró, Pablo Picasso, Juan Gris, Francis Picabia o Albert Gleizes. Però també hi ha catàlegs d’exposicions, retalls de premsa, els preus dels quadres o fotografies.

“És un arxiu molt valuós per l’aportació que fa de context a la comprensió de l’art del primer terç del segle XX”, va destacar el cap de l’Arxiu Municipal de Girona, Joan Boades, que també va afegir que “la seva importància transcendeix la ciutat” i arriba a tot el planeta. Per aquesta raó, tota la documentació s’ha publicat en català, castellà i anglès.

La missió de Dalmau

El marxant, pintor i restaurador Josep Dalmau va fundar les Galeries Dalmau el 1906 per impulsar la creació d’avantguarda de Barcelona, i durant tres dècades va organitzar diverses exposicions per donar a conèixer els nous artistes i els nous corrents. Per exemple, va impulsar l’Exposició d’Art Cubista del 1912, va redactar la revista '391' de Francis Picabia i va promoure la primera exposició de Joan Miró a París, el 1921. Durant aquests anys, Dalmau va tenir contacte directe amb els principals artistes del país, i es poden consultar les cartes que s’intercanviaven, algunes escrites a mà i d’altres amb màquina d’escriure.

Per exemple, el galerista i pintor va demanar a Dalí que l’ajudés a impulsar una exposició essencialment d’avantguarda per “remoure un xic la tendència que tant s ha ensopit d un temps en sa a casa nostra [sic]” i li transmet que, per aconseguir-ho, necessita “els mellors soldats [sic]”, i considera que Dalí no hi pot faltar perquè “es porta ben guanyada la graduació de capità”. El pintor empordanès també li explica converses amb altres artistes o li demana que li envii material com vernissos, pintures o teles.

També amb Joan Miró es van intercanviar diverses cartes. A més de comentar els afers polítics de l’època, com la Primera Guerra Mundial, el pintor surrealista li recomana llibres de cubisme, li envia la factura per l’exposició a les galeries La Licorne de París o li transmet les crítiques d’altres artistes per unes “incendiaries exposicions [sic]” que va organitzar Dalmau.

Sense oblidar les lletres de Pablo Picasso, com un fotolit on el convida a visitar el seu taller o una carta on li comenta que li sembla “exagerat” el preu de l’embalatge.

Els orígens de l’arxiu

Segons la documentació, el matrimoni Rafael i Maria Teresa Santos Torroella va comprar l’arxiu de les Galeries Dalmau, però es desconeix a quin any. El 2014, els hereus de la parella van donar tot l’arxiu i la biblioteca personal a l’Ajuntament de Girona, just quan va comprar el seu fons artístic. Entre els més de 30.000 documents hi ha l’arxiu de les Galeries Dalmau, que és el primer que han començat a digitalitzar. Totes les obres i documents formaran part del futur Museu d’Art Modern i Contemporani de la Casa Pastors.