El secret de mantenir-se en el càrrec sense cremar-se

GironaLa longevitat al capdavant d’una institució o una entitat pot ser vista com un mèrit, però també com un llast o un tap generacional. Tot i que en política sembla que la limitació de mandats cotitza a l’alça, hi ha alcaldes que porten més de 30 anys renovant democràticament els seus mandats. Repassem alguns càrrecs polítics, de la societat civil i d’entitats diverses que no han estat rellevats des de fa dècades. La majoria d’aquestes persones assumeixen la seva longevitat en el càrrec amb normalitat i no hi veuen connotacions negatives. Asseguren que no han perdut la passió per la feina i que se’ls valora l’experiència.

Ramon Boixadós

Amb 87 anys complerts el 31 de desembre, Ramon Boixadós i Malé continua al capdavant de la Fundació Gala-Salvador Dalí, que va començar a presidir el 1991. En aquests 24 anys ha estat reelegit cada 5 anys pels patrons de la fundació, per la qual cosa encara li queda un any de mandat. Si després continuarà o no, no ho sap: “Avui dic que sí però demà no ho sé. Ja ho veurem quan arribi el moment”, respon. De caràcter sorneguer i amb fama de gestor hàbil i dur, Boixadós ha anat fent sense plantejar-se la seva continuïtat en el càrrec. Valora l’experiència com un aspecte fonamental i troba absurd que ara que la gent viu més anys i en millors condicions físiques i intel·lectuals calgui jubilar-se més aviat. Potser per això també presideix la mútua Ibermutuamur i el Port Olímpic de Barcelona, i és membre del Patronat del Museu Olímpic de Lausana i patró de la Fundació Princesa de Girona.

Narcís Deusedas

Els anys pesen. Narcís Deusedas ho reconeix quan fa balanç dels trenta-sis anys que porta exercint d’alcalde de Palau-saverdera. Però el pes dels anys no li impedirà tornar-se a presentar com a candidat a l’alcaldia en les pròximes eleccions municipals. Si torna a sortir elegit i esgota la legislaura sumarà quaranta anys seguits com a alcalde. Palau-saverdera no n’ha conegut cap altre des del restabliment de la democràcia. “Si ho hagués fet malament la gent no m’hauria votat i el partit [CiU] no m’hauria proposat com a candidat”, diu.

Quan se li pregunta si creu que ha arribat l’hora de deixar pas a altres candidats, Deusedas respon, desafiant: “Cap jove em guanyarà en experiència, tenacitat i responsabilitat”. Assegura que es tornarà a presentar perquè no vol “abandonar el barco quan hi ha tempesta”, en al·lusió al Sun Village, un complex residencial que una ordre judicial obliga a enderrocar i a indemnitzar-ne els veïns. “Això seria la ruïna per al poble”, adverteix Deusedas.

Joan Caball

Joan Caball va tenir en el seu pare un exemple a casa de persona compromesa amb els sindicats agraris, i ell el va seguir. El 1989 va entrar a la coordinadora permanent d’Unió de Pagesos i l’any 2000 va succeir el maresmenc Pep Riera, que va ser el coordinador nacional durant 23 anys. “Eren altres temps”, diu Caball. Ara ell en porta 15 i el mandat arriba fins al 2016. No sap si optarà a la reelecció perquè, diu, no depèn només d’ell sinó d’altres persones i de diverses circumstàncies, entre les quals el procés que viu el país i de si algú vol fer un pas endavant per substituir-lo. “Hi ha problemes de participació de la gent”, apunta. Paral·lelament, manté l’explotació familiar de cereals, farratge i vedells a Vilamalla (Alt Empordà) amb el seu germà.

Pere Moradell

ALCALDE DE TORROELLA DE FLUVIÀ DES DE FA 36 ANYS

Encara no ho té del tot decidit però tot apunta que Pere Moradell tornarà a optar a l’alcaldia de Torroella de Fluvià (Alt Empordà). Quan va començar no pensava que estaria tant de temps en el càrrec, però diu que els veïns l’animen a continuar. “Pel carrer la gent t’anima, i encara hi ha coses per fer, per capçar el poble com creiem que pot quedar”, explica. Moradell creu que una de les coses que han fet bé és que el poble no s’ha complicat en infraestructures impossibles de mantenir: “El que tenim és l’imprescindible, l’Ajuntament està endeutat al 13% i si guanyen els altres podran fer el que es proposin”, afirma. Contrari al procés que viu el país cap a la independència, assegura que respectarà el que la gent decideixi: “No faré res per aconseguir-la però tampoc res en contra si és la voluntat majoritària”.

Dolors Reig

Mestra inquieta, Dolors Reig va decidir que volia treballar pels valors que preconitzava la Unesco (l’educació, la ciència, la cultura, la pau, la solidaritat entre els pobles...) i va proposar que l’escola Annexa de Girona, on treballava, formés part de la Xarxa d’Escoles Unesco. Anys més tard, el 1991, es va fer sòcia de l’Associació Amics de la Unesco Girona, una entitat de la qual el 1999 va ser elegida presidenta. Ho continua sent 15 anys després i té la intenció de mantenir el càrrec si ningú s’hi oposa. Ningú ho ha fet fins ara, tot i que cada any la renovació de càrrecs és un punt de l’ordre del dia en una reunió de la junta. No són càrrecs remunerats, però requereixen dedicació, dinamisme i passió, i totes aquestes virtuts les reuneix Dolors Reig. Potser per això ningú li discuteix la continuïtat a la presidència de l’entitat. “Treballem amb pocs recursos, però aportem el nostre granet de sorra per millorar la societat i això és molt enriquidor”, assegura Reig.

Lluís Lloret

L’alcalde de Bàscara, Lluís Lloret, arquitecte de professió, ha declarat repetidament que voldria acabar la recuperació del nucli antic del poble amb la compra del castell episcopal, una complexa operació amb un expedient d’expropiació que ha durat uns 10 anys. El preu del castell, uns 500.000 euros, sembla que no està a l’abast d’un municipi petit en època de restriccions en tots els ordres. Al camí de la reeleció de Lluís Lloret li han sortit núvols de tempesta amb la investigació per tràfic d’influència que ha obert l’oficina antifrau. Entre els seus èxits hi ha la desaparició dels camions que travessaven el nucli urbà a través de la N-II, en part gràcies a l’acció popular. A més de Lluís Lloret, també fa trenta-sis anys que ocupen les seves alcaldies Claudi Puig (Mollet de Peralada) i Narcís Algam (Pontós). Puig i Algam, però, ja han anunciat que no es tornaran a presentar. Lluís Lloret haurà de decidir aviat si es presenta a la reeleció per vuitena vegada.

Joan Budó

La seva passió per aquests animals va fer que Joan Budó, un dels fundadors de l’Iaeden, s’encarregués des del principi del Grup d’Estudi i Protecció de les Tortugues, juntament amb Xavi Capalleras i Jenar Fèlix. Poc després, el 1984, va obrir a Vilamaniscle (Alt Empordà) el primer centre de tortugues d’Europa, i d’allà va néixer l’Associació d’Amics de la Tortuga de l’Albera. Tot això va acabar cristal·litzant fa 20 anys en el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, que es dedica a la cria en captivitat, estudi i conservació les diferents espècies de tortugues autòctones catalanes. Budó n’és el director i des de fa quinze anys la seva passió per les tortugues s’ha convertit en la seva feina, que no canviaria per cap altra del món.

Enric Mirambell

Pocs càrrecs tan poc sospitosos d’assemblar-se a una poltrona com el de cronista oficial de Girona: honorífic, sense cap mena de retribució econòmica i amb la certesa que sovint et trucaran o et vindran a veure per demanar-te informacions i articles ben rebuscats sense oferir-te a canvi, i amb sort, res més que les gràcies. Als seus 92 anys, amb una vitalitat que ja voldrien molts joves, Enric Mirambell no té cap necessitat d’eternitzar-se en cap càrrec, però ja en fa 27, des que es va jubilar, que va ser nomenat cronista oficial de la ciutat i costaria trobar una persona més contenta amb la tasca que li han encomanat. Ha publicat diversos reculls amb els seus articles. La memòria privilegiada és una de les seves millors armes, però en té un grapat més: lucidesa, precisió, esperit de servei, sentit de l’humor, una curiositat gairebé infinita i moltíssimes ganes de seguir mantenint-se al peu del canó.

Jordi Pascual

Fa vint anys un grup d’educadors van decidir crear una associació, la Plataforma Educativa, amb l’objectiu de crear programes i serveis que ajudessin a millorar l’atenció als nens tutelats. Entre aquells professionals hi havia Jordi Pascual, que des de l’inici ha exercit el rol de director de l’entitat. Va entrar-hi amb 25 anys i ara en té 45. La Plataforma ha esdevingut fundació i s’ha anat eixamplant fins a agrupar una desena d’entitats d’acció social en les quals treballen uns 550 professionals. També ha ampliat el seu àmbit d’actuació (discapacitats, addiccions, gent gran, joves amb risc d’exclusió...) i el seu radi d’acció ha depassat les comarques gironines. Pascual se sent còmode en el càrrec de director de l’entitat i assegura que mentre sigui útil per exercir aquesta funció i el patronat no decideixi rellevar-lo continuarà en el càrrec. Tot i que amb la crisi la Plataforma té més dificultats per tirar endavant els seus projectes, el balanç dels 20 anys treballant a favor de col·lectius desafavorits anima Pascual a continuar i dóna sentit a la seva feina.

Lluís Casadellà

Va arribar a la junta d’Òmnium Alt Empordà el 1986 a través de la seva implicació en el grup Rialles, i el 2001 va ser-ne escollit president. L’octubre passat Lluís Casadellà va ser reelegit per a quatre anys més i, per tant, es pot dir que en principi continuarà en el càrrec: “Falten optants, gent que faci un pas endavant. Per això repeteixo. Però després que s’hi posi un altre, que tothom és combustible i s’ha de deixar pas als altres”, diu. Amb 65 anys fets fa poc, Casadellà està jubilat i pot dedicar molt temps a les nombroses activitats que organitza Òmnium Alt Empordà, i més en el moment que travessa el país. “Viure-ho des de qualsevol lloc és molt interessant i fer-ho des d’aquí encara ho és més”, explica.