Santa Eugènia, un poble divers i combatiu dins de Girona

El juny del 2023 es compliran 60 anys des que Santa Eugènia de Ter va deixar de ser oficialment un municipi per convertir-se en un barri més de Girona. Aquesta condició no ha minvat les aspiracions municipalistes d’aquest indret sui generis dins de Girona. Amb una població de 17.584 habitants, dels quals al voltant de la meitat tenen nacionalitat estrangera -per tant, sense dret a vot- el barri limita amb l’Eixample i la zona de la Devesa, i a l’oest comparteix frontera amb el municipi de Salt, fent de xarnera entre la Girona més benestant i la població multiètnica de Salt. La població s'havia dedicat tradicionalment a l’agricultura fins a mitjans del segle XIX, quan van arribar obreres atretes per la instal·lació de la fàbrica de filats Llorenç Company i Cia., l’edifici de la qual s’ha reconvertit en l’Espai Marfà. La Marfà és avui un centre de creació musical que, a més, alberga la biblioteca Salvador Allende i diferents espais del centre cívic del barri. La reconversió d’aquest edifici exemplifica la transformació d’aquest indret, de les relacions veïnals i de les seves ocupacions.

Santa Eugènia ha estat històricament espai d'acollida de persones vingudes d’arreu, per això conserva l'esperit de barri obrer, amb carrers sempre ocupats per veïns amb pressa a les hores punta, amb places i espais de lleure plens de mainada i joves, i amb espais municipals i de barri autogestionats.

La mala reputació

Un dels atractius del barri està basat en gran part en el seu dinamisme veïnal. David Coromina i Berta Duran en són nous veïns. Coromina explica per què han decidit viure a la zona: “Després d’analitzar les opcions que ofereix la ciutat, vam veure que Santa Eugènia era la millor. Vivíem a la zona de la Devesa, i trobàvem a faltar sortir de casa i veure gent coneguda al carrer i a les places, i aquí hem trobat això”. Per altra banda, considera que és destacable l’emplaçament privilegiat, prou allunyat del centre com per no patir els efectes patents de la gentrificació del barri vell i voltants, però que permet arribar a peu al centre en poc més de 10 minuts: “Tens l’estació de l’AVE a uns 5 minuts, les hortes i els espais verds a un minut, i l’Espai Gironès a 10; no entenc que no sigui una zona cotitzada, especialment entre parelles joves”.

Al desembre va tenir lloc a l’Ateneu Eugenienc una trobada de veïns en forma de tertúlia sobre el barri. Un dels temes sobre el qual es van pronunciar diferents persones fou la mala fama de Santa Eugènia. Entre els assistents hi havia Reinald Roca, el president de l’Associació de Veïns, que va comentar que el barri “té una reputació que no s’ajusta a la realitat”. Segons el representant veïnal, “els mitjans de comunicació han sigut durs a l'hora d'informar sobre aquest barri, i han creat una imatge negativa que costarà anys de feina revertir”. En primer lloc, s’esmentava la deixadesa política entesa com a passivitat de l’Ajuntament. Una veïna argumentava que “el respecte a la gent és molt necessari, igual que a les coses del barri”. Un segon veí afegia: “Cal crear dinàmiques de coneixement i espais de participació perquè la gent senti seu el barri; a partir d’aquí el respecte vindrà de seguida”. Un tercer veí lamentava: “Fa molt que l’Ajuntament no pensa en aquest barri en positiu, i és lògic. Si mireu els regidors que formen el ple veureu que cap d’ells viu al nostre barri. Aquests espais de participació que anem articulant han d’acabar reflectint-se en una candidatura d’un dels nostres al ple de l’Ajuntament; és l’única manera que ens facin cas”.

Focalització en els conflictes

Un altre aspecte que incideix en la mala imatge del barri prové de la premsa: “Els mitjans locals sempre hi són per sobreinformar dels conflictes veïnals, sense prestar el mateix grau d’atenció a tot allò que funciona gràcies a l’autoorganització veïnal”. Un altre veí afegia: “Cal crear un relat més en línia amb el que es fa en aquest barri per desmuntar la visió negativa dominant, i és que fem moltes coses”. I rematava: “No m’interessen tant les festes interculturals que fem cada any, i encara menys la cobertura que en fan els mitjans. M’interessen les diverses aportacions que fa gent amb interessos i edats diferents per millorar el nostre barri”. Un tercer element negatiu és “la funció de les agències immobiliàries en el seu paper especulador de devaluació del barri a favor d’una gentrificació més gran del centre”, segons va exposar una veïna. Sobre el paper de les immobiliàries, David Coromina comenta: “A mi em van desaconsellar enèrgicament aquest barri, em deien que no anés més enllà de l’Institut Maristes, i encara menys al voltant de la plaça del Barco, i me'l van vendre com a conflictiu. Però haig de dir que hi estem molt còmodes, tenim veïns d’origen divers, i hi ha molt bona relació. Evidentment, de tant en tant hi ha algun conflicte, com a tot arreu”.

Diversitat i entesa

Un d’aquests veïns “d’origen divers” és Shazeb, encarregat d’un restaurant especialitzat en menjar oriental. Veu així la diversitat del barri: “Aquí tenim clients d’origen africà, sud-americà i també català. No he presenciat mai un conflicte que no s’hagi resolt parlant. Pensa que com més gent hi ha d’arreu, més maneres tenim de resoldre les desavinences”. Coromina destaca finalment el paper del consistori: “Tenim un graffiti a l’edifici i vam trucar a l'Ajuntament, però ens van dir que fora del Barri Vell no els esborren. Decisions discriminatòries com aquestes són un suport a la visió propagada per les immobiliàries.”

Albert Quintana, veí històric del barri, defensa la necessitat d’una comunitat ben organitzada davant d’un Ajuntament que considera “absent”: “El sentiment de maltractament per part de les institucions és molt viu; és un barri amb una densitat de població per sobre de les altres zones de la ciutat (exceptuant l’Eixample). Un 17% de la població de Girona viu aquí, i una bona part són treballadors amb diferents trajectòries migrants. Les entitats del barri fan molta feina, la mancomunitat d’entitats i projectes com el Pla Educació i Convivència (PEiC) en són exemples.” I conclou: “L’Ajuntament no té un projecte per a Santa Eugènia, i això té unes conseqüències, especialment pel que fa a la convivència. Solucions com la construcció d’una comissaria no pal·liaran gaire res, serà una institució amb policies enmig del barri, no té res de nou; i Santa Eugènia necessita projectes que tinguin en compte la seva particularitat dins de Girona”. Una comissió de veïns de la plaça del Barco, encapçalada per Reinald Roca com a president de l’Associació de Veïns, es va reunir l’estiu passat amb l’alcaldessa per traslladar-li solucions als problemes d’incivisme i de convivència: “Vam fer una assemblea a la plaça del Barco, que és una zona en que afloren conflictes a l’estiu, hi vam recollir propostes dels veïns que vaig traslladar a l’alcaldessa deixant-li clar que si no ens feia cas es trobarien, com cada estiu, amb les mateixes queixes de soroll o petits conflictes de convivència. Per sort, ens va fer cas en alguna proposta i van donar suport a l’Ateneu Eugenienc en la contractació d’una educadora per a la plaça. I l’estiu va passar sense gaires conflictes”. Sobre els elements que fan aflorar els conflictes, Roca comenta: “Aquest és un barri de classe obrera que no és d’interès per a l’Ajuntament, d’aquí les poques inversions que hi destina. Per tant, molta gent treballadora troba un lloc aquí. Una de les reivindicacions històriques que tenim al barri és la necessitat de facilitar la mobilitat a les hores punta perquè la gran majoria dels treballadors marxen a treballar fora de Girona, d’aquí les congestions a primera hora del matí i del vespre”.

Por davant els nous immigrants

En la mateixa línia, afegeix: “Hi ha molta gent gran, immigrants que es van instal·lar aquí els anys 60 i 70, que estan vivint una cosa totalment nova amb l’arribada de noves cultures, i ho expressen amb por. No obstant, passa una cosa curiosa, i és que aquestes persones amb actituds xenòfobes fan excepcions respecte als veïns amb els quals, per la raó que sigui, han compartit algun espai; et diuen: «Jo no els suporto, però a mi a la Fàtima no me la toquis». Això reforça la idea que per acabar amb els comentaris i les actituds racistes cal crear espais en els quals la gent es trobi”.

Al barri hi ha sovint iniciatives per donar a conèixer el passat i el present cultural del territori a les persones nouvingudes, tot convidant-les a fer xarxa sumant a alguna entitat. Aquest any s’ha emmarcat dins la iniciativa d’Òmnium (Re)volta en coordinació amb diferents entitats culturals i veïnals. Aquests espais de trobada són un eix vertebrador del barri de Santa Eugènia, que a part d’un centre cívic (Can Ninetes) actiu i ple d’activitats, disposa des del 2016 de l’Ateneu Eugenienc de gestió comunitària, en el qual es fan activitats a preus solidaris, sense oblidar l’Espai Marfà i dos pavellons municipals. Tots aquests equipaments estan a disposició de més de mig centenar d’entitats, que s’organitzen sota la Mancomunitat d’Entitats Santa Eugènia·Can Gibert per articular respostes a necessitats compartides. És una xarxa veïnal d'un barri que pot presumir de ser el segon més associatiu de Catalunya, superat només per Gràcia. Per contra, altres barris de Girona presenten una patent crisi d’associacionisme veïnal, amb ens que funcionen amb pocs integrants o entitats que es dissolen davant la falta de relleu.

L’Associació de Veïns gestiona una atractiva festa major del barri i en els últims anys ha sabut consolidar el Monar’t, un festival anual de murals i art urbà. Aquesta aposta artística de transformació de l’entorn s’ha estès aquest passat mes de desembre al llarg de la carretera de Santa Eugènia, el cor del barri, a través d’una iniciativa de l’Ajuntament que s’ha desenvolupat en coordinació amb un centenar d’entitats i persones del barri. Emmarcada dins la iniciativa Reactivem-nos, amb la finalitat de fer més atractiu el comerç de proximitat unint art i comunitat, el projecte ha omplert de color les persianes dels comerços tancats.

Comissaria, 'skatepark' i habitatges

El regidor de barri, Martí Terés, destaca projectes com aquest, juntament amb la construcció de la comissaria, la creació d’un skatepark o la compra de 29 habitatges com a apostes de l’Ajuntament al barri. Respecte a les necessitats detectades pel consistori, Terés afirma que Santa Eugènia té “les mateixes necessitats que pot tenir qualsevol barri densament poblat i amb molta varietat socioeconòmica”.

Amb tot, Santa Eugènia és avui la suma de diversos factors: canvis successius de model econòmic, fenomen de guetització, adaptació i empoderament veïnal i pobra prestació dels poders públics a una realitat específica que reclama un tracte particular. Un barri complex que manté l’equilibri gràcies a una forta tradició d’organització veïnal que, no obstant, es mostra cada cop més dèbil degut a les dificultats lligades al relleu generacional. Cal, segons el president de l’Associació de Veïns, una reacció de l’Ajuntament, perquè adverteix que “el futur de Girona passa per la manera com es resolguin els problemes d’aquest barri”.