Salvador Sunyer: “S’imposa la por als ciutadans d’una manera que no havia vist en molts anys”

GironaSorneguer, afable i directe, Salvador Sunyer (Salt, 1957) és un apassionat conversador que no defuig cap tema i que ha sabut fer créixer el festival teatral Temporada Alta fins a situar-lo entre els més prestigiosos d’Europa.

Hisenda reclama al festival Temporada Alta 1,4 milions d’IVA de les subvencions entre el 2012 i el 2015. És una qüestió tècnica o hi veu mala fe?

Totes les subvencions del món de la cultura ens les han donat sense IVA. Al cap de l’any, retem comptes i expliquem en què hem gastat cada euro. Ho ha certificat l’Ajuntament, la Diputació, la Generalitat, el ministeri de Cultura, el d’Economia i fins i tot la Comunitat Europea. Durant anys ningú ha dit que hi hagués d’haver un IVA. Si només fos un criteri tècnic ens haurien avisat abans. O s’ha fet sense pensar o hi ha un objectiu que, francament, em costa saber quin és. Aquest IVA és impossible de pagar-lo perquè no el tenim. Ningú del món cultural el podrà pagar. Si s’apliqués aquest criteri no quedaria ni una productora de cinema.

¿Hi ha d’haver sempre àmbits de la cultura fortament subvencionats?

A Europa no hi ha ni un festival d’arts escèniques, auditori de música culta o productora de cinema que no tingui ajudes públiques. A Temporada Alta tenim un 48% de subvencions, els grans festivals europeus s’acosten al 70%. Mai serà possible una programació determinada o un cinema independent sense diners públics. La sanitat, la pesca, la investigació, el transport... Tot està subvencionat.

Com rebatria el tòpic que la cultura no serveix per a res?

Fa ciutadans més crítics, alimenta l’ànima i la capacitat de raciocini, tot i que socialment es valori poc, cohesiona la societat, crea un imaginari comú. Un exemple d’economia: els empresaris tèxtils van invertir en uns edificis modernistes que han portat més riquesa a Catalunya en els darrers 40 anys que la mateixa indústria tèxtil. Al Quebec van fer un pla institucional per impulsar el circ del qual han sortit el Cirque du Soleil i altres grans empreses que exporten cultura. És una de les columnes per aixecar una societat.

Una persona del món de l’art em va dir: “No et refiïs mai d’algú que només va al teatre i no fa cap altre consum cultural, segurament és un esnob”.

[Gran riallada.] Segurament és algú a qui no li agrada el teatre. Sincerament, no ho crec. De cultura, com més en gastes, més en vols. Hi ha especialitzacions en el camp cultural. També conec gent molt culta que diu que “al teatre, ni borratxo”. N’hi diré dos exemples: Quim Monzó i Jordi Llovet.

Temporada Alta sí que ha arrossegat gent que potser mai hauria anat al teatre. Tenen un públic molt fidel.

Això és veritat. L’ecosistema ho ha afavorit. Si haguessis conreat el cinema, tindries també molts cinèfils. Tenim un grup d’unes 2.500 persones que van a uns 25 o 30 espectacles per temporada.

Això són molts diners. Són gent amb alt poder adquisitiu?

Els pot costar uns 800 euros, tot i que fins als 25 anys les entrades van a 3 euros. Hi ha de tot: gent amb diners i d’altres que compren el 30 de cada mes, quan cobren.

Això és el big data del teatre!

Sí, ho podem saber tot. Aquest any hi ha espectacles en 13 idiomes. Fa 10 anys hauria estat una catàstrofe. Tenim gent que entra en un espectacle més popular i amb el temps va pujant graons i es va sofisticant. Ara, a més, tenim comentaris de la gent i fins i tot ens recomanen espectacles que no coneixíem i que hem acabat portant. També ens escriuen i ens pregunten: «Vaig a Londres, què hi puc veure?» I sempre els contestem.

Volien convertir Girona en centre d’irradiació teatral, amb el teatre El Canal.

El projecte tenia sentit perquè una part és el festival. Calia portar centres de creació o creadors a través d’El Canal. Vam portar quatre anys la gestió d’El Canal. Però en aquests darrers quatre o cinc anys que es fa gestió directa només s’hi han fet espectacles de Temporada Alta. Res més. L’altra pota era portar les arts escèniques a les escoles, que nosaltres ja tirem pel dret amb A Tempo.

¿Li han fet ofertes per entrar en alguna llista electoral?

Alguna, però per tancar la llista. Sí que m’han demanat molts cops opinió sobre la cultura i he fet trobades amb molts partits.

Com veu el futur de Catalunya?

Soc per definició pessimista. Tinc la sensació que potser haurem d’estar un temps amb un cert exili interior, que és una cosa molt factible, com va demostrar Pla. Més enllà de si les estratègies polítiques han estat encertades, veig difícil trobar opcions per esperar una vida millor. No veig que els partits actuals tinguin un projecte a 10 anys vista. Ni tan sols un procés de reflexió. Només ens podem fiar de nosaltres i treballar amb el que té sentit. Ara, cada vegada anem sumant més gent. A mi, si em deixen saltar el pas de la independència de Catalunya i entrar en una Europa que respecti les minories ja em semblaria bé. Però la cosa no va per aquí. No és l’Europa que esperàvem. La superestructura europea ha reforçat el nacionalisme dels estats.

Creu que cada cop hi ha més censura?

He vist com s’imposa la por als ciutadans d’una manera que no havia vist en molts anys, i no és només per la situació política de Catalunya. El control a les xarxes socials és brutal. Se sap tot de tothom. Això condiciona molt la gent, molt més que fa quinze o vint anys. Si a això hi afegim la precarietat de les feines, tenim molta autocensura i gent que es doblega al poder. Es pot veure bé en el periodisme, però passa en tots els àmbits, i també en el cultural. Al món de l’espectacle hi ha crítiques que van amb l’ofici i d’altres, molt més profundes, que són les que costen de fer. Històricament, i ara també, el món cultural i creatiu ha estat formalment crític però molt condescendent amb el poder.