Salvador Manera: “No és normal que el peix es vengui tan barat amb l’esforç que costa als pescadors”
Pescador, pallasso i activista, guanyador de la Medalla de la Pesca Catalana 2018
Salvador Manera (la Selva de Mar, 1963) és pescador del Port de la Selva. Descendent de família de pescadors, la vida el va portar per altres camins fins que fa 14 anys va tornar a la Selva de Mar, va agafar la barca del seu oncle i es va dedicar a la pesca artesanal que havien fet sempre els Manera. Com que la pesca artesanal no permet sortir cada dia, va fer un curs de teatre còmic i a poc a poc es va anar convertint en un activista de la pesca sostenible i de la recollida dels residus al mar, que es va acabar traduint en l’espectacle Pescaplàstik, entre d’altres iniciatives. Per tot això li han concedit la Medalla de la Pesca Catalana 2018, que atorga el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i que rebrà el dia 15 de desembre a Barcelona, juntament amb els guardonats del 2017, que no el van rebre com a conseqüència de la intervenció de la Generalitat.
Què significa la medalla per a vostè?
Per a mi, no té significat si no és per donar significat al que estem fent: aquesta tasca i aquests projectes en pro del medi ambient. I també per poder tenir contractacions tant dels tallers com dels espectacles.
Com va anar que es fes pallasso?
La pesca ha minvat molt. Els últims anys han sigut un desastre, i has d’anar diversificant i buscant altres coses per tirar endavant. Com que veia la problemàtica dels residus -sortia a pescar i només treia rodes, bosses de plàstic i ampolles de vidre- vaig intentar fer-hi alguna cosa. Llavors, com que tenia temps perquè els pescadors de pesca artesanal treballem uns 100 o 120 dies a l’any, no podem més pel mal temps i perquè les embarcacions són molt petites, vaig fer cas d’un amic i em vaig apuntar a teatre. Vaig anar a El Galliner, a Girona, a estudiar teatre còmic i em vaig anar engrescant amb el tema del clown.
I va decidir abordar temes com els residus i la sobreexplotació.
Va ser a còpia d’anar veient la realitat que li deia. Quan vaig tenir la formació, vaig dir que volia fer un número de clown sobre temes com la sobreexplotació pesquera i els residus. I vaig desenvolupar Pescaplàstik, un projecte que em vaig autofinançar del tot, amb la direcció de Pep Vila, ex dels Comediants. Vaig treballar aquest número, el vaig portar a les escoles, el vaig presentar en diversos llocs i va anar bastant bé. El vam dur fa tres anys a Barcelona i portem 60 actuacions.
També n’ha derivat altres activitats.
Després de presentar Pescaplàstik, les escoles em van dir que els hauria de fer uns tallers amb unes guies pedagògiques, amb continguts, etc. Llavors vaig demanar un ajut als fons europeus per a la pesca per finançar-ho i fer una guia com cal, perquè, esclar, jo arribo on arribo. Aquest estiu hem elaborat tant la guia com els tallers, hem fet l’obra Gent de mar, i uns audiovisuals de 360 º. Tres produccions que han estat finançades en un 47% pels fons europeus i la resta ho he posat jo.
Què és Gent de mar?
És una obra de teatre que vam estrenar a Palamós fa tres setmanes amb molt d’èxit. A la gent li va agradar molt i va riure molt. L’hem fet amb Cascai Teatre i amb en Marcel Tomàs, un molt bon comediant de Girona amb una llarga trajectòria. Jo n’he fet la coproducció i el guió. Volia parlar de la gent de mar, incloure-hi tothom, mostrar aquest món i al mateix temps fer riure. L’obra circularà, anirem a Girona, Roses, Blanes i segurament a altres llocs.
També ha parlat d’unes ulleres de 3D en 360 graus.
Quan anem a fer els tallers portem vaixells de fusta i les arts de pesca en maqueta, i també aquestes ulleres. S’hi poden veure rodatges que hem fet aquest estiu. Hem anat a un vaixell d’arrossegament, a un altre de palangre, a una teranyina i a un de pesca artesanal. N’hem fet peces d’uns 5 minuts i les persones que es posen les ulleres diuen que és com si estiguessin pescant en el vaixell. És una experiència molt visual i la gent s’emociona moltíssim sense haver de pujar al vaixell. Ho hem ensenyat a pescadors retirats i diuen que és com si hi fossin, alguns gairebé es maregen i tot. La nostra idea també és portar-ho a les confraries perquè els turistes puguin valorar les captures i entenguin els calés que ha de costar el peix. No és normal que valgui tan poc, costant l’esforç de tantes hores dels pescadors.
Vostè també organitza recollida de residus del fons del mar.
Quan ve una llevantada o a l’estiu, que hi ha molta pesca furtiva i turistes, els pescadors solem perdre part dels nostres estris de feina, nanses i xarxes. Aleshores, és necessari recuperar-los perquè no segueixin treballant de manera fantasma, i el que hem de fer és contractar bussos. Amb els pressupostos que tenim no ens ho podem permetre, per tant, el que faig des de fa alguns anys és organitzar, juntament amb el Club Nàutic del Port de la Selva i amb els d’APNEA de Barcelona, immersions per recollir restes del fons del mar, i a canvi jo els faig un suquet. Així almenys podem deixar el mar com més net millor. Ho fem un cop a l’any.
¿Creu que els pescadors són prou conscients de la sobreexplotació?
Sí. Els pescadors que venien d’una pesca més artesanal van veure que hi havia molt de peix i que això començava a valorar-se i en podien treure diners. Llavors es van hipotecar, van comprar barques molt més grans, amb molts cavalls i molta més potència extractora, i es va començar a explotar el mar de manera desmesurada. Això va durar poc, perquè al cap de 6 o 7 anys les coses van minvar moltíssim, i es van trobar que havien de continuar pagant els vaixells i que els bancs se’ls emportaven els pisos. La UE va incentivar el desballestament d’aquesta flota. Hi va posar molts diners perquè interessava desfer-se’n i que deixés de fer mal. Ara hi ha una sèrie de noves mesures que no fan malbé tanta cosa, però la xarxa d’arrossegament ha fet molt de mal perquè, com diu la paraula, ho arrossegava tot. Hem d’avançar cap a una pesca sostenible i deixar enrere la mentalitat de captura.