Rosa Núria Aleixandre: “La majoria de tests d’antígens de covid-19 és una vergonya que estiguin al mercat”

Des de l’oficina de farmàcia, des dels laboratoris on s’analitzen les mostres de proves de covid o des de les farmàcies dels hospitals, el col·lectiu de professionals farmacèutics han estat i continuen sent un dels puntals de la lluita contra la pandèmia del coronavirus. Ho reivindica la presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Girona, que lamenta el poc reconeixement que ha rebut el col·lectiu. Analista clínica de llarga trajectòria, Rosa Núria Aleixandre denuncia que el mercat és ple de tests d’antígens per al covid que són un engany i lamenta la passivitat de les autoritats sanitàries davant aquest fet.

El col·lectiu farmacèutic ha jugat i juga un paper important en la lluita contra la pandèmia. S’ha reconegut prou?

En absolut. Tothom parla de proves, de tests, etc., però els professionals que se n’ocupen han sigut els grans oblidats. El 70% dels professionals dels laboratoris són farmacèutics, i han estat treballant nit i dia per analitzar mostres. El seu paper, doncs, ha sigut i és clau en aquesta pandèmia. També han tingut un paper clau els microbiòlegs, el 90% dels quals són farmacèutics. I els farmacèutics hospitalaris, però ningú se’n recorda.

¿I els professionals que són a l’oficina de farmàcia?

El seu paper és imprescindible. És el primer professional sanitari que té el ciutadà a peu de carrer. No ens adonem que hi és fins que un dia desapareix, com ha passat en algun poblet petit, i llavors els alcaldes ens han demanat que hi mantinguem la farmàcia. Estic convençuda que en els moments més àlgids de la pandèmia, si no arriba a ser pels farmacèutics, no només s’haurien col·lapsat els ambulatoris, sinó que també s’hauria produït un autèntic daltabaix. Quan la gent trucava a l’atenció primària i la trobaven col·lapsada, encara bo que podien anar a la farmàcia. Allà els recomanàvem que anessin de seguida a urgències o els tranquil·litzàvem i els recomanàvem que s’esperessin a veure com evolucionava el seu estat. Aquesta feina que fem d’atenció a nivell de carrer, que en podríem dir sociosanitària, es pot fer millor i amb més bons resultats quan hi ha coordinació amb l’atenció primària o amb l’hospital.

Creu que no hi ha prou coordinació?

N’hi ha, per sort. En aquests moments molts pacients ja no han d’anar sovint a l’ambulatori a buscar receptes perquè la continuació de les receptes d’un tractament ja la fa el farmacèutic, que es connecta a la història clínica. També hi ha coordinació amb la farmàcia hospitalària, de manera que s’evita que molts pacients hagin d’anar a l’hospital a buscar medicaments d’ús hospitalari. Però, per desgràcia, la pandèmia ha generat endarreriments en l’atenció de moltes patologies que poden ser tan mortals o més que el coronavirus, com el càncer i les patologies cardíaques. Hi ha hagut moments en què molts pacients han deixat d’anar als centres sanitaris a fer-se el control del Sintrom. El paper del farmacèutic era advertir-los que potser no moririen de covid, però que corrien el risc de patir un problema de coagulació que els podria causar la mort.

Els col·legis farmacèutics demanen més responsabilitats per reforçar el sistema sanitari. Se us ha escoltat?

En un moment de pandèmia com l’actual és complicat avançar en aquest sentit, però és cert que estem a punt de signar un conveni amb CatSalut per normativitzar totes les actuacions que fem des de les farmàcies en favor de la salut pública, com ara participar en el cribatge de càncer de còlon o amb la vacunació de la grip a les farmàcies, que vam iniciar l’any passat com a prova pilot i que aquest any no hem pogut fer per culpa del covid.

El resultat d’aquesta prova pilot el vau valorar com a molt positiu. ¿Es podria repetir l’experiència per vacunar contra el covid?

Es pot plantejar quan comencin les vacunacions generalitzades contra el covid, i sempre que es reuneixin les condicions que es van exigir en la campanya contra la grip: ha de ser una farmàcia voluntària, que disposi de l’espai necessari i on els professionals en tinguin formació específica. I també que hi hagi connexió amb la història clínica, perquè totes aquestes dades no es poden perdre. Ara el problema és com arriben les vacunes, quines i com es conserven.

El Col·legi de Farmacèutics s’ha sumat a la prova pilot Obrim Girona, que consisteix en un passi digital covid freeper a esdeveniments públics. A partir d’una apli de mòbil basada en el blockchaines permet verificar que la persona que entra a l’espectacle està lliure del virus i es preserva la confidencialitat de les dades, que no surten del mòbil. Com hi participaran les farmàcies?

Crec que aquesta iniciativa és una gran oportunitat per al blockchain. La nostra participació serà a través de les farmàcies que s’hi sumin voluntàriament, i ara estem en fase de veure quins tests utilitzarem. Han de tenir les característiques necessàries de fiabilitat, d’especificitat (que només detecti covid, no altres coses) i de sensibilitat, és a dir, prou sensibles per detectar poques còpies del virus del covid. Jo soc analista clínica, sumo 36 anys de professió i conec molt bé tot això. I, com a presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Girona, tinc l’obligació d’exigir que s’utilitzin tests amb totes les garanties.

¿Hi ha tests que no disposen d’aquestes garanties?

Hi ha tests d’antígens que és una vergonya que estiguin al mercat i no sé com les autoritats de salut ho permeten. És totalment immoral. Alguns dels que s’estan venent et diuen coses que no et pots ni arribar a imaginar, barbaritats! Com ara que també poden detectar la grip. Aquí un producte sanitari o medicament l’ha d’autoritzar l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. Aquests tests no han passat cap autorització. La gran majoria no solament no estan autoritzats, sinó que és una vergonya que no vingui algú de Salut Pública i n’obri expedient.