Ripoll carrega contra el ministeri de l’Interior per haver amagat la seva relació amb l’imam

RipollAlgú tenia coneixement dels plans de l'imam? Es podrien haver evitat els atemptats? Estava Es Satty en nòmina del ministeri de l'Interior? Aquestes són algunes de les preguntes que l'alcalde de Ripoll, Jordi Monell, fa mesos que trasllada al ministeri de l'Interior i a la Delegació del govern espanyol, però encara no ha obtingut cap resposta. "Què hem d'entendre d'aquest silenci? Tot això fa una pudor terrible; quan amagues informació és per alguna cosa", ha apuntat abans de carregar contra el subdelegat espanyol a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, que va assistir a la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya al setembre amb les mans buides: "No pot ser que vingui a fer-se la foto però no a compartir la informació que té". Per aquesta raó, l'alcalde ha avisat que arribarà fins al final "per esbrinar què ha passat".

I amb aquest objectiu, l'Ajuntament ha decidit personar-se com a acusació particular en la causa que té oberta l'Audiència Nacional i en la qual investiga els atemptats "com a perjudicats i també per tenir accés a la informació, vista la manca de respostes oficials", ha etzibat Monell.

Nou pla de convivència

D'altra banda, l'Ajuntament de Ripoll i la Generalitat han engegat un projecte per redactar un nou pla de convivència amb accions i mesures concretes per "fomentar una societat cohesionada i diversa, i millorar la interacció social entre les diferents cultures i religions", a més d'analitzar què es pot fer per detectar "el radicalisme ideològic". "Creiem que fins ara hem fet bé les coses, però volem analitzar com podem millorar", ha subratllat Jordi Monell.

El projecte és fruit de la feina d'una seixantena de tècnics de tots els àmbits que han estat treballant en integració, convivència, cohesió i immigració. "A Ripoll mai hem tingut problemes d'immigració i el primer que necessitàvem era formar-nos i fer una diagnosi de la situació", indica la tècnica de convivència, Núria Perpinyà, que posa un exemple dels temes que han tractat: la integració. "Fins ara enteníem la integració d'una manera assimilativa, és a dir, substituint la cultura i les tradicions del país d'origen per les nostres. I no ha de ser així, s'han de complementar, les dues bandes s'han d'obrir i conèixer mútuament". Ara, el següent pas serà desenvolupar un pla de convivència que defineixi una sèrie d'accions i mesures "per fomentar la cohesió i la convivència de tots els veïns, tant els immigrants com les persones amb discapacitat o en risc d'exclusió social".

Paral·lelament, des de l'Ajuntament també han engegat diverses mesures amb aquesta finalitat. Per exemple, han editat un vídeo per als alumnes de l'institut per treballar la convivència i la gestió emocional, i per fomentar el sentiment de pertinença i d'identitat. "Els fills amb pares migrats tenen una manca de sentiment de pertinença perquè malgrat que han nascut a Catalunya, aquí els diuen que són de fora, i quan van al seu país d'origen també els diuen que no són d'allà. Acaben no sentint-se d'enlloc", explica Perpinyà.

Així mateix, han ampliat a tots els dies de la setmana el programa 'Lleure a les places', que consisteix a oferir una activitat a les places del poble dirigida per un monitor. A més, han començat el projecte 'Dotze mesos, dotze causes', en el qual cada mes parlen d'un país diferent.