Rem, piragüisme, ciclisme, triatló, futbol, bàsquet i fins i tot ‘dragon boat’

Banyoles“L’estany és magnífic, però és massa lluny de Barcelona. Són cent quilòmetres!”, rondinava l’italià Sergio Orsi, president de la Federació Internacional de Piragüisme, en una visita a Banyoles el 8 de gener del 1986. Encara faltaven vuit mesos perquè el COI anunciés que Barcelona organitzaria els Jocs Olímpics del 1992, però calia que les federacions internacionals de rem i de piragüisme donessin el vistiplau a la seu de Banyoles. El suís Thomas Keller, president de la Federació de Rem, hi apostava a ulls clucs, però Orsi preferia que es fes una pista artificial a tocar de Barcelona. Vint-i-set anys després, quan l’èxit dels Jocs comença a ser un record llunyà, la percepció de les distàncies és molt diferent: els 8.700 quilòmetres que separen Pequín de Banyoles no sembla que tinguin cap importància per als dirigents esportius xinesos, que han trobat en l’estany i el seu entorn un indret ideal per a les estades d’algunes de les seves seleccions.

El reclam del ‘dragon boat’

“Cada vegada que ens reunim es fan passos endavant, a Banyoles cada cop hi haurà més presència d’esportistes xinesos”, pronostica Miquel Juncà, president d’Agenda Sports & Elements. A banda de remers, piragüistes i ciclistes de muntanya, és molt probable que el gegant asiàtic dugui a entrenar-se al Pla de l’Estany triatletes, futbolistes, basquetbolistes i, per descomptat, remers de dragon boat, una modalitat mil·lenària de piragüisme que prové d’antigues tradicions xineses i aspira a ser olímpica. Des de fa set anys, aquestes barques amb cap de drac multicolor llisquen per l’estany al ritme marcat pel timbal i Banyoles acull cada mes de maig un festival internacional molt concorregut.

“Quan la delegació xinesa va venir el desembre del 2017 per avaluar les infraestructures de Banyoles, en dir-los que practiquem el dragon boat els va canviar la cara”, comenta Juncà. “No s’ho van creure fins que no van veure les barques. El fet de trobar-se un element cultural xinès en un lloc tan apartat va fer que ens sentissin més propers. És la nostra Chinese connection ”, bromeja.

Condicions ideals

El esportistes no només s’entrenen a l’estany, sinó que tenen tota una sèrie d’instal·lacions de primer nivell a la seva disposició. “Venen acompanyats dels seus metges, massatgistes i preparadors físics, però també poden comptar amb els nostres recursos humans per a la planificació, els entrenaments i tot el que calgui”, assenyala Juncà. “L’objectiu -afegeix-és que estiguin bé aquí, que mengin bé, descansin bé i tinguin bons moments d’oci”. La proximitat de la Costa Brava i la Garrotxa són al·licients afegits, sobretot per als ciclistes i els triatletes.

Que Banyoles sigui coneguda com a ciutat esportiva no és pas cap casualitat. El cap de setmana passat, per exemple, més de 900 corredors de 30 països es van reunir al circuit del Parc de la Draga per participar en la Copa Catalana Internacional BTT Biking Point, que encetava la temporada mundial de bicicleta de muntanya; amb una graella digna de Copa del Món, es va acabar imposant el neozelandès Anton Cooper. I fa un mes escàs, per esmentar un altre exemple, l’equip d’elit masculí de Cambridge, d’on surten els remers que participaran en la mítica regata contra Oxford del 7 d’abril, es va entrenar a les instal·lacions del Club Natació Banyoles.

Elogis dels esportistes

Els testimonis dels esportistes estrangers que acudeixen a la capital del Pla de l’Estany són tan similars que podria semblar que parla la mateixa persona. El reguitzell d’adjectius elogiosos confirma la sensació que tots s’hi senten a gust. Ho corroboren, de manera unànime, els triatletes consultats: “He tingut una estada feliç”, diu la japonesa Yuko Takahashi. “Hi ha moltes opcions per córrer i anar en bicicleta”, destaca el nord-americà Seth Rider. “És un lloc ideal, l’estany és espectacular”, opina el seu compatriota Taylor Spivey. “L’experiència ha sigut fantàstica, va molt bé poder nedar a l’estany i entrenar-se al gimnàs del costat i a la piscina coberta”, assenyala la belga Johan Liekens.

“He vingut tres vegades a Banyoles i hi tornaré, és perfecte per al nostre esport”, subscriu la també belga Claire Michelle. “No només m’agraden les instal·lacions, excel·lents, sinó també l’entorn, els camins que hi ha per passejar tranquil·lament”, observa el neozelandès Ryan Sissons. “Banyoles es troba entre els millors llocs del món per a totes les disciplines. El lloc per entrenar-se ha de ser com una llar, i aquesta ciutat té una combinació de serveis, cultura i relaxació. Per això hi venim cada any”, diu Graeme Maw, director d’alt rendiment de l’equip de triatló de Nova Zelanda.

“Una experiència insuperable”

Les opinions favorables, que ajuden a entendre l’atracció que Banyoles exerceix sobre els esportistes xinesos, es fan extensives a altres esports. És el cas d’Eric Gehrke, entrenador de l’equip júnior de rem dels Estats Units: “Els amfitrions són molt hospitalaris i l’allotjament i el menjar, excepcionals. A més, l’experiència de remar a l’estany és insuperable”. Un altre entrenador, Steve Trapmore, de l’equip de rem de Cambridge, resumeix així la seva opinió de Banyoles: “Les condicions per remar són ideals, exactament el que necessitem tres mesos abans de la regata Oxford-Cambridge. Les instal·lacions per a l’entrenament cardiovascular i el treball de força i condicionament són àmplies, i després l’equip pot relaxar-se en algun dels cafès de la ciutat o passejar pel casc antic”.

“Hi ha unes carreteres fabuloses per al ciclisme i un gimnàs molt complet. A més, l’estany és preciós i l’allotjament molt confortable”, assenteix la ciclista britànica Karen Darke, medalla d’or als Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro 2016.