Memòries sense tentines

GironaAl pròleg del seu nou llibre, de quasi 800 pàgines i publicat per Proa a la col·leció 'Perfils', Quim Nadal ja adverteix al lector que hi trobarà "més biografia que literatura", que ha escrit "més informació des de la subjectivitat que creació". L'historiador i polític gironí −amb un currículum tan extens que esmentar-ne només els càrrecs mes destacats allargaria aquest paràgraf una dotzena de línies− també informa que l'obra va néixer "a partir d'una idea modesta amb la transcripció dels dietaris polítics de 1993 a 1995", i que més endavant "vam pensar amb els editors que tenia més sentit ampliar l'àmbit cronològic per buscar el pont amb el moment present".

Llibertat i sentit crític

Un cop retirat de la primera línia de la vida política, Nadal sabia que "guanyaria llibertat i sentit crític". No era cap afirmació retòrica. L'altre dia −passem un moment a la més estricta actualitat− va afirmar que, si no es troba una solució per als tres proscrits a l'última fila, el PSC està "més a prop que mai d'un punt de ruptura". Aquestes declaracions, fetes dijous durant la presentació de 'Testimoni de càrrec' a Barcelona, confirmen el que escriu al primer capítol del llibre: "Ara em puc mirar les coses sense tanta implicació i amb un punt més de distància".

Inici i final

Tornem, però, a l'obra presentada aquest divendres per Joan Manuel del Pozo al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona, ple a vessar. Arrenca amb el final −18 de desembre del 2012: després de ser rellevat precipitadament en la direcció del PSC, l'autor i protagonista del llibre va al Parlament per tornar-hi la targeta de l'aparcament i la clau de la bústia− i enllaça amb l'inici de la seva llarga trajectòria com a diputat, el 17 de maig del 1984. I és que, tot i que el subtítol de 'Testimoni de càrrec' deixa clar que abraça el període 1993-2012, Nadal aprofita les primeres pàgines per reproduir íntegrament un document mecanografiat en què, el 27 febrer del 1984, es posicionava sobre la conveniència o no de presentar-se com a candidat al Parlament essent alcalde de Girona.

Híbrid de dietari i assaig

A diferència del seu llibre anterior, 'Fent tentines per la vida', caracteritzat per la brevetat i una contenció quasi absoluta a l'hora de rememorar −amb gran talent narratiu− la seva infantesa i joventut, la nova incursió memorialística de Quim Nadal sobresurt per la prolixitat i minuciositat, per l'abundància de dades, anotacions fragments de dietaris i aportacions documentals. En paraules de l'editor de Proa, Josep Lluch, es tracta "d'un híbrid de dietari i assaig, combina l'apunt instantani amb els textos més reflexius". Malgrat que el marc cronològic és molt ampli i la seva peripècia política parlamentària és plena de moments sucosos, l'historiador-investigador-narrador −el terme és una troballa de Del Pozo a partir del significat de la paraula 'testimoni' en grec clàssic− no es deixa arrossegar gaire sovint per les expansions líriques i referma la seva voluntat de crear "un tapís de trama sòlida i ordit esponjós ple de suggeriments i evocacions".

Polític amb traça de bon historiador

Del Pozo, que ha destacat que el volum és "complex, ric i variat", també el considera "àgil, directe i elegant. És el llibre d'un polític fet amb traça de bon historiador; traspua sinceritat i esperit de servei, demostra la feinada que sempre fa en Quim". Per les seves pàgines hi desfilen personatges com Jordi Pujol, Pasqual Maragall o Narcís Serra i es relaten episodis com la proposta −refusada− de ser primer secretari del PSC en substitució de Raimon Obiols, la trobada a la Moncloa quan era candidat a la presidència de la Generalitat i Felipe González va explicar-li la "paradoja catalana" −el PSC guanyava a les generals però perdia a les autonòmiques−, la crisi del Carmel o, més recentment, la decepció experimentada "pel fet que Pere Navarro no ha trucat des de l'entrevista amb el president Mas".

Gèneres diversos

El predomini de la narració autobiogràfica no impedeix que l'obra contingui molts altres gèneres, ha apuntat Del Pozo. És el cas de "les anotacions de dietari mínim, els fragments que mostren una gran sensibilitat pel paisatge, els retrats de personatges, les peces teatrals [el presentador ha llegit un diàleg llampant amb Jordi Pujol a propòsit de l'elecció de Joan Reventós com a president del Parlament], les peces epistolars, l'assaig, l'anàlisi i fins i tot l'arxivística".

Honestedat i llibertat

L'honestedat de Nadal, la calma amb què relata moments crucials de la història de Catalunya, desemboca en un relat molt dens, a cavall del testimoni personal, l'elaboració doctrinal i el compromís polític. En el fons, l'autor aixeca "acta notarial per al futur" sabent que "hi ha més relats possibles per explicar com ho van viure altres protagonistes dels mateixos episodis". La claredat expositiva, poc corrent en obres d'aquesta mena, és indubtable. I meritòria, també. No és fàcil posar ordre a un període tan llarg i ple d'iniciatives i discursos, de gestions, trucades, converses i giragonses. Però Nadal ho apunta tot i, en conseqüència, ho recorda tot. I per això pot explicar-nos, amb una llibertat absoluta, la seva versió de fets tan diversos com l'entrevista de Carod-Rovira amb dirigents d'ETA a Perpinyà, el cas Pretòria o el cas Maragall. Sobre aquest últim tema, Quim Nadal reprodueix el diàleg que el 28 de juliol del 2012 va mantenir per WhatsApp amb Ernest Maragall.

Futur i passat

En les últimes pàgines del llibre −abans de la nota final en què afirma que "aquells que reneguen de l'herència compartida i de les responsabilitats assumides [...] veuran com s'estavellen les seves naus en els penya-segats del buit i la inanitat que han triat"−, Nadal assegura que "miro més el futur que el passat". Fa bé, però confiem que continuï girant la vista enrere per ampliar les seves memòries i escriure nous llibres que, com aquest, ens ajudin a entendre millor la nostra història col·lectiva.