Recordant l’advocat de les causes per guanyar

GironaSebastià Salellas va morir el 2008, però el seu testimoni com a advocat i com a activista polític i social es manté ben viu, sobretot gràcies als seus fills Benet i Lluc. “El seu llegat de lluita l’ha transcendit, amb els seus fills com a referent principal”, diu Joan Sureda, farmacèutic, advocat i un dels amics més pròxims a Salellas, amb el qual van organitzar durant anys un viatge a Cuba bianual amb una delegació de juristes catalans. “En Tià va deixar empremta i el recordem molt, però com a advocat té un digníssim successor en en Benet. I l’esperit combatiu el tenen tots dos fills, que això no passa sempre ni és tan fàcil”, afirma l’advocat Carles Monguilod. “La seva figura continua molt present en la filosofia del despatx, que inclou treballar des de dins del sistema per canviar-lo, i atendre tothom”, afegeix Mònica Terradelles, una exalumna seva que porta 18 anys com a advocada al seu despatx.

Benet, que està al capdavant del bufet, manté la defensa dels col·lectius alternatius i marginals entre els casos que porta. “Ho feia el meu pare, vaig començar amb ell i és evident que en vaig aprendre moltes coses, tot i que cadascú té la seva manera de fer. Hi ha casos que jo no accepto perquè em generen contradiccions, i ell potser els hauria portat”, explica. “Crec que no és agosarat dir que per a un sector de l’advocacia jove és un model que es manté viu com un dels referents de la lluita perseverant pels drets humans”, afegeix en Benet. “També recullo el testimoni de la meva mare, encara que ella no tenia el compromís social, cívic i polític del meu pare. Tota aquesta part la vaig aprendre d’ell”, explica en Lluc, el fill petit, politòleg i periodista, que fa un parell d’anys va fer el documental Guanyarem al voltant de la figura del seu pare.

Valors cristians i socialistes

Salellas va ser un home polièdric i, tot i la seva identificació amb el pensament anarquista i socialista, també va ser un cristià compromès. De jove fins i tot es va plantejar fer-se capellà i va estar entre els primers organitzadors del tren de Girona a Lourdes. “La seva base era totalment cristiana i d’aquí ve tota la resta, el seu anarquisme, el seu independentisme i la seva solidaritat amb els desvalguts”, afirma el llibreter Guillem Terribas. “No em va transmetre valors religiosos, si de cas els que també ho són del socialisme, amb la diferència que en el cristianisme hi ha l’afegit de la fe. No era de missa setmanal però sí que quan va morir va voler que l’enterréssim en una església i amb una missa”, diu en Benet. “Ell va creure en el cristianisme, però en el de base, i era escèptic amb la jerarquia religiosa”, apunta en Lluc.

La barba i el pin del Che

Físicament Salellas era inconfusible, amb una barba tipus Karl Marx i sempre amb un pin del Che Guevara a la solapa. Encara que alguns el qualificaven d’advocat de causes perdudes, els que el coneixien ho rebutgen de ple. “¿Que es pensen que en Tià era idiota? Si de cas es dedicava a les causes per guanyar”, afirma el filòsof Josep-Maria Terricabras en el documental. “No són causes perdudes sinó que s’han d’enfrontar des d’un angle diferent. Sovint penso: «Com ho faria el jefe aquí?»”, explica Terradelles.

Salellas va portar nombrosos casos de gran repercussió mediàtica, com l’escamot Dixan, el segrest d’Olot i l’operació Garzón. Per aquest últim cas va aconseguir que el 2004 el Tribunal Europeu de Drets Humans condemnés, per primera vegada, l’estat espanyol per la seva obstrucció reiterada a investigar les denúncies de tortures als independentistes catalans detinguts abans dels Jocs del 1992.

Setena edició del memorial

Dimecres es va inaugurar i la setmana vinent se celebrarà el gruix del Memorial Sebastià Salellas, que en aquesta edició tracta les revoltes àrabs i l’evolució de la democràcia a l’estat espanyol des del 1978 fins a l’actualitat. Lluc Salellas també presentarà un llibre que repassa què se n’ha fet dels últims 50 ministres de Franco. “Quan vam començar no comptàvem que durés tantes edicions”, diu Benet. “És un espai que va sorgint i el continuarem fent mentre hi trobem un sentit”, afegeix en Lluc.