'Rave'

Diumenge al matí vaig sortir a caminar. A la creu d’en Barraquer, vaig començar a sentir un tum-tum elèctric que les muntanyes reberveraven aquí i amagaven allà. La música venia de lluny, del cor profund de l’Ardenya. Els troncs dels suros l’esmorteïen i les roques l’amplificaven.

Vaig deixar-me guiar per la música força quilòmetres, fins que vaig començar a trobar cotxes petits abandonats en camins molt difícils, com si s’haguessin perdut i els haguessin deixat allà. Ni en temporada de bolets en veig en llocs tan complicats. El camí que portava a can Cabanyes, al terme de Tossa, estava ple de cotxes i furgonetes parats a cada costat, amb joves pul·lulant a l’entorn –ells en diuen “fent parkineo”–. Alguns seien en grup a sota els arbres. Vaig mig marejar-me amb el fum de maria. “La festa va començar ahir a la tarda i no sabem quan acabarà,” em va dir un noi de vint-i-pocs. “Venim de Xàbia i Gata de Gorgos, a Alacant. Ahir estàvem acampats a València i vam saber que hi havia la rave. Hem fet sis hores de cotxe, hem arribat a les quatre de la matinada”.

Vaig passar entre els murs de pedra de la masia tràgica i fortificada, plens de grafitis, de can Cabanyes, i vaig entrar al pati, d’on venia la música. Els altaveus eren a dalt de l’escenari, amb els focus, que a aquella hora ja no servien. Uns cent joves ballaven a ple sol, alguns amb ulleres fosques, tots amb roba i pentinats acolorits i fantasiosos. Eren banyolins, palamosins, algun holandès, algun gos. A la barra em van cobrar un euro per una llauna de cervesa.

Ells en diuen “festa lliure.” S’havien passat la nit ballant i anaven col·locats, però l’ambient d’alegria sostinguda, sense presses ni alts i baixos, l’acolliment fraternal i el bon rotllo van recordar-me la sort que és ser jove. Igual que la música electrònica, la rave és física, immersiva i oberta, infinitament millor que una discoteca. Hi arribes quan ja ha començat i sembla que no tindrà mai final. S’anuncia inesperadament com si s’obrís la porta a una celebració perenne i t’hi presentes com els nois d’Alacant o jo mateix, deixant-hi arrossegar. Té molt de sentit que es faci al mig del bosc, com una festa grega amb un ball de sàtirs i nimfes tatuats, amb pastilla i cervesa per comptes de vi. La rave és orgànica, panteista i barroca, amb un gran respecte per l’entorn tot i el volum de la música. Cada cotxe tenia penjada al mirall de la porta del conductor una bossa d’escombraries oberta, que és on vaig llençar la meva llauna buida, entre ampolles d’alcohol i embolcalls de menjar.