10 raons (+1) per recuperar el Bertrana novel·lista
L'editor d'Edicions de la Ela Geminada, que acaba d'iniciar la publicació de l'obra novel·lística completa de Prudenci Bertrana, ens dóna onze bones raons per emprendre aquest projecte
GironaUn inèdit: 'Violeta'
Escrita l'any 1899 i zelosament conservada pel seu autor durant tota la vida, Violeta és l'única novel·la de Prudenci Bertrana que encara no havia vist la llum. Representa un punt d'inflexió definitiu en la biografia de Bertrana: la substitució del pinzell per la ploma i la presa de consciència d'una inequívoca vocació literària que, només set anys més tard (1906), donarà com a fruit ben madur la novel·la Josafat . L' opera prima de Bertrana ja revela la seva magistral capacitat per copsar de manera concisa des de paisatges naturals fins a la profunditat psicològica de la seva protagonista. L'edició de Violeta ha permès recuperar també un text tardà de Bertrana, escrit l'any 1935 i titulat Història d'una novel·la que mai no es publicarà , en què l'escriptor consagrat evoca els seus inicis literaris i el procés de creació de Violeta .
Nou volums: una obra completa
La producció novel·lística de Prudenci Bertrana abasta al voltant de dues mil pàgines repartides en nou novel·les d'extensió diversa. La Biblioteca Prudenci Bertrana d'Edicions de la Ela Geminada les publicarà per ordre cronològic: Violeta (1899), Josafat (1906), Nàufrags (1907), Jo! Memòries d'un metge filòsof (1925), Tieta Claudina (1929), L'hereu (1931), L'impenitent (1933), L'illa perduda (1935) i El vagabund (1939, publicada pòstumament, el 1948).
L'obra més madura i ambiciosa del Prudenci Bertrana prosador la constitueix la trilogia autobiogràfica Entre la terra i els núvols , formada per les novel·les L'hereu (1931), El vagabund (1933) i L'impenitent (1939). Aquesta trilogia, considerada per Maurici Serrahima "l'obra cabdal de Bertrana i una obra de primer rengle en la literatura narrativa catalana", va ser reeditada per última vegada entre el 1988 i el 1990. L'última generació de lectors, doncs, no hi ha tingut accés.
Bertrana descatalogat
A excepció de Josafat , avui no hi ha cap novel·la de Bertrana en catàleg vigent de cap editorial. Més d'una de les seves novel·les no ha conegut cap reedició d'ençà de la publicació del volum d'Editorial Selecta que contenia les Obres completes (1965). Les novel·les que sí que s'han reeditat més recentment ja porten entre dues i tres dècades descatalogades. Es pot dir, doncs, que Prudenci Bertrana avui no està a l'abast del públic lector si no és a través de llibreries de vell i biblioteques.
Errors monumentals
Fins i tot les edicions més recents de les novel·les de Bertrana, especialment la de Josafat que encara es pot trobar a les llibreries, inclouen desenes d'errors de lectura, correccions errònies i deformacions greus de l'estil original de Prudenci Bertrana. Així, Josafat acaba tenint una boca "concreta" en lloc de "contreta"; amaga el cadàver de la Fineta en totes les "estores" de les golfes de l'església, i no en totes les "estretors"; el color "ros" es converteix en "rosa" i les "teles" en "estrelles". Aquestes errades, sumades a la substitució de paraules no normatives i a la modificació constant d'estructures sintàctiques que no devien plaure a l'editor, converteixen l'edició actual de Josafat en una caricatura de l'original.
Cap al cent cinquantè aniversari
El ritme de publicació de la Biblioteca Prudenci Bertrana serà de dos volums cada any fins que es completi la col·lecció el 2017, l'any del 150è aniversari del naixement de l'autor (1867).
La Biblioteca Prudenci Bertrana compta amb la direcció filològica del professor de literatura catalana contemporània de la Universitat de Girona Xavier Pla, que també ens fornirà una edició finalment rigorosa de Josafat (febrer del 2014). L'edició de Violeta ha anat a càrrec del professor de la Universitat de Massachusetts Guillem Molla i compta amb un pròleg de la filòloga Glòria Granell.
Tot i que les novel·les de Bertrana es van recollir en ple franquisme dins el gran volum de Selecta, la censura va fer els ulls grossos perquè es tractava d'una obra completa. Fins i tot va deixar passar Josafat , no sense consignar que es tractava d'un text " escabroso y repugnante por el lugar santo ". Els problemes que plantegen les diverses edicions modernes de les novel·les de Bertrana no són pas degudes als obstacles de la censura sinó al fet d'haver estat editades amb criteris poc rigorosos, que ens allunyen molt de l'estil original de Bertrana.
L'edició de Violeta ha estat possible gràcies a la localització del manuscrit de l'obra a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Casa de l'Ardiaca), que conté un important fons Prudenci Bertrana al qual fins ara no s'havia prestat l'atenció deguda. L'estudi d'aquest fons ha permès trobar un esborrany gairebé complet de Josafat , del qual no constava cap manuscrit.
La coberta de cada volum de la Biblioteca Prudenci Bertrana incorporarà una il·lustració de Prudenci Bertrana amb la intenció de revalorar la seva dimensió com a artista plàstic. L'edició de Violeta ha estat il·lustrada amb el quadre Estudi en gris , inspirat versemblantment en l'última escena de la novel·la.
Coincidint amb la publicació de l'edició definitiva de Josafat , a cura de Xavier Pla, el febrer del 2014 està prevista l'estrena d'un musical produït pel Teatre Municipal de Girona i basat en la novel·la més coneguda de Bertrana. L'adaptació del text anirà a càrrec de Josep Pujol, la música serà de Marc Timón i la direcció escènica de Joan Solana.