GironaRamon Jordana, fins avui entrenador de l'UniGirona, ha presentat avui la dimisió irrevocable com a màxim responsable tècnic del primer equip del club gironí. Fitxat a principis de temporada per subtituir a la gironina Anna Caula, l'entrenador de Torelló Ramon Jornada ha estat un dels artífex en portar a l'UniGirona al liderat de la màxima competició estatal de bàsquet femení. Amb un joc precís, amb intensitat defensiva, les gironines han estat un model a seguir durant la primera part de la temporada, on varen poder derrotar dues vegades al tot poderós Prefumerias Avenida de Salamanca, guanyar-se amb solvència la classificació per la Copa de la Reina i ser, per mèrits propis, candidates al títol.
Sotrac a la Copa
El que havia de ser un dels punts importants de la temporada, com era la participació a la Copa de la Reina de Torrejón d'Ardoz a Madrid ha acabat essent una llosa massa pesada pel tècnic. A les semifinals davant el Conquero, les gironines no varen fer un bon partit però varen tenir diferents oportunitats per classificar-se per a la final. En un partit igualat on tot es juga al cara o creu, tant en els darrers segons del partit, com en el període extra, la moneda va sortir creu i la fortuna no es va aliar amb les jugadores de l'UniGirona, que comprovaben com el seu rival accedia a jugar la final. Amb una setmana de temps, les gironines es varen mentalitzar per tornar a la competició estatal on havíen de visitar la pista del Rivas de Madrid, un rival que a la primera volta, no va ser problema per a les noies que entrenava Ramon Jordana. Aquest cop, l'Uni Girona va caure derrotat 83-78. Aquesta derrota servia de detonant perquè l'entrenador de Torelló aquest matí, dimitís irrevocablement. El motiu només ell, les jugadores i els responsables del club ho saben.
Comunicat
Ramon Jordana ha fet públic aquest comunicat: “Sé que pot semblar estrany que hagi pres aquesta decisió. Sé que com a periodistes us agradaria treure suc d'aquest fet, és la vostra feina. Però el primer dia que ens vam reunir amb l’equip al vestidor, el primer que els hi vaig dir va ser que el allò era el nostre santuari i que les histories que visquéssim allà dins eren les nostres històries i no havien de transcendir, ja que les vivíem en situacions de pressió i eren difícilment extrapolables al món exterior. Per coherència amb mi mateix em mantindré fidel al que penso. Al final de tot, és molt més important l'equip que els individus que el conformen i jo tinc claríssim que per l'equip és millor un canvi d'entrenador i ja està. Amb mi les coses no podrien millorar. També tinc clar que, quan quelcom no funciona en un equip, es poden buscar culpables però només hi ha un responsable, que es l'entrenador. I com que penso que, a més de honrat s'ha de ser honest, assumeixo aquesta responsabilitat. Només vull que agrair al Club que m'ha donat la possibilitat d'entrenar a un magnífic grup de jugadores i desitjar que la temporada acabi amb els èxits que el club es mereix. Gràcies a tots pel respecte que m’heu tingut i força Uni".
