La 22, quaranta anys de referent cultural en forma de llibreria

GironaQuaranta anys i cinc dies després de la seva fundació, l’emblemàtica Llibreria 22 de Girona manté l’energia i l’esperit d’aventura que la va fer néixer i l’ha fet famosa arreu del país. Impulsada per 26 accionistes i liderada des del principi per l’incombustible Guillem Terribas, que fa tres anys va cedir a Jordi Gispert la gestió i la gerència, la 22 ha complert amb escreix els objectius “utòpics” que un grup d’amics entusiastes es van plantejar una nit d’estiu del 1978 mentre es cruspien una fondue : convertir aquell espai del carrer Hortes en un referent de la vida cultural gironina, en un punt de trobada d’artistes i, naturalment, en un negoci.

I és que, a més de dinamitzar la cultura a la ciutat, la llibreria ha esdevingut un pal de paller de les lletres catalanes. “Ja és una institució cultural de ple dret, un lloc de trobada dels lletraferits, on la literatura sempre fa xup-xup”, destaca la consellera de Cultura, Laura Borràs. Mereixedora dos cops (1990 i 1997) del premi a la millor llibreria atorgat per la Generalitat, la 22 també ha sigut distingida pel govern espanyol per la millor tasca de difusió cultural (1986), i més recentment, ara fa quatre anys, va rebre el premi Liberpress en l’apartat de literatura “com a espai integrador d’entreteniment, entesa, cultura i humanisme”. A més, organitza des del 1981 el premi Just Manuel Casero de novel·la curta, concedit per un jurat completament aliè a tot interès comercial.

Un espai mític

Equidistant entre el pont Eiffel i la plaça de l’U d’Octubre i emplaçada en una de les zones de vianants més concorregudes de la ciutat, la 22 acumula mèrits més que suficients per ser considerada un espai mític. Les més de 4.300 presentacions que s’hi han dut a terme i els centenars d’actes organitzats pel lliurament del Casero han dut a la llibreria tants artistes de primer nivell que la seva simple enumeració ocuparia dues pàgines d’aquest diari. La setmana passada, per exemple, van presentar-hi les seves últimes obres Joan Margarit, Sergi Pàmies i Vicenç Pagès, però una de les grandeses de la 22 és que acull des dels autors més llorejats fins als més humils. “Per aquí hi ha passat tothom”, resumeix, satisfet i orgullós, Guillem Terribas, un enamorat del cinema, el teatre i l’art que fa un mes i mig va rebre el premi Trajectòria, atorgat per l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. Però l’actual president del consell d’administració de la Llibreria 22 defuig qualsevol protagonisme i opta per parlar en plural: “Ens hem convertit en un referent a la ciutat i volem agrair als gironins haver-nos confiat les seves dèries literàries i participar en les nostres activitats”. En la mateixa línia, el seu successor, Jordi Gispert, diu: “Volem continuar sent una porta oberta al territori. Més enllà del negoci, hi ha un projecte cultural, la voluntat de seguir al costat de la gent, de les institucions i de les iniciatives, participant i sent, a la vegada, un aparador de moltes inquietuds”, afegeix.

Idealistes il·lusionats

“Vam muntar el projecte de llibreria sense cap estudi de mercat, ni un pla de negoci, ni res del que ara demanaríem a qui ens volgués vendre la idea, només amb la il·lusió. Un pressupost orientatiu que vam estimar en cinc milions de pessetes va ser el condicionant per trobar almenys vint-i-cinc persones disposades a donar 200.000 pessetes a fons perdut”, assenyala Manel Cassú, soci fundador i primer president del consell d’administració. D’aquella època també en té un record molt viu l’articulista i escriptor Antoni Puigverd: “Durant la primera dècada, la 22 va fer dues funcions essencials a Girona: va actuar com a plataforma i refugi de les joves generacions culturals (el desimbolt premi Casero era l’alternativa del premi Bertrana, que ja tendia a la pompa oficialesca) i va omplir un gran buit en una ciutat sense institucions culturalment actives. En Guillem escoltava els millors lectors (especialment Modest Prats i Salvador Sunyer) i recomanava llibres, anava a la ràdio i també recomanava llibres, escrivia als diaris locals per recomanar llibres. Participava en tots els saraus de la ciutat parlant de llibres (i de cinema!), lligant propostes, inventant projectes, preparant presentacions i convidant escriptors locals o barcelonins. En pocs anys, la 22 era més famosa que la catedral de Girona”, afirma Puigverd.

Furts, amors i lectors

La revista de número únic 40 Anys de la 22, presentada dissabte passat amb motiu del quarantè aniversari de la llibreria, ofereix nombrosos testimonis de persones vinculades a la 22. En el cas d’Àngel Quintana, professor d’història del cinema i degà de la Facultat de Lletres de la UdG, més aviat es tracta d’una confessió: “L’hivern del 1979 vaig entrar-hi decidit i d’una revolada vaig emportar-me una edició castellana del Doctor Faustus de Thomas Mann, editada per Edhasa”. També en un to de confidència, l’escriptora i periodista Eva Vàzquez, membre del jurat del Casero, explica: “A la Llibreria 22 hi vaig arribar ben bé per amor: hi acabava d’entrar el noi que m’agradava, i m’hi vaig colar darrere. Hi havia una presentació, no recordo de què ni de qui, només que era plena de gent, dreta, recolzada amb familiaritat als prestatges i als taulells, fullejant els llibres, conversant entre ells, i que vaig decidir que aquella seria la meva estafeta, el meu racó del descobriment i del luxe, la meva llibreria, per fi, entesa com el lloc on mai més et sentiràs sol”.

Llegir abans que comprar

Són sensacions similars a les que descriu la periodista Imma Merino, cinèfila i professora de la UdG: “Pots sentir que t’hi podries passar hores tafanejant i llegint sense que ningú et digués res o et preguntés si vols comprar cap llibre. No és una qüestió de deixadesa o de falta d’atenció al client. És una altra cosa, i tampoc sé gaire bé com explicar-ho. Jo vull imaginar que hi perviu l’esperit d’Adrienne Monnier, aquella cèlebre llibretera parisenca de La Maison des Amies des Livres, a la rue Odeon, que considerava més important que la gent llegís a la seva llibreria que no que hi comprés”.

Parèntesi màgic

L’enginyós fotomuntatge que presideix la pàgina de Facebook de la 22, on es pot veure Tom Hanks caracteritzat com a Forrest Gump i assegut en un banc davant l’aparador del carrer Hortes, exemplifica el sentit de l’humor i l’ambició que defineixen una llibreria que aspira a assemblar-se a la Biblioteca de Babel de Borges.

Una llibreria que, com el seu alma mater, continua tenint una activitat trepidant. “En Guillem Terribas, el nostre Marcello Mastroianni, és un gran contador d’històries: de pel·lícules, de llibres, d’escenes de la vida quotidiana...”, destaca l’editora Ester Pujol. “L’ambient que s’hi respira, l’afabilitat llibresca, el saber vendre històries que primer han captivat el llibreter o la llibretera, l’inefable olor de la Girona més cultural, més sensible a tot allò que s’expliqui en forma de lletres, fan de la 22 un parèntesi màgic d’una realitat sovint força complicada”, opina l’escriptora Blanca Busquets.

“No en diré temple o esglesiola, o cerimònia o litúrgia, perquè seria massa carrincló, sinó que diré «mots que romanen» mentre tot desapareix o es transforma, mentre la vida passa, mots «oferts perquè els tornem a entendre». Perquè ens tornem a entendre. Com una pàtria, deia Carner”, conclou l’escriptor Josep Maria Fonalleras, que és membre del jurat del premi Just Manuel Casero.