Punta Brava
Cada vegada que surto de l’aigua de mar dic: avui ha sigut el millor dia. Tinc la sort d’haver fet poc turisme i, doncs, d’haver tingut temps per fixar-me en la costa on vaig néixer. Veig pops i crancs i roques i coves que els altres no veuen.
És perquè no són capaços de veure aquest paisatge que els responsables de protegir-lo, també fills d’aquí, l’aniquilen sense ni adonar-se del gran desastre de la destrucció de la Costa Brava. Cada dia la devora una queixalada més, ara omplint de formigó ja els últims racons, pinedes i trossets de bosc, les ultimíssimes cales.
Divendres passat, SOS Costa Brava va organitzar una sortida en barca per veure des de mar els tres megaxalets que estan fent prop de la Punta d’en Bosc, a la urbanització Punta Brava de Sant Feliu de Guíxols. Com al xalet del Golfet, la ferida al paisatge no es veu des de la carretera, però des de mar fa venir ganes de plorar.
En un acte a la Casa Irla, Josep Amat, de l’agrupació Alerta, fill de pintor i exregidor d’Urbanisme, va dir, indignat, que els promotors devien haver tingut uns grans dots de persuasió, perquè havien aconseguit que els aprovessin unes obres que se saltaven la normativa, entre altres coses superant l'anivellació permesa al POUM. Eduard Ribot, de SOS Costa Brava, hi va afegir que tots els controls havien fracassat, i que ja havien tramitat tres denúncies contra l’Ajuntament perquè no els feien cas. Al contrari, els van posar dificultats per consultar el projecte d’obres. Havien autoritzat unes construccions de gran impacte paisatgístic sense demanar l’informe preceptiu a la Generalitat i saltant-se en part la seva pròpia normativa.
En comptes de defensar el seu paisatge, els ajuntaments faciliten les llicències d’obra. Una vegada s’ha començat a edificar i el desastre queda a la vista de tothom, aquests mateixos ajuntaments se’n renten les mans: aturar les obres suposaria haver d’indemnitzar, diuen, llavors. L’Ajuntament de Sant Feliu, amb el de Begur –famós per la destrucció de Sa Riera– i amb el de Platja d’Aro –que ha aprovat talar l’última pineda davant de mar per duplicar el port esportiu–, va formar part del grup de sis ajuntaments que van protestar contra el Pla Director Urbanístic de la Generalitat que limitava el sòl urbanitzable i introduïa normativa paisatgística. En comptes de celebrar una eina que els ajudaria a limitar la destrucció, van protestar.
Són insensibles a la devastació. Pressionat per les denúncies, l’Ajuntament ha suspès per un any la concessió de noves llicències a Punta Brava, ara que el mal ja està fet.
