Estan prou protegits els espais naturals de la Costa Brava?

GironaEl 1988 la cala Morisca de Tossa de Mar va saltar a les portades dels diaris perquè la policia hi va trobar un magatzem subterrani amb 17 tones d’haixix, la confiscació més gran que s’havia fet a Europa i encara avui una de les més importants que s’han fet mai. L’amagatall era molt sofisticat: s’havien construït dos túnels d’uns 50 metres, hi havia un sistema de vagonetes sobre rails per transportar la droga i fins i tot hi havia aire condicionat. Les obres per preparar el complex amagatall aleshores es va estimar que haurien tingut un cost d’uns 100 milions de pessetes. Al darrere hi havia el traficant de drogues i armes cors Jacques Antoine Canavaggio, que era el propietari de 32 hectàrees de la muntanya on hi ha la cala.

El seu ingrés a la presó va fer que deixés de pagar la contribució i l’Ajuntament de Tossa li va embargar els terrenys. Però una errada procedimental va permetre que la societat controlada per Canavaggio, La Morisca SA, en recuperés la propietat als tribunals. Finalment, després de la separació del contrabandista de la seva dona, la propietat de la societat va acabar en mans d’ella i els seus fills.

Llum verda a un hotel

El 2012 l’Ajuntament de Tossa va firmar un conveni amb la societat La Morisca SA que permet la construcció d’un complex hoteler de 26.000 metres quadrats a la muntanya, a canvi de reduir la xifra de 149 habitatges que s’hi podien edificar, segons la planificació urbanística de la zona. D’aquesta manera es tancava un litigi de quinze anys entre l’Ajuntament i la societat pel desenvolupament de la zona. Al sector de cala Morisca fa anys que hi ha construïts alguns habitatges disseminats, però sense xarxa de clavegueram ni serveis públics.

Tot i l’autorització, que ja va generar controvèrsia en el seu moment, La Morisca SA mai es va plantejar tirar endavant el projecte. Però ara una altra societat ha comprat els terrenys i sembla que sí que està disposada a construir el complex hoteler i a urbanitzar la zona.

Davant d’aquest nou escenari, l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) ha demanat que la cala Morisca segueixi sense ser urbanitzada. “Forma part del Catàleg d’Espais d’Interès Natural i, si s’hi construeix el complex hoteler que es preveu, es degradarà una de les cales més emblemàtiques i ben conservades de la Costa Brava”, afirma l’ANG, que dimecres va començar una campanya de recollida de firmes a la xarxa a través de la plataforma Change.org. “Demanarem a la direcció de Costes que revisi el projecte. Tossa de Mar té prou recursos hotelers, però, si creuen que els en calen més, segur que al mateix casc urbà tenen la possibilitat de crear-ne de nous i prescindir d’un projecte com aquest, que és continuista amb un model turístic obsolet i que comportaria un fort impacte paisatgístic i ambiental”, diu Enric Cortiñas, portaveu de l’ANG.

La indemnització, obstacle

Per la seva banda, l’alcaldessa de Tossa de Mar, Gisela Saladich, afirma que la planificació urbanística de la cala Morisca és la que es va consensuar en el seu moment, també amb l’ANG, i defensa que la construcció d’un complex hoteler causarà menys impacte que urbanitzar-hi cases. “No entenc el rebombori, el resort és a canvi de tota la urbanització. Construir-hi cases causaria més impacte i, a més, ja hi ha un tros d’urbanització feta, en un estat deplorable. La cala encara quedarà millor”, assegura Saladich.

A més de tenir l’oposició dels naturalistes, la possible urbanització de la cala Morisca ha tensionat Tossa de Mar. “Em molesta molt que no es digui la veritat i que posin la imatge de la cala com si l’hotel s’anés a construir allà”, afegeix l’alcaldessa, que, malgrat tot, no dóna per descomptada la urbanització de la cala. “No està tan clar que es construeixi. Sabem que algú hi està treballant però de moment no hem rebut res”, diu, alhora que es mostra oberta a parlar de si cal o no l’hotel. “Podem parlar de si cal fer-lo o no però els propietaris de la societat tenen els seus drets i se’ls haurà de pagar perquè hi renunciïn. I això Tossa no ho pot pagar”, diu Saladich.

Cortiñas discrepa d’aquest argument i creu que si es vol aturar el projecte no cal pagar el lucre d’una activitat que no existeix “sinó el que s’hagi fet fins a aquell moment”. El portaveu de l’ANG considera que el projecte hoteler contradiu tots els principis de la Carta de Tossa, del 1998 i revisada el 2006, en què el municipi es compromet a un model turístic que preservi el litoral.

Espais en risc a la Costa Brava

El cas de la cala Morisca reobre el debat de si els espais d’interès natural que queden al litoral gironí estan prou protegits amb l’actual marc legislatiu. “Els pocs llocs que queden s’haurien de protegir i no s’hauria de permetre que l’última paraula estigués tan en mans dels ajuntaments”, afirma.

A Calella de Palafrugell s’està construint una casa en un penya-segat a la cala el Golfet, en un espai on ara no seria legal fer-hi res perquè ha quedat a la zona marítimo-terrestre, però que sí que ho era quan l’Ajuntament de Palafrugell va donar la llicència d’obres.

D’altra banda, el ministeri de Defensa té a la venda 98 hectàrees a Girona, la major part a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, i a la franja costanera. L’actual qualificació és rústica. “Projectes molt grans o urbanitzacions ara mateix no crec que siguin un perill, però en tots els municipis hi ha espais que tenen el risc que s’hi vulguin fer projectes de mida mitjana. Estarem amatents”, diu Cortiñas.

Planificar el litoral conjuntament

La geògrafa Carolina Martí, del Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge de la UdG, va fer la seva tesi sobre la transformació del paisatge litoral de la Costa Brava, i també creu que la protecció actual no és suficient. “La crisi va trencar el crescendo de transformació de l’espai rural en espai residencial. Però si la situació econòmica es recuperés al nivell de fa uns anys, no tinc cap dubte que es tornaria a reprendre aquella inèrcia. Aleshores quedaria en segon terme la sensibilitat mediambiental que conservar l’entorn és un actiu”, afirma Martí. “Hem de tenir en compte que, en aquests anys de crisi, el sector turístic no tan sols ha resistit sinó que ha crescut. La inestabilitat política d’altres destinacions emergents que li podien fer competència l’ha beneficiat”, afegeix.

Per això, Martí opina que “és tanta la força de la indústria immobiliària a la costa que s’hauria de blindar el litoral per protegir-lo del perill que es continuï fent malbé”. Caldria, diu, un ens supramunicipal que gestionés el paisatge. “Per exemple, cal tractar la planificació urbanística de la badia de Roses com una unitat. No té sentit que tots els municipis reprodueixin els mateixos models turístics per tenir tots els públics. Si un té unes platges més urbanes, amb tots els serveis perquè hi puguin anar les famílies, el del costat podria tenir les platges diferents, amb dunes, vegetació, més salvatges i per a un altre perfil de turista”, diu Martí.

Un risc relativament petit

El professor de dret administratiu i expert en la llei de costes Josep Maria Aguirre opina que sempre hi ha risc, però que és “relativament petit”. Creu que entre la llei de costes i el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), que el Govern va aprovar el 2005, hi ha poc marge perquè es puguin colar projectes de gran impacte mediambiental. “Projectes com els dels anys 70 o 80 avui ja no són possibles. La llei de costes protegeix una franja que va des d’on arribin les onades en qualsevol circumstància fins a 200 metres terra endins. Però a més el PDUSC va protegir 24.000 hectàrees de la costa catalana susceptibles de ser desenvolupades”, diu Aguirre. En referència al projecte de la cala Morisca, Aguirre no té prou informació, però diu que sempre cal estudiar cas per cas. “El criteri es basa a mantenir un desenvolupament urbanístic sostenible però sense arribar a prohibir del tot un cert creixement”, afegeix.

“Els ajuntaments tenen l’última paraula però el marge és estret perquè qualsevol projecte ha de complir amb la llei i amb el PDUSC”. Pel que fa a la reforma de la llei de costes que va fer la legislatura passada el Partit Popular, Aguirre opina que “empitjora alguns aspectes i d’altres els deixa massa indefinits però en el cas de Catalunya no afecta gaire perquè amb el PDUSC els efectes de la reforma són limitats”.

Amb tot, per a Aguirre el desitjable seria que “l’ordenació del litoral català depengués del Parlament de Catalunya i no d’un que és a 800 quilòmetres i no té mar”.