La possibilitat d'ampliar l'aeroport de Girona genera controvèrsia

Vilobí d'Onyar (Gironès)Com els carrers, els aeroports també han tornat a omplir-se de gent un cop superats els dies de més turbulències del coronavirus. Per exemple, Ryanair confia en recuperar les dades de viatgers d'abans de la pandèmia a Catalunya, i fins i tot en millorar-les, i preveu tornar a transportar més d'un milió de passatgers des de Girona entre l'1 d'abril d'aquest 2022 i el 31 de març del 2023. L'aerolínia va obrir la temporada d'estiu fa just 15 dies amb més d'un centenar de rutes des de Barcelona, Girona i Reus. Sis d'aquestes rutes corresponen a destins nous, tot i que una, Lviv, no pot funcionar per la invasió russa d'Ucraïna. Les altres noves rutes són Frankfurt, Perusa i La Palma, des de Barcelona, i Hèlsinki i Nuremberg, des de Girona. Aquest any Girona, a més, ha recuperat els vols cap a París i Leeds. En total, via Ryanair, des de Girona es pot volar a 24 destins, més del doble que des de Reus, i a onze països: Alemanya (5 destinacions), Irlanda i el Regne Unit (4 a cada país), Polònia (3), Itàlia (2) i Bèlgica, Finlàndia, França, Letònia, el Marroc i, també, Espanya (Santiago de Compostel·la).

Ryanair, que a Girona dona feina a 30 treballadors directes i més de 700 treballadors indirectes, va presentar la campanya d'estiu el passat 10 de febrer, just el mateix dia que la sala d'actes de Can Roscada, a Vilobí d'Onyar, va acollir una reunió de veïns per tractar la preocupació que desperta el creixement (en terreny) de l'aeroport. El nou Pla Director d'Aena preveu l'ampliació de les instal·lacions en cas que augmenti el nombre de viatgers. L'ampliació passaria per expropiar cases i terrenys, però els veïns afectats no saben ni quan seria, si és que acaba passant, ni quant cobrarien. "Hi ha molta gent neguitosa", adverteix Quim Vivas, el regidor d'Urbanisme de Vilobí. La reunió del dia 10 de febrer, convocada pel mateix Ajuntament, va reunir desenes de veïns i va servir per donar algunes respostes a les moltes preguntes que suscita el pla i per començar a preparar al·legacions. Se'n poden presentar fins dimarts que ve. L'Ajuntament i els veïns en presentaran.

Vivas afegeix: "No estem en contra del progrés ni d'una ampliació, si s'ha de fer que es faci, però la manera com es planteja és molt cruel per als veïns afectats. I crea una gran indefensió, perquè al final Aena és un monstre. Potser li importen poc els veïns que viuen allà, però, esclar, aquests veïns ho estan passant malament". De fet, el Pla Director anterior d'Aena per a l'aeroport de Girona ja preveia aquesta ampliació i les expropiacions.

Aeroport estacional

Marc Chicharro, fill de Vilobí d'Onyar i enginyer aeronàutic, explica que "el màxim històric anual de l'aeroport de Girona, un aeroport estacional, molt centrat en l'estiu, són els 5,5 milions de passatgers de l'any 2008" i recorda: "El 2006 es va fer un Pla Director que preveia que el 2010 s'arribaria a set milions de passatgers i el 2015, a vuit, i que el 2020 ja gairebé estaríem a nou. En aquell moment ja es van plantejar molts dubtes i resistència sobre la viabilitat del pla, perquè s'estava basant la viabilitat de tot l'aeroport en una companyia, Ryanair. I els veïns ho deien: «Si Ryanair marxa, què passa?»". Ryanair va començar a volar des de Barcelona ja fa més d'una dècada, i l'aeroport de Girona va començar a perdre passatgers progressivament. El 2019, l'últim any representatiu, sense covid, es va quedar en 1,9 milions de passatgers. "El Pla Director va quedar una mica oblidat, perquè l'aeroport va quedar estabilitzat per sota dels dos milions –apunta Chicharro–, però ara, suposo que perquè han entrat fons europeus i s'han de justificar despeses, s'ha reactivat. I amb unes previsions gairebé iguals, però decalades 20 anys". El nou Pla Director preveu arribar fins als set milions de viatgers en un escenari mitjà i fins als deu milions en un escenari molt favorable. "I diuen «ara sí que encertarem»”, però tot plegat genera molts dubtes. “Si no es va encertar el 2006, què fa pensar que ara sí?”, alerta Chicharro, que està ajudant l'Ajuntament i els veïns a elaborar les al·legacions.

L'estació del TAV, ni en 10 anys

En aquest sentit, la gran diferència entre el pla del 2006 i l'actual és la construcció d'una estació de tren d'alta velocitat (TAV) a l'aeroport per unir la instal·lació amb Barcelona i augmentar el nombre d'usuaris. Vivas, regidor de Vilobí d'Onyar, explica que una enginyeria del País Basc va guanyar el concurs per fer l'estudi d'alternatives i té 24 mesos a partir de l'estiu per fer l'estudi d'on ha d'anar l'estació. Després, encara quedaran molts passos. “L'estació la veurem, anant bé, d'aquí deu anys, vuit com a mínim, perquè aquests processos són superlents: se sap quan comencen, però no quan acaben", afirma. Amb tot, es manté l'interrogant de si la nova estació generarà prou viatgers per necessitar l'ampliació, a banda de la incertesa del coronavirus sobre el turisme internacional.

"Sí, ara hi haurà l'AVE, però quins acords comercials hi ha darrere? N'hi ha? Amb quines companyies?", qüestiona Chicharro. A més, afirma que aquesta situació plantejaria dos escenaris. El primer, que no seria correcte, però que segons Chicharro com a mínim seria intel·ligent, és que s'ampliï amb la idea de treure trànsit de Barcelona i de fer servir Girona com a aeroport low cost de Barcelona. “Per a Barcelona seria fantàstic: es traurien avions, vols, soroll i pol·lució. Però ho portarien a Girona sense cap mena de benefici ni de retorn –diu–. Seria l'únic escenari intel·ligent perquè és l'únic que podria explicar els números que han fet. Però la província s'ha de preguntar si aquest és el model d'aeroport que volem. Perquè ni tan sols la Sarfa se'n beneficiaria: els passatgers aterrarien aquí, agafarien l'AVE i anirien cap a Barcelona –afegeix–. Tot això no ho han dit, però és que si no és això, si simplement han fet les dades com les van fer el 2006 i han dit «creixerem perquè creixerà», és una aberració", diu Chicharro.

Previsions absurdes

Chicharro creu que les previsions d'Aena "són absurdes" i que les xifres que es plantegen "són una animalada, són abominables, s'ha demostrat que són irreals". En l'escenari de màxim desenvolupament, de deu milions, plantegen dues pistes. Stansted, a Londres, funciona amb una pista i tenia uns 27 milions de passatgers abans de la pandèmia. “Realment, una persona que diu que per a deu milions necessitem dues pistes és algú que té moltes ganes d'asfaltar –argumenta Chicharro–. Estem dient de fer Girona més gran que Sevilla o València, que tenen 6 o 7 milions de passatgers. Qui ha pensat aquests números? Quina estratègia hi ha darrere? I quina anàlisi de riscos? Qui es fa responsable de tots aquests diners si no es compleixen aquestes xifres? Qui paga tot això? Sembla que són diners de ningú, però són de tots", afegeix. A més, Chicharro també lamenta que "a Espanya, malauradament, no és la primera vegada que veiem aeroports fantasma: ha passat a Lleida, Castelló o Ciudad Real, inversions milionàries en una època en què no hi ha diners ni per pagar els metges”. Conclou: “Això és una especulació de llibre, i sap greu i fa molta pena pels veïns".

També apunta que tant el Pla Director del 2006 com l'actual preveuen que les expropiacions s'aniran fent progressivament a mesura que es vagin assolint unes fites de trànsit. "Però aquestes fites no són públiques. Quines són? Tot és completament opac". Creu que s’hauria de preveure que si en un nombre d’anys no s'ha executat el Pla Director, s'hauria de cancel·lar. “No es pot reactivar eternament. Perquè condemnes els propietaris a tenir uns bens devaluats eternament. L'interés general està per sobre del privat, però durant un temps", conclou Chicharro.

En aquest sentit, Vivas, regidor de Vilobí d'Onyar, lamenta que els veïns afectats viuen amb una espasa de Dàmocles damunt del cap. "I ja fa 17 anys que són presoners a casa seva. Si arreglen la casa, els pagaran més si és més maca? L'han de vendre? Perquè qui comprarà una casa afectada d'enderroc?" Sobre el futur de les al·legacions, admet resignat que hi veu poc recorregut, perquè “per interès públic són capaços de passar per sobre de qui sigui". Des d'Aena no es faran declaracions fins que finalitzi el termini per presentar les al·legacions, aquest dimarts.

La prioritat és la crisi climàtica

D'al·legacions també se'n presentaran, de forma coordinada, des de les plataformes SOS Costa Brava, Associació de Naturalistes de Girona, Girona pel Clima, Rebel·lió o Extinció Girona (XRGirona) i ZerØport. Sergi Nuss, membre de SOS Costa Brava, destaca: "No té cap sentit plantejar aquesta inversió. Perquè les xifres que donen per justificar-la són absolutament irreals i perquè és un atemptat contra la sostenibilitat present i futura. Ara mateix, com ja s'ha criticat de l'aeroport del Prat i de la proposta de Jocs Olímpics al Pirineu, la gran prioritat que haurien de tenir l'Estat i la Generalitat en les inversions públiques és fer front a la crisi climàtica. Però davant d'aquesta crisi global, gairebé de supervivència, continuen posant com a principal prioritat de desenvolupament ampliar grans infraestructures que tenen uns costos enormes que signifiquen més endeutament públic i que aprofundeixen la crisi climàtica".

Inversió ferroviària

A més, Nuss afirma que és un atemptat "no només pel consum de sòl que representa immediatament, sinó també perquè afavoreix l'augment de les emissions de CO2 derivades del transport aeri, que hem de frenar immediatament, i per l'efecte crida que genera cap a aquest tipus de turisme d'anar a passar un cap de setmana a la Costa Brava des de Gènova, Roma o Londres". I reivindica, també, que "si hi ha d'haver alguna inversió en infraestructures de mobilitat per afavorir el turisme, en un marc de crisi climàtica, ha de ser en el transport ferroviari, molt més sostenible que l'avió". "No podem créixer més ni urbanísticament ni en infraestructures. I no només ja no podem créixer més, sinó que hem de començar a controlar i a limitar els fluxos turístics", argumenta Nuss.