El port de Tossa
EscriptorA la Vila Vella, hi ha bancs que miren als espadats del sud. Sortint des Codolar, Tossa té condicionat el camí de ronda des Cards. Es nota que l’estima, està ben senyalitzat, comença amb una barana d’acer que després es torna de fusta, amb miradors aquí i allà, amb bancs posats perfectament per aturar-se a contemplar el “paradís blau”.
El camí de ronda ressegueix un d’aquests penya-segats característics de la Costa Brava, tan distintius, que són exactament les nostres belleses nacionals. Enlloc del món hi ha uns espadats d’una delicadesa i una severitat així. Fan l’efecte d’un teló de pedra, amb els entrants i sortints, un teló de pedra entre la terra i l’escenari ample del mar. T’hi acostes i l’ull es desploma cap al blau per una barreja de verds, de pins i figueres, llentiscle, figueres de moro, atzavares. Mentre la mirada cau, l’olor va pujant amb l’aire salat, carregada dels matisos collits pel camí. L’ull continua fins a sota aigua, cap al verd de les pedres i les algues. Després torna amunt i s’entreté amb les roques treballades mil anys, formes que la imaginació no seria capaç d’inventar-se, amb la randa blanca i viva de l’escuma. Tota aquesta bellesa hauria d’estar inventariada, centímetre a centímetre, perquè és la nostra identitat, el nostre caràcter.
De fet, ho està. Cada racó té el seu nom. Diré els principals. Allà-on-se-banyen-ses-dones, la caleta de sa Roca Blanca, sa Pedra Tallada, l’escull de La Bola, el penya-segat Lo de N’Alós, la roca i l’escull des Bressol, la punta i la cala de Ses Sorres, la punta i la cala d’en Querus, l’escull des Cap Pelat, el cap des Cards.
El port que es projecta s’ho carregaria tot. Cales, puntes, roques i esculls, tot de cop i per sempre. És com la salvatjada del Golfet de Palafrugell multiplicada per vint-i-cinc o trenta. No serà només un monstre que enterrarà en formigó vora un quilòmetre de costa, gros com la mateixa badia de Tossa, que privatitzarà i destrossarà irreversiblement aquest paisatge, que matarà el fons submarí i foragitarà la fauna i que embrutirà d’oli, de soroll i de iots tot l’entorn. També s’hi construiran uns xalets, i un hotel, i uns vials, i un bon túnel.
Que acabi fent-se o no, ja fins a cert punt una mica tant és. Si els tossencs el volen, seran ells els que bombardegin literalment aquests espadats amb el port, i seran ells els que se’l mengin. El pitjor no és que es faci. El pitjor és que s’hagi arribat a plantejar. Felicito l’alcaldessa per animar un projecte que la Generalitat, suposo, acabarà aturant.
Entenc que els promotors puguin perdre el món de vista amb tants bitllets, però, ¿la gent de Tossa, en tan poc es valora? Hi ha dues estelades que dominen la badia. Per què volem la independència, si estem disposats a destrossar nosaltres mateixos les nostres millors parts? I si som capaços d’aquesta autodestrucció física, ¿de què no devem ser capaços en valors molt menys evidents? No és per estar gaire satisfets de la nostra cultura. He vist pels carrers de Tossa uns cartells vistosos i cars, pagats pels promotors de l’obra, amb el lema “La vila de sempre amb un nou impuls”. És trist intentar-se convèncer del contrari sabent que, amb un port com aquest, de “la vila de sempre” no en quedaria res.