El podcast i altres noves maneres de fer ràdio, claus per a la supervivència del mitjà

GironaSovint, quan viatjàvem en cotxe, ens acompanyava aquell molest sorollet, com el d’un eixam de mosquits ballant. Som massa lluny de l’antena, dèiem. Des de no fa pas gaire, el silenci ens castiga quan escoltant música el telèfon mòbil no atrapa el 4G. No hi ha cobertura, pensem. Ara, però, no hi ha excusa. Qui no escolta la ràdio és perquè no vol. L’ús quotidià de continguts descarregables des de repositoris públics s’ha convertit en una forma molt important de consumir ràdio. Lluny del que preconitzava la cançó, ni el vídeo ni ningú han sigut capaços de liquidar l’estrella de la ràdio. Ben al contrari, el vídeo, el text periodístic, les noves tecnologies i les ganes d’explorar, han conspirat plegats per dotar la ràdio d’una nova vida.

Això ho explica bé Joel Tallant, director de Ràdio Olot (www.radiolot.cat). Segons afirma, “és cert que el sector està expectant, i trigarem anys a veure la FM desaparèixer. Però formats com el podcast permeten augmentar i aprofundir en el contingut, i generar-ne d’específic per a públic objectiu”. Així que les noves maneres de fer ràdio, com ho és el podcast, s’estan convertint en pilars que reforcen la supervivència del mitjà. Martí Saguer, responsable digital de Ràdio Capital Empordà (www.radiocapital.cat) ho té clar: “La ràdio fórmula musical és fàcil de fer. Però els nous formats et permeten donar un toc diferent del que fem. Fer ràdio visual, per exemple, en la qual l’espectador veu com fem la ràdio, no és fer televisió, ja que el llenguatge sempre és radiofònic".

Tanmateix, quan parlem de podcast, de què estem parlant? Toni Sellas és considerat com una de les persones que més sap de podcast a Catalunya. De fet, aquest olotí que ara treballa a la Universitat de Vic explica a estudiants com i per què fer podcast. “Els podcasts són càpsules d’àudio, sovint en format radiofònic, que permeten crear continguts a gust i penjar-los en algun repositori a internet perquè siguin consumits sota demanda. Però també és un concepte, una manera de fer la meva ràdio, de parlar del que m’interessa sense les limitacions clàssiques, i al mateix temps generar una comunitat de persones que comparteixen els mateixos interessos que jo. "Com ell ensenya, la consolidació dels telèfons intel·ligents, la professionalització del podcast com una forma de vida, l’aposta de grups de comunicació i la irrupció de plataformes de continguts, han convertit aquesta forma d’expressar la ràdio en una aposta de futur. Algunes d’aquestes plataformes estan invertint molts diners en generar produccions específiques i en la contractació de podcàsters.

Augment del consum de continguts

La pandèmia també ha significat una oportunitat en aquest sentit, ja que ha augmentat la demanda de consum de continguts. Fins i tot la premsa escrita està incorporant en les seves versions web la producció d’editorials llegides o relatades en format de ràdio. Aquesta nova sensibilitat s’ha intentat recollir des de casa nostra amb un certamen de podcast en català, els premis Sonor (www.sonor.cat).

La revolució tecnològica, que ha significat que qualsevol persona amb accés a internet pugui crear continguts radiofònics, ha obert una allau d’oportunitats. Ara, al núvol, es pot trobar una gran quantitat d’oferta de material radiofònic. I les xarxes socials ajuden a expandir el fenomen. Un exemple d’aquesta eclosió ha sigut l’ús que n’estan fent les emissores de ràdio municipal. Algunes són veritables fils musicals que des dels límits de la seva llicència municipal, però també des de les aplicacions mòbils, poden ser escoltades arreu del món. D’altres, com és el cas de Ràdio Vilablareix (www.radiovilablareix.cat), s’han convertit en fenòmens de país. Un informe recent assegura que aquesta emissora gironina s’ha convertit en la ràdio local més seguida. Famosos de tots els àmbits se n'han fet prescriptors, i no només han posat Vilablareix en l’imaginari col·lectiu, sinó que l’han convertit en un model a imitar. “L’objectiu, de bon principi, va ser buscar la diferenciació”, assegura el seu màxim responsable, Dídac Romagós. “Si et poses a fer la mateixa programació musical que les grans cadenes radiofòniques, se’t menjaran. D’un bon principi hem cregut convenient apostar per una ràdio cultural 100% dels Països catalans".

La possibilitat de generar nous espais amb llenguatge radiofònic ha permès l’emergència de programes dedicats exclusivament a la seva emissió en format digital. Alguns van ser pioners i han convertit les seves experiències en títols de referència. Matrix, de Ràdio Olot, s’ha significat com una de les produccions locals que més seguiment té arreu del país. El programa, dirigit per David Jané des de la capital garrotxina, connecta amb Londres, els Estats Units i altres llocs per parlar de tecnologia. És un programa molt versàtil i fet amb visió àmplia, però, com reconeix Joel Tallant, “fet des d’aquí”.

Programes en directe des de fora dels estudis i amb públic

I, més enllà de les creacions que neixen des dels estudis radiofònics, comença a tenir el seu públic fidel un fenomen que algunes productores han adoptat des de models de comunicació mixta. Són els programes emesos en directe des de fora dels estudis amb públic present que sovint ambienta la locució. Aquestes creacions guionades usen serveis d’emissió en directe dels que ja disposen moltes plataformes conegudes com YouTube, Instagram o Twitch. El seu format recorda el dels magazins televisius però amb llenguatge radiofònic. Alguns s’han especialitzat en temes concrets i han creat marca, com és el cas de La sotana, que fa servir l’humor i la ironia per parlar d’esport. A casa nostra tenim un exemple de molt interès. Són Guillem Fàbrega i Oriol Millan, del programa Al pou (www.instagram.com/alpougirona/). Aquest podcast, fet des de la plaça del Pou Rodó de Girona per aquest parell de comunicadors desvergonyits, pot significar un abans i un després del que es fa des de territori. Com ells admeten, van començar per riure molt i explicar davant dels micròfons allò que podrien estar explicant als companys de facultat. Aquest “parlar amb amics” sobre temes que els interessen els porta a convidar al seu programa protagonistes d’històries singulars relacionades amb moltes disciplines: llibres, filosofia, humanisme... A poc a poc, les seves produccions s’han anat sofisticant quant a la tècnica. Ells mateixos financen les inversions, tot i que sempre troben algú que els doni un cop de mà, com és el cas de la cafeteria i llibreria Somia, del Pou Rodó de Girona, que els cedeix una part del seu local per fer l’emissió en directe. Com diuen entre riures frescos i francs: "Volem continuar fent alguna cosa que estiguem orgullosos d’ensenyar a un parent nostre”.

Atrapar el públic jove

El futur de la ràdio, com tots els futurs, és incert i es manté farcit d’oportunitats. Però tothom coincideix en acceptar que els reptes són fàcils de definir. Cal molta formació per continuar mantenint un alt nivell de qualitat. En això, l’aposta de Ràdio Capital Empordà és definitiva. Com diu Martí Saguer, totes les emissores acaben sent una escola de ràdio. Ells aposten, com han fet durant els últims vint anys des del voluntariat i la il·lusió, per ser un laboratori, per ser, feliçment, un lloc de pas per a futurs professionals. I en això han de continuar trobant la complicitat de les administracions i de la gent que estima la ràdio. Joel Tallant comparteix amb Saguer una preocupació: què hem de fer per mantenir els joves a prop de la ràdio? En aquest sentit, l’aposta per a produccions específiques a través de plataformes que s’han posat de moda entre el públic jove pot ser la solució. Acostar la ràdio al carrer, rescatar els col·laboradors locals que han anat perdent interès, rescatar el teatre i el relat radiat, i continuar donant una volta de caragol a la ràdio visual, seran fórmules per continuar explorant.

No sabem si acabarem consumint molt podcast, continguts o produccions audiovisuals, però una cosa sí que sabem segur: a l’estrella de la ràdio li queda una llarga vida.