El Pessoa més desconegut

GironaAlexandre Nunes de Oliveira recita poemes de Pessoa en portuguès i en català. Jordi Fornos l'acompanya a la guitarra. Els espectadors assaboreixen vi de Porto mentre confirmen que les 'cançons de beure' que Gabriel de la S.T. Sampol ha traduït per a Edicions de la Ela Geminada, plenes d'amor i d'efluvis vinícoles, participen de l'esperit que s'escampa per tota la producció de Pessoa. Acaba de dir-ho el periodista Xevi Planas, abstemi convençut però lector tan apassionat de l'inventor dels heterònims que ni les reiterades incitacions a beure que conté la primera traducció mundial de l'edició definitiva portuguesa de 'Robaiyat' li han fet refusar l'oferiment de l'editor Oriol Ponsatí-Murlà per presentar l'obra el dijous 6 de novembre a la Llibreria 22 de Girona. Són una vuitantena de quartets inspirats en els que va compondre fa gairebé deu segles el poeta persa Omar Khayyam, peces en què "hi predomina la celebració de la vida i el neguit per la seva brevetat", apunta al pròleg el traductor de l'obra, que no dubta a qualificar-la d'"alta poesia" en considerar, d'acord amb Xevi Planas, que s'hi troben "les mateixes preocupacions existencials i epistemològiques del 'Llibre del dessassossec' i del Pessoa anglògraf, algunes traces de la peculiar metafísica d'Alberto Caeiro i també l'epicureisme de Ricardo Reis".

L'heterònim persa

"La vida és terra i viure-la és ser llot. / Hi ha mode i diferència pertot. / En tot quan facis sigues només tu, / en tot quan facis sigues tu del tot". A parer de Xevi Planas, aquest quartet revela molts detalls de la personalitat de Pessoa; potser per això és el més llegit de la nit, primer pel mateix Planas i després, dues vegades, per Nunes de Oliveira, que entre moltes altres peces recita la dedicada a Omar Khayyam: "La teva màgia, Khayyam, és tanta / que encara ara la teva veu encanta / en no dir-nos allò que vares dir. / Encara ara per tu el rossinyol canta". Segons Ponsatí-Murlà, podria parlar-se de "l'heterònim persa de Pessoa, una veu que s'amaga i s'esmuny". De tota manera, l'autor d''El banquer anarquista' va conèixer els quartets de Khayyam a través de la versió anglesa d'Edward FitzGerald del 1859. En els seus 'robaiyat' (quartets, en persa) Pessoa parteix dels altres dos autors, "però no en fa una simple imitació, sinó una assimilació que li permet expressar els propis continguts", destaca Gabriel de la S.T. Sampol. El poeta portuguès va escriure 182 'robaiyat' originals. En vida, només va publicar-ne tres: a la revista 'Contemporânea' el 1923. La primera edició, força incompleta, en portuguès va aparèixer el 1997. La darrera, en què es basa el volum bilingüe presentat a la 22, és del 2003. "Publiquem un Pessoa completament desconegut i tenim un llibre més de poesia en català", remarca l'editor, que també explica que la traducció ha primat la música, el ritme i la rima per sobre de la literalitat del text.

Aforismes en vers

"L'esperança és el més inútil de tot i el més fals dels enganys. El vi i el son només són consolacions en la severitat de l'existència". Nunes de Oliveira comenta els principals missatges del llibre abans de recitar uns quartets imprescindibles per valorar el conjunt de la producció pessoana. "El format de l'obra fa que s'aproximi a l'esperit aforístic", subratlla Xevi Planas. I Oriol Ponsatí-Murlà va una mica més enllà: "A mi em semblen aforismes en vers, o versos que contenen paraules que, un cop aïllades, es converteixen en aforismes". Tots dos lloen la tasca efectuada pel recentment traspassat Jaume Vallcorba –"un gran editor europeu, mestre de petits editors catalans", assenyala Ponsatí-Murlà– en la traducció d'obres de Pessoa per a Quaderns Crema i Acantilado. De fet, a la darrera pàgina de 'Robaiyat' s'especifica que la primera edició del llibre es va acabar d'imprimir i relligar el 23 de setembre, "un mes després de la mort de Jaume Vallcorba Plana, editor".