GironaL'emblemàtica imatge del reflex de les cases del riu Onyar al Barri Vell de Girona és artificial. O almenys ho és que hi hagi almenys un pam d’aigua de punta a punta del riu. Que hi hagi un mínim de cabal constant ho garanteix la séquia Monar, un reg artificial de sis quilòmetres que connecta el Ter a l’altura de Bescanó amb l’Onyar i que pel camí dona vida a les hortes de Salt i Girona. Unes noves obres, en aquest cas per reparar les destrosses provocades pel Glòria, han teletransportat Girona a les imatges del segle XIX i principis del XX, quan el mercat del bestiar es feia a l’areny del riu on avui en dia hi ha la plataforma de la plaça Catalunya. Durant les darreres setmanes –abans de les fortes pluges del cap de setmana– s’ha pogut veure el riu més emblemàtic del centre de Girona sense gairebé aigua i ple de fang.
Les obres a la Pilastra, a l’inici de la captació de l’aigua de la séquia Monar, van començar el 3 d’octubre després de la pressió de la Comunitat de Regants de Bescanó, Salt i Girona perquè s’ajornessin. Inicialment estava previst que comencessin a mitjans d'agost. Com explica el seu president, Miquel Casals, que representa 400 hortolans que s’ocupen d’un miler de parcel·les, corrien el risc de quedar-se sense aigua després d’un estiu de sequera extrema. Ara les pluges dels darrers dies els donen esperances per subsistir fins que acabin les obres, previstes durant dos mesos –inicialment havien de ser tres–. Un cop acabin, la séquia Monar tornarà a portar aigua i també s’omplirà l’Onyar, on aboca de forma constant tres metres cúbics per segon.
Peixos morts i retirada d’algues
Preveient les obres i l’efecte sobre el Barri Vell, l’Ajuntament de Girona es va afanyar a retirar ja a finals de setembre les algues al riu Onyar per evitar pudors. Però la baixada del cabal de l’aigua també ha afectat la fauna: a finals de la setmana passada el regidor de Sostenibilitat del consistori, Martí Terés, explicava a Twitter que l’aparició de peixos morts a l’Onyar es devia al fet que amb la pluja s’havien arrossegat tòxics dels embornals i dels fangs que, sumats a la manca de dilució, havien provocat la mortaldat. Les pluges, però, també van fer que reviscolés l’Onyar, que és un riu que fluctua molt de pressa per les pluges.
Des de l’Associació de Naturalistes de Girona expliquen que la “imatge idíl·lica” que projecta la ciutat té poc en compte les necessitats del riu. Raúl Domínguez, tècnic de defensa del territori i projectes, considera que la resclosa de Pedret, al final de les casetes de l’Onyar, només projecta una “imatge artificial”. I assenyala que el consistori hauria de vetllar per “renaturalitzar al màxim” el riu i evitar desbrossar la vegetació cada vegada que arriba Temps de Flors, a la primavera, només per qüestions “estètiques”.
L’Associació de Naturalistes de Girona s’encarrega dos cops a l’any d’analitzar l’estat de l’Onyar a l’alçada de la plaça Catalunya, on desemboca la séquia Monar, en el marc del Projecte Rius de l'Associació Hàbitats. Una de les proves que fan és un experiment sobre el sentit del corrent. I el que es constata és que l’aigua s’aboca gairebé en una bassa que no té gaire circulació. Això se suma al fet que la majoria d’espècies animals i vegetals que hi habiten són invasores i darrerament s’hi està reproduint el coipú, un mamífer que a primer cop d’ull pot semblar un toixó però que prové de Sud-amèrica.
Un nou parc d’aigües braves
L'aigua tornarà a circular per la séquia quan s'acabin les obres de la Pilastra, que han de suposar un nou punt de partida per als aficionats al piragüisme a Salt. El temporal Glòria del gener del 2020 va destruir part del parc d’aigües braves. El club de piragüisme Salt-Ter espera amb ànsia que torni a estar plenament operatiu amb la construcció d’un nou rull per poder fer salts freestyle. El 2017 Quim Fontané, veí de Salt, va convertir-se en campió del món al Mundial de caiac freestyle K1, la modalitat reina d’aquesta disciplina. El club porta anys reivindicant amb una baixada pel Ter des de Bescanó a Girona que el riu porti més cabal.
És el tram per on es desvia la séquia. Des del 2014 que gairebé cada dos anys hi ha hagut una obra o altra a la Monar. Va ser llavors quan el canal va passar a ser propietat de Salt, Girona i Bescanó. Ara a l’entorn més pròxim, a les hortes de Santa Eugènia, s’impulsarà el projecte Menja’t Girona, que vol fer valdre els cultius que s’alimenten de la séquia amb un projecte de turisme sostenible. L’Ajuntament va aprovar dilluns la partida de 4,2 milions d’euros, 3,2 dels quals provenen dels fons europeus Next Generation.
Sis quilòmetres que són testimoni del passat industrial
Abans de desembocar a l’Onyar –o anteriorment al Güell si porta massa aigua–, la séquia Monar dona vida a les hortes de Salt i Girona. Ocupa un recorregut de sis quilòmetres que tenen el seu origen en l’Edat Mitjana. Ja al segle IX, durant l’ocupació musulmana, es fa referència a un corrent d’aigua artificial creat per la mà de l’home.
Un mil·lenni després, al segle XIX, la séquia Monar afavoreix la industrialització de Salt i Girona amb fàbriques tèxtils i la creació de petites centrals elèctriques a partir de salts d’aigua. Moltes encara avui en dia es conserven i són una mostra del passat industrial recent de Girona. És el cas de la central de Montfullà (encara a Bescanó però a tocar de Salt), que va fer construir l’industrial Joan Coma i Cros per a la fàbrica Les Vetes. Reconvertida en factoria cultural, la Coma Cros alberga avui el Museu de l’Aigua de Salt.
Corrent avall de la Monar, trobem l’antiga fàbrica Marfà, al barri de Santa Eugènia, que ara és una biblioteca, centre cívic i de creació musical. I al final del recorregut hi ha la Central Elèctrica El Molí. És propietat del consistori gironí i fa anys que la seva rehabilitació està empantanegada.
