El pas fronterer del coll de Banyuls continua barrat

GironaEl mes de gener passat, de manera unilateral, l’administració francesa va tallar la circulació per carreteres de la Cerdanya i l’Alt Empordà que connecten les terres catalanes del nord i del sud. Pedres de grans dimensions i barreres de formigó van assenyalar la sobirania pròpia a la frontera. Les raons adduïdes, o les que van circular per justificar la determinació de l’autoritat, es relacionaven amb el coronavirus, la immigració il·legal, el terrorisme i el tràfic de drogues.

Les rutes barrades van ser les de la Vinyola i Age, a la Cerdanya, i les de Tapis, el coll de la Manrella i coll de Banyuls, a l’Alt Empordà. La del coll de Banyuls –o d’Espills, segons la denominació antiga– desfila per una collada ampla i oberta, entre Espolla i Banyuls de la Marenda. Som a una altura entre 350 i 360 metres sobre el nivell del mar, ben proper. La memòria recorda aquest accés, inevitablement, com un portell ple de referències sobre la gent que va fugir de repressions i d'ocupacions, sobre caminants en una situació límit o dedicats a operacions clandestines en territori de frontera.

Dos recordatoris de temps foscos

El pas dels evadits de l’horror nazi hi té el monument corresponent. L’obra recorda que, entre el juny del 1940 i el del 1944, “à l’appel du General de Gaulle par delà ce col les evadés de France ont rejoint les armées de la libération et participé à la victoire finale”. Relativament a prop, a la paret del refugi excursionista que aprofita un búnquer franquista, es reporta un fet sagnant de la Transició espanyola: la detenció d’uns militants llibertaris i la mort d’un dels seus components, el març del 1978, arran de la pallissa intensa que va rebre, a la presó de Carabanchel, a mans d’uns funcionaris inhumans. Les dues històries són desagradables, inhumanes, representatives de la manca de llibertats d’uns temps foscos.

El 2 de juny, el pas del coll de Banyuls va ser reobert unes poques hores, ja que immediatament l’administració francesa va ordenar la tornada a la situació anterior, la que encara persisteix com a manca de consideració cap al territori. Mitja dotzena de pedres grosses impedeixen el trànsit rodat dels catalans d’una banda i l’altra de la ratlla. És veritat que els ciclistes i els qui tenen un totterreny, si s’hi atreveixen, poden burlar la mesura, però la imatge del coll barrat és impròpia de l’Europa de l’euro i d’una època que vol ser democràtica.

Artèries de comunicació mil·lenàries

Si la connexió entre Costoja i Maçanet de Cabrenys, que passa per Tapis, és oberta al trànsit després que fos també barrada al gener, la ruta que des d’Espolla s’enfila al coll de Banyuls, i la que –per l’altre costat– des de Banyuls de la Marenda remunta la collada, s’atura obligatòriament, amb un mur de pedres, a mig camí. A banda i banda hi ha uns vehicles aparcats que no han pogut continuar avançant. Una barrera real i simbòlica de desunió els ha aturat. Ara els enemics de les llibertats no disparen, no discuteixen ni criden, però afegeixen una nota negativa a l’esdevenir quotidià; posen entrebancs a la lliure circulació rodada en artèries de comunicació mil·lenàries. La plataforma Obrim Passos, amb les seves mobilitzacions i crítiques, s’ha fet sentir i no ha estat escoltada. Per això, la anormalitat més pregona presideix el coll de Banyuls. Les vies de la Vinyola i Age, a la Cerdanya, també romanen tancades.