EDUCACIÓ

La pandèmia reforça el model de l’escola rural

Deu pobles gironins volen recuperar centres educatius i ja tenen els espais i el mínim de 15 alumnes que calen

01. Una classe a l’escola rural d’Albons. 02. La rectoria de Sant Martí és on es vol situar l’escola de Brunyola.
Aniol Costa-pau
01/10/2020
5 min

GironaEls centres educatius rurals s’han consolidat com un model pedagògic d’èxit i, a més, faciliten el distanciament social imposat per la pandèmia. “La millor escola és la més propera”, defensava el conseller d’Educació, Josep Bargalló, en una de les reunions amb els ajuntaments que reclamen reobrir la seva escola rural. I és que el departament i els consistoris treballen per reforçar els serveis educatius dels municipis més petits i, d’aquesta manera, poder esponjar els centres dels nuclis urbans. A més, la situació absolutament excepcional causada pel covid-19, que obliga a disminuir el contacte social i les aglomeracions, encara dona més sentit a aquest model educatiu i territorial, que va ser ideat abans de la pandèmia.

A les comarques gironines una desena de poblacions rurals intenten recuperar els seus centres educatius: Parlavà (Baix Empordà), Palau de Santa Eulàlia i Llers (Alt Empordà), Gombrèn (Ripollès), la Vall de Bianya i Maià de Montcal (Garrotxa), Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), Campllong i Llambilles (Gironès) i Brunyola (Selva).

Brunyola, per exemple, ha estat l’últim ajuntament a sumar-se a la demanda després de més de 40 anys sense col·legi. Actualment una quarantena de nens i nenes del poble en disposició d’anar a l’escola es desplacen a Vilobí d’Onyar o Santa Coloma de Farners, però l’alcaldessa, Anna Maria Mascort, confia que l’any que ve ja puguin rebre ensenyament al municipi. Abans, però, caldrà una inversió per habilitar l’antiga rectoria, que ha d’acollir els nous alumnes: “Estem en permanent contacte amb el departament per organitzar i reformar l’espai, que tant de bo puguem obrir el curs vinent”, explica Mascort.

El poble més jove no té escola

Un cas paradigmàtic és el de Campllong, que, lluny de l’estigma del món rural envellit, fa 10 anys va ser considerat el poble més jove de Catalunya. Ara hi viuen fins a 64 nens en edat d’anar a l’escola, que solen desplaçar-se a Cassà de la Selva o Llagostera, però el pròxim curs ja podran traslladar-se al local social de Campllong per cursar educació primària i infantil. En una situació semblant es troba Palau de Santa Eulàlia, que tot i ser un dels pobles més petits de l’Empordà, amb un centenar d’habitants, també té un dels índexs d’infants més importants de la regió: 18 nens i nenes d’entre 3 i 12 anys. És per això que, tal com explica l’alcalde, Xavier Camps, van decidir apuntar el seu projecte a la prova pilot del departament: “La conselleria només demanava que disposéssim d’un edifici, que no buidéssim les escoles rurals veïnes i que complíssim amb el nombre mínim de mainada [15 alumnes]”.

Una eina de cohesió

“Si volem que no desapareguin els pobles, han de tenir escola”, diu Xavier Camps, ja que “generen equilibri territorial amb les comunitats veïnes i cohesió entre la població”. En aquesta mateixa línia s’expressa l’alcalde de Campllong, Lluís Freixas, que afirma que “l’escola fa aflorar el sentiment de pertinença al poble i augmenta el coneixement sobre l’entorn, els costums i la història de la vila”. I afegeix: “Per a un poble suposa existir o desaparèixer”. A més, aquesta evident funció integradora i de cohesió social pren una rellevància especial en municipis com Brunyola, amb un nucli urbà molt petit i la població dispersada pels masos: “El fet de tenir escola, a part de ser un servei bàsic i imprescindible, crea vincles entre famílies que abans ni tan sols es coneixien”, comenta l’alcaldessa Mascort.

Pedagogia de proximitat

Aquest és també l’objectiu del departament d’Educació, que amb aquesta iniciativa pretén treballar per mantenir el paisatge rural, “impulsant un nou model de país, basat en la pedagogia de proximitat i l’atenció a les zones rurals menys poblades”, tal com defensa Martí Fonalleras, director dels Serveis Territorials d’Educació de Girona. Pel que fa al nivell educatiu, les escoles rurals no són centres marginats i sense recursos, sinó col·legis amb programes educatius punters, amb excel·lents resultats pedagògics. En les últimes proves de competències bàsiques, per exemple, les millors valoracions provenien d’alumnes de centres educatius rurals. Consegüentment, conscients de les virtuts del projecte educatiu, les famílies de Campllong i Santa Eulàlia demanen amb insistència un ensenyament d’infantil i primària de proximitat.

Grups bombolla i natura

Si bé el projecte va néixer el 2019 amb el nomenament del nou conseller Josep Bargalló, és cert que la pandèmia de la covid-19, que obliga a complir mesures de distanciament social, ha condicionat de ple el funcionament del sistema educatiu. Evidentment, en una escola petita i de proximitat “és més fàcil respectar la distància, els grups bombolla i l’accés als espais oberts i naturals, per neutralitzar la propagació d’un virus encara amb un futur molt incert”, en paraules de l’alcalde de Campllong, Lluís Freixas.

Aquesta diferència respecte als grans centres educatius també l’assenyalen les famílies de Palau de Santa Eulàlia en una enquesta del consistori: prefereixen inscriure els fills en un entorn proper en comptes de desplaçar-los a la ciutat i barrejar-los amb centenars d’alumnes.

Nous empadronaments

Famílies nouvingudes han decidit empadronar-se al poble empordanès -on tenien la segona residència- i portar els fills a la futura escola rural, un valor segur en temps de pandèmia i que, a més, facilita la conciliació familiar. De fet, l’Ajuntament de Palau de Santa Eulàlia té l’aposta tan avançada que ja s’ha posat a disposició del departament per si calgués habilitar nous espais durant la gestió de la pandèmia en aquest mateix curs escolar.

Tanmateix, Martí Fonalleras aclareix que “no s’han d’accelerar els processos ni alterar la planificació en funció d’una situació absolutament conjuntural”. Certament està creixent la demanda i l’interès per aquest model de vida, però “aquest projecte respon a unes problemàtiques del món rural anteriors a la pandèmia i, en tot cas, caldrà veure com es consolida l’arribada de nouvinguts, potser amb una visió excessivament romàntica dels pobles”, remarca Fonalleras.

Una de les escoles rurals que ja porten anys en funcionament és el CEIP La Branca d’Albons, que forma part de la ZER (zona escolar rural) Montgrí, que també integra els centres rurals de Bellcaire i Ullà. Tamen Góngora, secretària de l’escola d’Albons, reconeix que davant les restriccions derivades de la pandèmia viuen una situació privilegiada: “Amb un total de 65 alumnes agrupats per cicles, les ràtios queden força reduïdes i, a més, disposem d’unes instal·lacions i un pati immensos, que ens permeten una entrada esglaonada i el blindatge dels grups estables”.

Rebuig a la mascareta

Ara bé, aquestes circumstàncies favorables també provoquen que pares i mares del poble es queixin davant de l’obligatorietat de la mascareta a l’aula. A l’espera que el departament revisi aquesta mesura, Aida Dalmau, presidenta de l’AMPA i mare de dos alumnes del col·legi, critica que “una vegada més, es prenen decisions per a tot el territori sense considerar la realitat particular d’un poble i, en aquest cas, el biaix va en detriment del benestar dels infants”. Independentment de la situació sanitària, els veïns del poble es mostren molt satisfets amb aquest projecte educatiu de proximitat, que, com reivindica Dalmau, “fomenta l’autonomia dels alumnes i crea vincles entre companys i famílies de diferents edats”. Un model d’èxit que cada vegada més ajuntaments tenen la intenció de tirar endavant.

stats