Oposició frontal als plans del Govern per buidar l’abocador de Vacamorta

El territori reclama que es faci un estudi abans de treure els dos milions de tones de residus

Maria Garcia
i Maria Garcia

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'HeuraLa lluita contra l'abocador de Vacamorta sembla no tenir fi. Tot i que hi ha nou sentències judicials que obliguen a desmantellar-lo i fa 18 anys que es reclama des del territori, fins a vuit consellers de la Generalitat han incomplert les diferents resolucions judicials que obligaven el Govern a treure els 2,3 milions de tones de deixalles enterrades al subsòl. De fet, a la sentència del 2015 el jutjat fins i tot renyava la Generalitat perquè considerava “del tot inadmissible i insuportable” que a aquestes altures” el Govern no hagués començat a buidar l’abocador, que està situat al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà).

Ara la conselleria de Territori ha presentat un avantprojecte per treure els 2,3 milions de tones de residus, que contempla fins a cinc alternatives per buidar-lo, però que ha aixecat les crítiques i l’oposició del territori. L’Ajuntament, la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC) i el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) han reclamat aquest matí que, abans de treure les deixalles, es faci “un estudi rigorós que analitzi quin tipus de residus hi ha i on estan ubicats”, segons ha subratllat Mercè Girona, membre del CEPA, que també ha assenyalat que el document realitzat per la Generalitat "s'ha fet corrents i sense trepitjar el territori". De fet, les entitats han alertat dels “riscos per la seguretat” si es desmantella l’abocador sense saber quines deixalles hi ha.

Cargando
No hay anuncios

A més a més, tan l’ajuntament com les plataformes han demanat al govern que assumeixi la seva responsabilitat. “Després de 18 anys guanyant tots els contenciosos, esperem que la Generalitat assumeixi els seus errors i demani perdó al territori” ha reclamat l’alcalde, Salvi Güell, que també espera que s’obri una investigació per “saber què ha passat realment i per què no s’ha fet res en els darrers anys”. En aquest sentit, Güell ha reconegut que no entèn perquè al 2000 es va permetre que s’obrís l’abocador, quan dos anys més tard es va declarar il·legal i, el 2003, es va tornar posar en marxa fins que els jutjats van ordenar el seu tancament definitiu el 201 .

Un altre dels punts de discòrdia entre l’ajuntament i les entitats amb la Generalitat és el nombre de residus que s’han de treure. El terrtitori, avalat per una sentència judicial, considera que s’han de treure totes les deixalles des que es va obrir el 2000, però el govern considera que només s’han d’ocupar dels residus abocats des del 2003.

Cargando
No hay anuncios

Les tres entitats també reclamen que es retorni l’aspecte original dels terrenys on, abans d’aixecar l’abocador, hi havia dues activitats extractives i una zona humida, formada tretze basses catalogades. Així mateix, voldrien que tot el procés de buidatge es faci de manera acordada amb el territori a través de la comissió de seguiment que es va crear però que només s’ha reunit una vegada.

Perjudicis mediambientals

Pel que fa als motius econòmics que va al·legar l’anterior conseller, Josep Rull -que calculava que buidar-lo costaria uns 150 milions d’euros i uns 140.000 viatges en camió-, les entitats defensen que el nombre de residus està mal calculat. “La xifra dels 2,3 milions de tones no és correcte perquè són les tones entrades fins a l’abril del 2003. Però en aquests anys els residus han reduït el seu pes perquè s’han anat convertint en biogasos i lixivats [uns residus líquids generats per la descomposició de residus sòlids]".

Cargando
No hay anuncios

Els veïns han reiterat els perjudicis mediambientals que provoca aquesta instal·lació, on només hi hi ha 20 centímetres de terra que separi la superfície de les tones de deixalles i que està situada a menys de 400 metres del veïnat de Puigventós i a menys d’un quilòmetre de Cruïlles i la Bisbal d’Empordà.

D'altra banda, la conselleria de Territori ha indicat que estudiarien les al·legacions de l'Ajuntament i les plataformes, i ha anunciat la convocatòria de la comissió de seguiment per al 25 d'abril.