L'independentista radical

Soc un polític independentista i és evident que treballo per la independència, fins i tot quan ja m’heu votat. Mireu. És evident que al meu partit som demòcrates. Això no cal sotmetre-ho a votació. Hi ha gent mesquina i antisistema que diu que avantposem els nostres sous i privilegis a la independència. Vull desmentir-ho. No volem només la independència econòmica, sinó que és evident que volem la independència completa i total, perquè la independència és la independència i, per tant, la independència és el millor camí, que és evident que és el de la independència, perquè, si no, no voldríem la independència. I, per tant, com que volem el millor per a aquest país i considerem que el millor per a aquest país és la independència, us demanem que a les pròximes eleccions torneu a votar-nos perquè llavors puguem fer efectiva la independència, i culminar-la.

Mentrestant, només us demano que em feu confiança. Escolteu. Nosaltres som tan independentistes que volem ser independents independentment dels independentistes. Espanya és evident que té al·lèrgia a la democràcia i vosaltres us queixeu amb raó que no permet el dret a decidir i no us deixa independitzar. Però, i a nosaltres, qui ens deixa independitzar? Deixeu-nos independitzar. L’independentisme ben entès comença per un mateix quan s’independitza de l’independentisme. Ja n’hi ha prou d’intentar condicionar les nostres decisions legítimes, ja n’hi ha prou de manifestacions independentistes que en realitat són antiindependentistes perquè ens volen controlar i, per tant, no permetre’ns ser independents. És evident que si ens xiuleu o ens critiqueu no sou independentistes, perquè xiulant i criticant-nos esteu xiulant i criticant la nostra independència. Quan vam proposar els Jocs Olímpics vau riure molt, però eren uns autèntics Jocs Olímpics de la Independència, eren una prova més de la radicalitat del nostre independentisme. I ara també us enrieu de la taula de diàleg, que és tan independentista que no necessita ni potes, ni taula, ni diàleg, ni res. Convé que entengueu que l’autèntic independentisme sempre tendeix a l’abstracció. És per això que el problema català és el nostre problema. Que independents que seríem si no existissin reclamacions catalanes, ni econòmiques ni culturals, ni democràtiques, que independents que seríem si no fos pels catalans!

Des de la bona fe i la radicalitat democràtica us pregunto per què caram protesteu. Si tant voleu ser independents prediqueu amb l’exemple, feu la independència independentment de nosaltres i deixeu-nos tranquils.